La independència és cosa de cognoms? o de llengua?

Amb en Josep hem tingut alguna vegada (avui un altre cop) la conversa
de què la independència és cosa de "cultura", d'arrels, de congnoms, de
llengua... De xarengos i catalufos, de catalans de pota negra o
d'espanyols que (han nascut i/o) viuen a Catalunya...

Ell no ho nega però mostra incredulitat... No repetiré ara els
arguments que usem, però avui m'he compromés a donar-ne un del que
només aventurava els resultats: el grau de participació en el 9N, la
consulta del 2014?/5?. Aquella consulta va ser molt àmplia en
participació (uns 2 milions em penso), i majoritàriament va mobilitzar
el vot indepe. (o com a poc catalanista, o català, si vull ser més
provocador).

La meva hipòtesi afirma que els resultats seran diferents als municipis
a on abunden els cognoms "ez", a on es parla en castellà. En Josep creu
que això de la independència no te un component tant "etnològic", i per
tant els resultats haurien de ser més homogenis.

Dit d'una altra manera, jo afirmo que el fet que Catalunya no tingui
una majoria abassegadora no és per una qüestió d'arguments,
intel·lectual, sinó simplement per una qüestió de inmigració, com al
país basc.

En Josep, per dir-ho d'una altra manera, em diu que el meu argument,
descarnat i provocador (políticament incorrecte), no farà més
independentistes, i jo li responc que els espanyols que viuen a
Catalunya no es faran indepes, tant se val l'argument (parlo
provocadorament).

Bé, doncs aquí teniu les dades... Com podeu comprovar, les diferències
son evidents.

No he posat els percentatges perquè em fa mandra, però, a ull, als
pobles més rurals amb probablement menys immigració espanyola, han
votat al voltant del 60% del cens. En municipis més grans com Barcelona
o amb una població problement més barrejada estan al voltant del 50%
(el segon grup); i finalment en municipis típicament del cinturó
industrial, el cinturó roig, els percentatges de vot cauen al 33 o al
20%!

I vull recordar, pels durs d'enteniment, que amb les dades no vull anar
més enllà del que les dades diuen i reforçar una hipòtesi, que malgrat
em sembla evident, la correcció política no situa al mapa de les
converses: no és qüestió d'arguments econòmics, ni d'idees, etc. Al
final és qüestió de "sentiments", d'identificació amb grups ètnics /
socials / culturals... Un patró comú i que com que encara és viu a
Catalunya, explica això, com altres tantes coses... I si treiem aquest
component del debat, doncs no s'expliquen, per exemple, els mapes
electorals dels darrers 40 anys a Catalunya.

                              9N        cens 2015 (vots tots dividit per percentatge de participació)

Aiguafreda:         1.282        1.943
Arenys de Munt   3.866        6.474
Avinyonet Pen.       756        1.212
Balenyà               1.655        2.772
Berga                  7.718        12.175
Calaf                   1.577        2.321

Argentona           4.936        9.184
Arenys de Mar     5.855        11.288
Barcelona        507.454        1.146.288
Igualada            15.233        28.470
Girona               34.095        64.101

Badalona          49.580        155.815
Badia del V.        2.145        10.526
Barberà              7.446        24.501
Canovelles         2.848        10.290
Cornellà            15.675        61.709

Fonts:
- http://www.participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-mun-08073.html
-
http://resultados.elpais.com/resultats/eleccions/2015/generals/congreso/...