Hi havia una vegada...

Fa temps que tinc pendent d'escriure els contes que li explico al meu fill, però estrenaré la secció de "contes" amb un que no és infantil... És aquest:

Hi havia una vegada un govern que tenia un departament de medi ambient per quedar bé...

Hi havia una vegada un partit que es va afegir la sigla V "verds", perquè pintar-se de verds donava vots. Aquest partit era el responsable de la conselleria de quedar bé...

Hi havia una empresa pública que se suposava que havia de ser més eficient que un organisme de l'Administració, però que tenia pèrdues i un deute insostenible. Aquesta empresa se suposava que vetllava per la preservació dels rius. Tenia un nom fàcil de recordar, Agència Catalana de l'Aigua, ACA.

I un cop descrits els dolents de la pel·lícula, ens trobem que l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat estava destrossant la llera de la Tordera (un riu que neix al Montseny i mor a Blanes) per encàrrec de l'ACA, i amb el coneixement d'en Baltasar, el conseller de medi ambient d'Iniciativa Verds...

I perquè ho feien? Per maldat, com tots els dolents dels contes... Però en el conte gran, la vida, els dolents sempre posen excuses... En aquest cas deien que calia fer les obres depressa per la sequera que hi va haver fa uns anys... I així es van saltar les seves pròpies normes i lleis per reduir l'impacte ambiental i protegir els ecosistemes...

El voto en blanco, el prólogo del voto revolucionario?

En el último sondeo electoral del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Cataluña el voto en blanco era el tercero en intención directa, con un 7,2%, detrás de los dos partidos de la alternancia "democrática" catalana, CiU (25%) y del PSC (17,5%).

Habitualmente el voto en blanco se analiza en los medios de comunicación del Sistema, al igual que la abstención, como el desencanto, desafección, etc. de los ciudadanos con sus representantes "democráticos".

Por otro lado en la izquierda transformadora solo nos acostumbramos a fijar en "nuestros" resultados electorales, que en nuestro pais es menester hacerlo con la ayuda de una lupa ;-)

Pero la tesis del que firma este artículo és que voto en blanco es también una muestra de la intención de voto futura a los partidos de los extremos del abanico político. O, mejor dicho, por superar el análisis electoralista, que en general no me interesa por no ir a lo substancial, el voto en blanco es un indicador del futuro apoyo social de las ideologías de extrema izquierda (y derecha).

Excel·lent article sobre la homeopatia d'un físic cubà

L'homeopatia és un dels temes recurrents en les converses, debats, discussions en les que m'hi trobo de tant en tant. Suposo que en part és la meva vocació racionalista, la meva formació com a biòleg (i això sent conscient que molts llicenciats en biologia o medicina no han interioritzat satisfactoriament el mètiode científic) i la meva actitud militant.

Avui un amic m'ha fet arribar un article, resumit / esqüet, clar, relativament senzill de compendre (malgrat l'estructura formal científica i, possiblement, la necessitat d'estar familiaritzat amb alguns conceptes "acadèmics") i argumentalment demolidor, sobre la homeopatia. El signa  J.L. Álvarez González, del Laboratorio de Electrofisiología. Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular, de La Habana, Cuba.

En voldria donar difusió i fer arribar, entre altres, a les dugues metgesses de l'ambulatori de Cardedeu que han "provat" de receptar homeopatia als meus fills (m'escandalitza la manca de criteris científics en el col·lectiu mèdic, malgrat tenir constància d'exemples en sentit contrari que, suposo, espero que siguin majoritaris). I també m'escandalitza que l'Administració Pública catalana pugui donar aixoplug a aquestes pseudociències al costat de la medicina que prova d'aplicar, amb més o menys encert, el coneixement científic.

Jocs (més o menys educatius) per la canalla amb pares linuxeros...

Si sou pares i el vostre ordinador corre amb Gnu/linux, potser algun dia començareu a buscar jocs més o menys educatius perquè els vostres fills es distreguin i aprenguin...

Avui en dia hi ha molts jocs que es poden trobar via web (hi ha una web catalana, de la Gene, que en te alguns de molt populars), però jo continuo preferint no dependre sempre de la xarxa, així que us poso els jocs amb els que es distreu el meu fill (de 4 anys):

  • Gcompris: Conjunt de jocs educatius que poden fer nens de 3 fins a 10-12 anys). Pels més menuts trobareu jocs per aprendre a moure el ratolí, etc.
  • Childplay. El mateix que Gcompris però pensat per un entorn KDE. No te tants jocs, però en te alguns de molt xulos i també te els sons traduïts per algun valencià (el Gcompris no està, de moment, en català... el més aproximat és el castellà)
  • Tuxpaint. Joc de pintura molt versàtil. Està inclòs a la suite Gcompris, però em penso que es pot instal·lar per separat.
  • Bouncy_the_Hungry_Rabbit. Joc senzill ideal per nens molt menuts (de 3 a 5-6 anys). És bastant entretingut i ben pensat...
  • Supertuxkart. És el típic joc de cotxes de carreres, 3D i fàcil d'enganxar (el que no és tant fàcil és gunayar, però per al meu fill això és el de menys EN AQUEST JOC ;-) )

La homeopatia vista per un ecologista i científic

Entrevista a Eduard Ferré, ecologista, i metge expert en toxicologia:

"Los homeópatas se niegan a los estudios de doble ciego.... Sí, sí, se han hecho. Y cuando se han hecho se ha visto que no hay ningún efecto a considerar más allá del que tiene el efecto placebo"

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=104650

Pd.: en aquesta entrevista es reflexa el meu punt de vista (serà que jo també he sigut i soc ecologista, a part d'un biòleg que ha comprés i interioritzat el mètode científic?)

Corrupció política vista des de la dreta (o, aprovechando que pasa por Pisuerga)

Cada dia tinc més aborrits els mitjans de manipulació de masses. Soc reclacitrant i no deixo de posar-me la tertúlia del Cuní quan esmorzo, però sempre acabo amb l'esmorzar atravessat.

Avui la cosa anava de la corrupció política (cas Palma-Arena-Matas, cas Gürtel...) i el segon tertulià, el director del diari dreta "La Vanguardia" ha fet gala dels seus colors ideològics per desviar l'atenció i, de pas, ja que "pasaba por Pisuerga", fer anar l'aigua la seu molí. Una altre lliçó de demagògia, sofisme i hipocresia.

Candidatura anticapitalista a les catalanes

A les eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà una candidatura anticapitalista "diferent". Es vol agrupar a bona part dels moviments polítics i socials anticapistes (ja veurem si s'aconsegueix).

Una candidatura anticapitalista al Parlament de Catalunya
Cargado por anticapitalistes. - Mira las noticias más recientes en video.

Hablando en plata

Un article del Maldito Hijo de Perra a Àcratas.
A part de l'estil de MHDP, que a mi personalment em diverteix, en aquest cas comparteixo (casi?) tot el fons. Aquí el teniu:
Os voy a hablar claro, españoles: la mayor parte de vosotros sois una caterva de hijos de puta que no os ocupáis ni un minuto en vuestro prójimo, excepto cuando lo envidiáis. Y sólo unos pocos sois gente de bien. Por eso, los gobiernos mantienen el garrote en una mano mientras, con la ley en la otra, os esquilman como a siervos. Y es así, porque no entendéis otro lenguaje, ni respetáis otro derecho, que el respaldado por la coerción o por la fuerza bruta.

Como confundís la libertad política con la económica, y el derecho a deponer a vuestros gobernantes con el “pásalo” en un SMS; como cualquier mérito intelectual os resbala y no reconocéis más valor que el que otorga el dinero; como confundís el libre albedrío con el desmadre del botellón, las baladronadas, el sexo ligero y el fútbol, que sólo con eso ya estáis más contentos que los curados de la gripe porcina; como, en vez de la sensatez de las ideas y la razón, preferís los mezquinos sentimientos, los símbolos excluyentes y las sobrevaloradas tradiciones pueblerinas; como cambiáis de opinión en lo político, en lo social y en lo económico igual que girasoles en un eclipse, y siempre en función de vuestros coyunturales intereses; como sois, en fin, así de cutres, os merecéis la clase política que os gobierna, que os engaña y os chulea, y ante cuyos excesos sólo os cabe cambiar cada cuatro años de proxeneta que venda vuestros culos, que suele ser siempre peor que el anterior, porque sabe que vuestra única alternativa es el chulo cesante, que será aún más malo cuando regrese en consuetudinaria alternancia; y porque saben ambos que, en este proceso iterativo, vuestros culos huelen cada vez peor.

Por el placer de la lectura

La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.
Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.
POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un
Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de
jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque
no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido,
atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él
solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos.
Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes
sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro
a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl
May.
 

Avui deixo d'utlitzar el msn (messenger)

A Windows li tinc tirria de fa anys, des que vaig anar descobrint com via pràctiques d'abús de posició dominant anava copiant i arraconant projectes de software que havien tingut el mèrit de ser pioners. Crec que aquesta hitòria la vaig viure per primer cop sobre l'any 1994-95 amb l'arraconament de Netscape per part de l'Explorer... O potser va ser entre Dbase i Access, tant se val... N'hi ha tantes, d'històries d'aquestes...