Sobre aquesta entrevista a l'Alfonso Guerra al diari El Pais, parlant del procés català i arrel del debat en la llista de correu de Pròdrom, transcric la meva reflexió / opinió:
L'argumentació del Guerra és correcta formalment. Tot es basa en considerar com a subjecte de sobirania al poble espanyol o al poble català. La legalitat de la que partim, que va haver de ser acordada en una situació de, encara, dictadura, és que el subjecte de sobirania és el poble espanyol...
Per tant, legalment, tal i com diu en Guerra, no hi ha alternatives a la que sigui el poble espanyol el que decideixi si Catalunya pot ser independent.
D'altra banda molts processos d'independència (la majoria?) s'han fet en contra de la legalitat vigent, per la lluita del poble a emancipar, i per la via dels fets consumats. Els darrers casos: Kosovo, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Ossètia del N/S?, Eritrea, Timor Oriental, l'estat tuareg a Mauritània... Entre alguns altres casos més antics, però propers, podriem trobar Irlanda, per exemple.
Sobre les eleccions plebiscitàries en Guerra no diu que es pugui suspendre l'autonomia per això... Entre altres coses perquè igual que no és legal fer un referèndum d'autodeterminació, si que es legal defensar la tesi política de la independència, i provar de dur-la a terme políticament pels canals establerts... Per això no son il·legals ni ERC, ni els abertzales, ni el BNG.
Teòricament no hi ha cap impediment en que els partits polítics es coaliguin sota un programa que propugni la independència.
Una altra cosa és si aquesta coalició guanya, això no comporta automàticament la independència, però aquests partits, llavors si, estarien obligats a iniciar un procés de ruptura que, llavors si, podria provocar la suspensió de l'autonomia... Però, és clar, si tenen el suport de la majoria de catalans, això podria tenir un efecte domino perquè la gent es podria tirar al carrer exercint la desobediència amb la legitimitat de saber-se representants de la majoria dels catalans... (ara encara tenim el dubte de si realment la majoria de catalans volem la independència, i aquest dubte és el que tracten de que no resolguem, prohibint la consulta).
Pd.: un element que ens mostra la por / temença de "Madrid" pel procés català és precisament la negativa a què els catalans poguem conèixer el que pensa la majoria. Si ho tinguessin tot lligat i ben lligat, no tindrien aquestes pors ;-)