Un pet és l'alegria del pobret
2h triant pel·lícula i 2 minuts per dormir-me mirant-la. Això sol ser així excepte quan la pel·lícula és roïna, que no sé per què el meu cervell decideix que és preferible vore una merda de peli abans que dormir.
El cas és que l'altre dia vaig posar una d'eixes pelis que vaig vore sencera. Roïna, però entretinguda. Va d'una tipa que té cites de #LoDelTinder i no li n'apanya cap (potser ja sé per què el meu cervell no volia dormir...) fins que en troba un que li sembla "normal" i amb qui hi ha química. La tia súper desvanida perquè per fi ha trobat un heterosexual funcional i divertit. I desprès de poques cites decideixen anar de viatge junts en una autocaravana.
No entraré en detalls, vaig directament a fer-vos l'espòiler (a contar el que passa, per als de l'ESO), no cal vore-la, de veres, no paga la pena.
Al final resulta que el tio "normal" és un assassí en sèrie. Ella s'ho agafa prou bé, perquè total... ningú no és perfecte. És més, per allò de sentir-se més unida a ell, decideix que és súper bona idea matar també, per allò de compartir aficions amb la parella i tal.
Ella, després d'un parell d'assassinats, en un moment de lucidesa mental comença a sentir-se malament i no sap si està fent bé. Ja veus tu... i li telefona a sa mare.
-Mamà, no estic segura de si m'estic comportant bé. Hi ha coses que estic fent en la relació que potser no hauria de fer...
-No t'hauràs tirat un pet davant d'ell, no??
-No, mamà, això mai!!
-Aleshores tot està bé.
Pots matar, això és secundari, però pets mai. I això em va recordar a un article que vaig llegir a algun lloc on parlava dels pets en la parella i de com els gassos són una mena de demostració d'amor perquè només els amolles quan hi ha confiança de veritat, estima i complicitat.
Desprès d'eixa lectura vaig entendre millor allò del Love is in the air.
I recorda: l'amor és com un pet, si l'has de forçar... el més probable és que siga una merda.