Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny

Entitats ecologistes presenten una petició de moratòria de nous projectes al Montseny, davant la Presidència del Govern

1 setmana 4 dies ago
Entitats ecologistes presenten una petició de moratòria de nous projectes al Montseny, davant la Presidència del Govern carlesl dc., 10/04/2019 - 22:25 Cristina Sánchez (SEO/BirdLife)

El dimarts 9 d’abril, representants de les entitats ecologistes DEPANA, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife i Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, van lliurar a la seu de la Presidència de la Generalitat sengles escrits en els quals es demanava respectivament l’aprovació d’una moratòria per a tota classe de nous projectes en l’àmbit territorial del Parc natural del Montseny, mentre no s’hagi aprovat una normativa definitiva de protecció d’aquest espai, suspesa des de l’aplicació de la sentència del Tribunal Suprem del desembre de 2016 i, la celebració d’una reunió amb el President de la Generalitat, per tal d’exposar-li, directament, la situació crítica que travessa aquest espai natural (podeu trobar ambdós documents adjunts a aquesta notícia.

Us cridem a signar, donant suport a la petició de moratòria, en l’aplicació que trobareu en aquesta mateixa pàgina. A través d’ella, la vostra signatura arribarà al Síndic de Greuges, qui la farà arribar al Govern de la Generalitat.

En el decurs de les properes setmanes anirem publicant els passos preparatoris de la proposta de llei que, en forma d’Iniciativa Legislativa Popular, volem presentar a la Mesa del parlament de Catalunya, per tal que sigui aprovada una llei que protegeixi, d’un cop per tots, aquest espai natural emblemàtic que és el Parc del Montseny.

Comptem amb el vostre suport!

 

Molt Hble_registrat.pdf Moratòria registrada_r.pdf Campanyes de la Coordinadora Moratòria Parc Natural del Montseny Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny Ecologistes en Acció DEPANA SEO/BirdLife
carlesl

La rompuda del pla de la Calma comporta la desaparició de landa de bruga. Qui respon d'això?

3 setmanes 2 dies ago
La rompuda del pla de la Calma comporta la desaparició de landa de bruga. Qui respon d'això? carlesl dv., 29/03/2019 - 14:00 Foto: Sergi Travessa

 

Eliminació de landes de bruga amb  bruguerola (Calluna vulgaris), espècie característica de les pastures de caràcter atlàntic, al pla de la Calma

 

Des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) denunciem una nova agressió ambiental dins del Parc Natural del Montseny que ha comportat l’eliminació d’hàbitats d’interès a la zona del pla de la Calma. L’agressió ha estat conseqüència de les actuacions realitzades per un propietari privat, amb l’agreujant d’una evident manca de seguiment i control per part de les autoritats del Parc.

 

Les actuacions, que s’han produït durant els darrers mesos, han afectat unes 25 hectàrees de la finca privada de la Móra al pla de la Calma, concretament a la zona entre el pla del Llamp Dret i el collet del Terrús. El nou propietari de la finca i promotor de les actuacions, disposava d’autorització del Centre de la Propietat Forestal per a portar a terme una activitat qualificada com de «manteniment i millora de les pastures existents». Prèviament, el maig de l’any 2018, les autoritats del Parc van fer un informe preceptiu favorable, al ser d’ús agro-ramader, activitat admesa pel Pla Especial de Protecció del Montseny (anul·lat ara fa dos anys per sentència del Tribunal Suprem).

 

L’informe emès pel Parc incorporava un seguit de consideracions al projecte, com la conveniència de no realitzar rompudes que poguessin afectar els prats calcícoles i les poblacions d’orquídies, però permeten rompudes a la resta de l’àmbit afectat a fi de controlar l’extensió del matollar. En aquestes rompudes, es permetia estripar els primers 20 cm del sòl, sense regirar la terra i s’acceptava la sembra d’espècies pradenques o cereals farratgers, amb l’objectiu de «millorar la productivitat de les pastures». Malauradament, algunes de les aportacions fetes han estat incomplertes per part del promotor del projecte i les rompudes han estat molt més intenses que les autoritzades pels tècnics del Parc.

 

Les accions realitzades pel propietari han consistit en rompudes sistemàtiques regirant el sòl, que han comportat la transformació total de l’hàbitat i dels sistemes ecològics presents a la zona. El projecte presentat preveu la sembra amb una barreja d’entre cinc i sis espècies, no pròpies de les landes i pastures de la Calma.

 

A dia d’avui, les autoritats del Parc desconeixen l’ús final que el nou propietari farà de les noves pastures polifites, és a dir, si aquestes es destinaran a la pastura “in situ” amb ramat d’ovelles, o bé, si la collita de la sembra es dallarà i embalarà per a ser transportada fins a les granges que el propietari té fora de l’àmbit del Montseny.

 

L’ecosistema afectat  és  la landa de bruga, on la bruguerola (Calluna vulgaris) és l’espècie característica d’aquestes landes atlàntiques poc presents en el territori montsenyencs, que a la Calma tenen el seu límit meridional,  i que són considerades un hàbitat d’interès comunitari. Aquest hàbitat alberga una elevada biodiversitat, on s’hi han comptabilitzat més de 50 espècies de flora, algunes d’elles poc abundants a la resta de landes de la Calma com la Potentilla erecta o  el Thymus serpyllum[1].

 

Les comunitats de landes de bruguerola de La Calma tenen poc interès a nivell ramader pel fet de ser poc productives. No obstant, aquest àmbit ha estat pasturat fins a l’actualitat pels ramats de la zona, com el de la Cortada, un tipus d’explotació menys intensiva que la que actualment pretén desenvolupar el nou propietari, i que històricament ha afavorit el desenvolupament i manteniment de les landes de bruguerola.

 

Aquest és un hàbitat que es troba en regressió, precisament per l’abandó i transformació de les activitats tradicionals. Un exemple el trobem al mateix Pla de la Calma, concretament a la zona del Boscàs. Als anys seixanta, les landes de bruguerola van deixar de ser pasturades pel ramat i van ser substituïdes per conreus de patates. Al abandonar-se els conreus de patates a causa de la baixa productivitat, el paisatge es van transformar de manera natural en landes de ginestell (Cytisus scoparius), un hàbitat molt més pobre a nivell de biodiversitat. A dia d’avui, i passats més de cinquanta anys, la bruguerola encara no s'ha recuperat en aquella zona.

Per tot l’exposat, des de la CSM volem denunciar els següents punts:

  • La suposada actuació de «manteniment i millora de les pastures existents», ha acabat sent una actuació molt més contundent, que ha suposat l’afectació total al sistema ecològic present.
  • Aparentment, les accions de rompuda no s’han ajustat al projecte aprovat, s’ha llaurat i regirat el sòl manta vegades, amb la conseqüent alteració dels seus horitzons.
  • Durant els mesos d’estiu de l’any 2018 es van abonar les terres llaurades amb compost procedent de plantes de compostatge i amb fangs de depuradores d’indústries càrnies. Aquesta actuació va suposar un risc de contaminació dels aqüífers de la zona, a més de comportar que es llaurés de nou la zona afectada.
  • El projecte hauria d’haver inclòs el manteniment d’illes de matollars enmig de les noves pastures, amb l’objectiu de diversificar i potenciar la biodiversitat.
  • Un cop més s’ha evidenciat la manca de seguiment i control per part de les autoritats del Parc i de les administracions competents, que han de fer viable el desenvolupament de les activitats econòmiques amb la preservació dels valors naturals del Montseny.

Des de la CSM sempre hem defensat, defensem i defensarem que la recuperació del sector primari i la reocupació del massís ha de ser la pedra angular damunt la qual ha de pivotar la preservació dels valors naturals i socials del Montseny. Però alerta, no tot s’hi val, i no podem permetre que sota aquest precepte s’hi amaguin nous projectes especulatius i de mercadeig del patrimoni del massís, que poc tenen a veure amb una recuperació real i sostenible del sector primari.

 

En el cas que ens ocupa, amb l’excusa d’un projecte de recuperació d’activitats agro-ramaderes, les característiques del qual no són gens compatibles amb les tradicionals, s’ha eliminat un ecosistema poc present en l’àmbit mediterrani i d’una elevada biodiversitat. Un projecte del que, a dia d’avui, se’n desconeix l’ús final i que, alhora, està dificultant les feines dels ramats tradicionals que fa anys que pasturaven en aquella zona.

 

En definitiva, un autèntic despropòsit ambiental del qual, una vegada més, els responsables: tant els seus promotors, com els gestors de l’espai natural, en sortiran impunes i sense assumir-ne les responsabilitats. Un nou cas, que torna a evidenciar la necessitat de dotar el Parc Natural del Montseny de les eines necessàries que permetin una protecció, efectiva i definitiva, dels valors d’aquest espai natural suposadament protegit.

 

Equip de tècnics i ambientòlegs de la CSM

 

[1] Bartolomé, J. (1995): Ecologia dels ramats d’oví i cabrum de la Calma (Parc Natural del Montseny). Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Tesi Doctoral.

 

S'ha eliminat qualsevol rastre de les landes amb bruguerola

 

Denúncies Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera pla de la Calma Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM)
carlesl

Entitats ecologistes demanen una moratòria de llicències d'obres i nous projectes al Montseny

1 mes 2 setmanes ago
Entitats ecologistes demanen una moratòria de llicències d'obres i nous projectes al Montseny carlesl dg., 03/03/2019 - 13:01 Jordi Pueyo

El dimarts passat, 26 de febrer, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, acompanyada per algunes de les principals organitzacions i plataformes ambientals de Catalunya, com DEPANA, Ecologistes en Acció i SEO/BirdLife, SOS Costa Brava, a més dels representants d’entitats cíviques i feministes del Baix Montseny, celebràvem una roda de premsa a Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera).

En aquesta roda de premsa, s’anuncià la propera presentació al Parlament de Catalunya d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), mitjançant la qual s’aprovi una llei de protecció del Montseny, per tal d’acabar amb la situació d’incertesa que volta aquest espai natural, des que una sentència del Tribunal Suprem va anular el Pla Especial de protecció del Parc del Montseny, el desembre de 2016.

En el mateix moment, també s’informa de la intenció de les entitats ecologistes esmentades, a les quals fan costat ADENC, IPCENA i Plataforma en Defensa de l’Ebre, entre d’altres, de presentar de manera immediata una petició al Govern de la Generalitat per tal que s’estableixi una moratòria en relació a tots aquells projectes i llicències d’obres en l’interior del territori del Parc del Montseny, fins que s’hagi aprovat la llei de protecció que hi propugnen.

Podeu veure imatges resumides de la roda de premsa a través de l’enllaç següent:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/entitats-ecologistes-posen-en-marxa-una-ilp-per-protegir-el-montseny/video/5826452/

 

Seguiu amatents a les notícies que anirem publicant!

 

 

Parc Natural del Montseny Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) ADENC DEPANA Ecologistes en Acció IPCENA Plataforma en Defensa de l'Ebre SOS Costa Brava
carlesl

2a Clotçotada del GEJ Font i Sagué. Xerrada sobre lluites ecologistes

1 mes 3 setmanes ago
2a Clotçotada del GEJ Font i Sagué. Xerrada sobre lluites ecologistes Dia i hora dg., 10/03/2019 - 12:00 carlesl dc., 27/02/2019 - 19:15 Lloc Plaça del Mercat del Clot - Barcelona Descripció

Avui us volem presentar aquest esdeveniment:

Les companyes i companys del Grup Excursionista Juvenil Font i Sagué, organitzen una nova Clotçotada, a la qual han convidat a entitats ecologistes per tal que expliquin les seves lluites al públic assistent.

Enguany hi participem la plataforma SOS Costa Brava, el col·lectiu No Al Pla Caufec-Porta BCN i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM).

L’esdeveniment començarà a les 12:00h del migdia amb la xerrada que farem les entitats esmentades i continuarà amb la Clotçotada2019 (14:15h), el Bingo popular (16:00h) i seguirà amb un karaoke per animar la festa (16:30h) que s’allargarà fins les 20:00h.

Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: 2a Clotçotada

Pel que fa a la CSM, presentarem el Memoràndum Montseny 2019 i explicarem el contingut de la moratòria que volem presentar al Govern, per tal que s’aturin tots els nous projectes i llicències d’obres, fins que no s’hagi aprovat al Parlament de Catalunya una nova llei de protecció del Montseny que, en forma d’Iniciativa Legislativa Popular, pensem impulsar juntament amb altres organitzacions ecologistes i conservacionistes.

Us esperem a la Clotçotada!

 

 

 

carlesl

Memoràndum Montseny 2019

1 mes 3 setmanes ago
Memoràndum Montseny 2019 Sergi dt., 26/02/2019 - 09:19

Gràcies a la nefasta gestió dels serveis jurídics de la DIBA i la Generalitat, i a la sentència del Tribunal Suprem, ja fa dos anys que va ser anul·lat el Pla Especial de protecció del Montseny. En el decurs d’aquest temps la situació ha anat empitjorant com a conseqüència de la manca duna reglamentació clara (de fet s’està aplicant la de 1977).

Degut a aquesta tessitura, durant l'any 2018, la CSM vam haver de respondre divuit expedients de projectes diversos, la majoria de caire urbanístic o d’infraestructures. Enguany ja n'han aparegut tres nous en un mes i mig. Malgrat el temps passat, però, les autoritats ambientals del nostre país no han fet el més mínim moviment per recuperar el Pla Especial.

Fruit d'aquesta tasca realitzada per la CSM, a continuació us adjuntem el Memoràndum Montseny 2019:

baixa_memoràndum montseny Campanyes de la Coordinadora Recuperem el Pla Especial de protecció del Montseny
Sergi

Memoràndum Montseny 2019. Assemblea Oberta de la CSM

2 mesos ago
Memoràndum Montseny 2019. Assemblea Oberta de la CSM Dia i hora dv., 01/03/2019 - 19:00 carlesl dj., 21/02/2019 - 19:58 Lloc Escola de Música de Sant Celoni (C/Sant Josep, 18) Descripció

Amigues i amics,

Com recordareu, atesa la nefasta gestió dels serveis jurídics de la Diputació i de la Generalitat, ja fa dos anys que va ser anul·lat el Pla Especial de protecció del Montseny, gràcies a una sentència del Tribunal Suprem. En el decurs d’aquest temps la situació ha anat empitjorant, com a conseqüència de la manca d’una reglamentació clara de protecció (de fet s’està aplicant la de 1977). Ja durant l'any 2018, la CSM vam haver de respondre a divuit expedients de projectes diversos, la majoria de caire urbanístic o d’infraestructures. Enguany ja n'han aparegut tres nous en un mes i mig.

Malgrat el temps passat, però, les autoritats ambientals del nostre país no han fet el més mínim moviment per recuperar el Pla Especial.

Davant la seva inoperància, la CSM creiem que cal impulsar la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que sigui discutida i aprovada al Parlament de Catalunya, prenent la forma d'una llei que protegeixi el Montseny.  

En aquest sentit us  informem que, el proper dia 26 de febrer, durem a terme una roda de premsa a Santa Margarida (Sant Esteve de Palautordera) [a la cruïlla de la carretera dels Refugis amb la BV-5301], a les 12:00h del migdia. En ella presentarem el Memoràndum Montseny 2019, i farem pública la nostra intenció d'exigir la promulgació d'una moratòria general de llicències, per a nous projectes al Montseny, mentre no hagi estat aprovada la ILP esmentada.

Agrairem la presència de sòcies, socis i simpatitzants de la CSM en aquest acte, al qual hi esteu convidades.

Lloc de trobada per la roda de premsa

Finalment, que no menys important, us emplacem a l’Assemblea oberta que tindrà lloc el divendres 1 de març a les 19:00h, a l’Escola de Música de Sant Celoni (C/ Sant Josep, 18), on exposarem les perspectives per engegar la campanya i la planificació corresponent i prendrem les decisions oportunes.

Que el fred no us encongeixi. Us hi esperem!

 

carlesl

SALVEM EL TORRENT DE LA MESQUITA. Participa a l'assemblea oberta.

2 mesos 1 setmana ago
SALVEM EL TORRENT DE LA MESQUITA. Participa a l'assemblea oberta. Dia i hora dt., 12/02/2019 - 21:00 Sergi dl., 11/02/2019 - 19:47 Lloc Torre del Fanal. La Garriga. Descripció

Des de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, donem tot el suport i us animem a participar a l'assemblea oberta que se celebrarà el proper dimarts 12 de febrer, a les 9 del vespre, a la Torre del Fanal de La Garriga, per tal d'evitar el desenvolupament del Pla Parcial urbanístic de Can Poi, un projecte que pretén construir fins a 98 nous habitatges a l’entorn del torrent de la Mesquita, convertint aquest espai natural en una mena de parc privat.  

 

Sergi

Dissabte 26 de gener 10>30h. Salvem la costa de Begur. Acte informatiu i debat per un territori digne

2 mesos 4 setmanes ago
Dissabte 26 de gener 10>30h. Salvem la costa de Begur. Acte informatiu i debat per un territori digne Dia i hora ds., 26/01/2019 - 10:30 carlesl dj., 24/01/2019 - 13:01 Lloc Casino Cultural, c/ del Casino, 1, Begur Descripció

Gràcies al treball desenvolupat per la plataforma SOS Costa Brava i diversos col·lectius veïnals i ambientals, s’ha aconseguit que la Comissió d’Urbanisme de Girona hagi aprovat la suspensió de tramitacions i llicències en la franja litoral de la Costa Brava, en els primers 500m del litoral gironí, durant un any.

Encara queda molta feina per a fer, i ara SOS Costa Brava fa costat als altres col·lectius que lluiten per una gestió del territori, que sia digne i que permeti conservar els valors naturals i el paisatge de la franja costanera.

Per això convoquen la ciutadania a aquesta nova xerrada informativa i al debat posterior.

Des d’aquesta pàgina els mostrem el nostre reconeixement per la feina feta i els enviem el nostre suport.

 

 

carlesl

Presentació plataforma SOS Costa Brava, dissabte 19 de gener de 2019

3 mesos 1 setmana ago
Presentació plataforma SOS Costa Brava, dissabte 19 de gener de 2019 carlesl dl., 14/01/2019 - 19:46 Lloc Cadaqués, Galeria Patrick Domken. Horta d'en Sanés, 11 Descripció

Des la Plataforma SOS Costa Brava, a la que donem suport total, ens han fet arribar sengles convocatòries d'actes de presentació, que reproduïm en aquesta pàgina.

La presentació de Cadaqués anirà a càrrec de les persones següents:

- Eduard de Ribot, advocat

- Marta Ball·llosera, membre d'IAEDEN

- Associació Amics de la Natura de Cadaqués.

Bona feina companyes i companys!

 

carlesl

Mots mig perduts - XI

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - XI anna dc., 09/01/2019 - 19:45 llengua cultura història vocabulari     MOTS MIG PERDUTS - XI

Amb aquesta nota arribem a l'onzè lliurament de la secció “Mots mig perduts” que aplega paraules poc conegudes, amb un ús escadusser i que, en alguns casos, no han estat registrades en cap dels 3 diccionaris que hem considerat de referència:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

Són, per tant, mots en risc de desaparèixer de la llengua parlada i escrita, recollits en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor.

Presentem tot seguit set paraules de les quals dues no són recollides a cap dels diccionaris ressenyats, una tercera figura només al Diccionari Català-Valencià-Balear (tot i que el significat no hi és ben bé el mateix que aquí aportem) i les altres quatre apareixen a tots tres diccionaris.

Animem els lectors a fer servir aquestes paraules per tal de mantenir-les vives i emplacem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que ens els facin arribar.

 

 

Esbardellar: Verb. Obrir-se, longitudinalment o en diversos segments, amb força o contundència, un objecte, generalment a causa d’una pressió exercida.

Exemple: Hem de canviar el mànec de l’aixada. Està tant esbardellat que ja no puc ni posar-hi cap tascó.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Malgrat de Mar, abril 2018. Sant Hilari Sacalm, cf. 1992

Observacions: Sentit per objectes de fusta (estaques i brases de carbó)

 

 

Llavora: Nom femení. Femella del porc domèstic que mai no ha garrinat.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Cànoves, cf. 1992

 

 

Avi forc: Nom masculí. Sistema de desplaçament d’un tronc o altre objecte en un pendent a capgirells, és a dir, que amb la base del tronc en el mateix punt, es dreça i cau en el sentit del pendent, de manera que el cim del tronc passa a ocupar ara la part baixa, i així successivament.

Exemple: Si fem rodolar el tronc anirà a parar al fons del sot. Millor que el fem baixar fent l’avi forc.

El diccionari CVB sinonimitza avi forc a arbreforc, encara que el significat d’arbreforc no és el mateix que aquí aportem.

Poble indeterminat del Montseny, 1992 a 1994

Observacions: Sentit dels carboners, que l’empraven com a sistema per al transport de la llenya fins la plaça carbonera.

Mot recollit a Gutiérrez i Perearnau, C. 1996. El carboneig. L’exemple del Montseny. Ed. Alta Fulla.

 

 

Esblanar: Verb. Per ús, desgast, trepig..., fer que una peça de roba, un rodal de vegetació, un mecanisme... perdin la seva rigidesa o consistència originals.

Exemples: No passaré per la drecera de la font fins que els xais l'hagin esblanada. Mare, no deixis que en Miquel es posi els meus pantalons, que me'ls esblana.

Cap dels tres diccionaris no recull el mot malgrat que actualment sembla ben viu (conegut per diverses persones en una trobada d’amics).

Sant Celoni, juny de 2018

 

 

Ganyot: Nom masculí. En un objecte o superfície (fusta, ciment, etc.), petita prominència que en sobresurt de manera destacada.

Exemples: Joan, repassa el terra que amb aquest ganyot ens entrebancarem. És un bastó ben maco; llàstima del ganyot que té.

En sentit figurat s’aplica a un objecte, animal, persona... que destaca negativament entre d’altres de més bona condició o estat.

Exemple: Valga’m Déu, quin ganyot de bicicleta! Segur que no guanya pas la cursa.

Cap dels tres diccionaris no recull el mot.

Sant Celoni, juny de 2018

Observacions: Sentit d’un informant jove.

 

 

Noval: Adjectiu. Terra que es romp per posar-la en conreu després de molts anys de no haver-ho estat (o mai).

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Fogars de Montclús, juny de 2018

 

 

Forc: Nom masculí. Trena de cebes, alls... agafats per llurs cues.

Tots tres diccionaris recullen el mot.

Breda?, 1992?. Sentit també a posteriori.

Observacions: Utilitzat com a sistema de magatzematge d’aquests aliments, tot i que també es poden fer forcs amb altres elements vegetals.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

 

anna

Mots mig perduts - X

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - X anna dc., 09/01/2019 - 19:40 llengua cultura història vocabulari       MOTS MIG PERDUTS - X

Amb aquesta nota arribem a la desena edició de la secció “Mots mig perduts” que aplega paraules poc conegudes, amb un ús escadusser i que, en molts casos, no han estat registrades en cap dels tres diccionaris que hem considerat de referència:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

 

Són, per tant, mots en risc de desaparèixer de la llengua parlada i escrita. Han estat recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor.

 

Presentem tot seguit set paraules de les quals una no apareix a cap dels diccionaris ressenyats, mentre que quatre només figuren amb l’accepció que presentem al Diccionari Català-Valencià-Balear.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de mantenir-les vives. També animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

 

 

Apotegar: Verb. Agafar una objecte o una persona amb contundència, força i pressió, a vegades sobtadament o amb pressa.

Exemples: Vaig córrer fins apotegar el vailet que em robava les cireres de l’arbre. Apotega alguna cosa per menjar abans de sortir de casa!.

El diccionari C-V-B és l’únic que recull el mot amb el sentit que es dóna a l’Alt Maresme i a la Selva.

Arenys de Mar. 1980. Breda. Dates diverses

 

 

Defallior: Nom femení. Defalliment de forces, per cansament o per gana.

Exemples: Tinc una defallior que si no menjo alguna cosa no podré pas anar a la feina!

Els tres diccionaris recullen el mot i l’accepció.

Sant Vicenç de Montalt. 2013

 

 

Espellongar: Verb. Espavilar, eixorivir o avivar l’acció o l’enteniment d’algú.

Exemples: Espellonga que perdrem el tren! Nen, si no espellongues no faràs res a la vida!

Cap dels tres diccionaris recull el mot però el diccionari C-V-B recull “espallongar” amb un significat ben diferent (“perllongar, allargar”).

Arenys de Mar. 1973. Altres localitats en dates indeterminades

 

 

Gepar: Verb. Xutar amb força la pilota contra un dels participants en el “joc de la gepa” Exemples: Apunta bé i gepa ben fort en Miquel que no sé com s’ho fa però mai no rep! El va gepar tan fort que el va tombar de cop!

El diccionari C-V-B és l’únic que recull el mot amb el sentit que es dóna a Arenys de Mar.

Arenys de Mar. 1973.

 

 

Buscall/Boscall: Nom masculí. Fragment de llenya de diàmetre o gruixudària considerable.

Exemple: Llamp de buscalls! No els puc ni aixecar .

Els diccionaris DIEC i GDLC ho consignen únicament com a “tros de llenya”, mentre que el DCVB sí que n’especifica la gruixudària.

Observacions: Si més no els carboners diferenciaven la llenya segons llur diàmetre: buscall>vergell>branqueta.

Breda, Montseny... i altres poblacions. 1992

 

 

Cremador: Nom masculí. Rodal de poc gruix de sòl o de textura desfavorable -en un camp, en un prat...- que fa que l’herba s’hi assequi, tota envoltada d’herba que verdeja.

Tots tres diccionaris recullen el mot però tan sols el C-V-B amb l’accepció que reportem.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Brunzit/da: Adjectiu. Ressecat/da per l’acció del sol.

Exemple: Amb aquesta calorada tot quedarà ben brunzit!

Tots tres diccionaris recullen el mot però tan sols el C-V-B amb l’accepció que reportem.

Observacions: Aplicat a elements naturals, com ara el sòl o la vegetació.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

 

Pere Alzina i Bilbeny - Cèsar Gutiérrez i Perearnau

 

anna

Mots mig perduts - IX

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - IX anna dc., 09/01/2019 - 19:32 llengua cultura història vocabulari     MOTS MIG PERDUTS – IX

Aquest és el novè article que publiquem dins d’aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o fins i tot en risc de desaparèixer de la parla. Les hem recollides en converses amb informants locals de la rodalia del Montseny, del Montnegre o del Corredor. En aquest número, però, aportem alguna referència bibliogràfica extreta d’obres etnogràfiques.

Fins ara hem aportat prop d’una seixantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Creiem prioritari, doncs, deixar-ne constància escrita.

 

Els diccionaris consultats són els següents:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), anomenat comunament com a “Alcover-Moll” http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC) http://www.diccionari.cat/

 

Presentem tot seguit cinc nous mots dels quals només dos (“aixarnador” i “esclòvia”) són recollits amb l’accepció que esmentem al DCVB. Els altres tres mots (“gargamella”, “giscle” i “tirot-ninot”) no són recollits per cap dels tres diccionaris amb el significat que hem trobat.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de mantenir-les vives. També animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris esmentats abans que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

 

 

Gargamella: Nom femení. Cuca que serveix d’esquer en un parany.

Observacions: Rangil transcriu: “Amb un aixadellet d’un mànec de dos pams gratava la terra fent un petit clot net d’herbes on posava la ballesta oberta amb la gargamella enganxada”.

Jaume Aliva, dins RANGIL, D. 2008. Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció tot i que els tres recullen el mot amb un altre significat.

 

 

Aixarnador: Nom masculí. Comporta que bo i parada en un rec obstrueix el pas de l’aigua i permet de desviar-ne el pas cap a una fibla per al rec.

Només el DCVB recull aquest mot i ho exemplifica amb un text de Ruyra.

Breda. Febrer 2005

 

 

Giscle: Nom masculí. Encaix en un rec, generalment de metall, on es col·loca l’aixarnador per a desviar les aigües del rec .

Només el DCVB recull el mot, tot i que amb una accepció diferent, sinònima de “xiscle”.

Breda. Febrer 2005

 

 

Tirot-ninot: Adjectiu. Insensat, amb poc seny, que pren decisions precipitades i poc entenimentades.

Exemple: Apa aquí, en Lluís... Quin tirot ninot!

Cap dels tres diccionaris recull el mot.

Tordera (tot i que l’àvia, de 91 anys, és filla de Grions). Agost 2017

 

 

Esclòvia. Nom femení. Closca o clovella, tant de mol·luscs com d’ous de rèptils i ocells o de fruita seca (avellanes, ametlles...).

Exemple: necessitem un plat per a llençar-hi les esclòvies dels musclos i de les petxines.

Només el DCVB recull el mot, i el circumscriu a Pineda i Caldes d’Estrac.

Arenys de Mar. 1980. Breda. Desembre 1992.

 

 

Cabra: En el número 40 d’aquesta revista (Mots mig perduts, VI) presentàvem el mot cabra, que no figura al DCVB. La paraula, però, l’hem trobada recollida en bibliografia pirinenca -pallaresa- exactament amb la mateixa accepció que ressenyàvem.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 234.

 

 

Espellincar : En el número 38 d’aquesta revista (Mots mig perduts, IV) presentàvem aquest mot, que no figurava en cap dels tres grans diccionaris de la nostra llengua. El mot, però, també l’hem trobat recollit en bibliografia pirinenca –pallaresa- amb la mateixa accepció. Aspellincar: mossegar d’ací i d’allà bo i caminant les bèsties (Sarroca de Bellera).

Recentment (octubre de 2017), també hem constatat que és conegut a Fogars de Montclús.

Violant i Simorra, R. 2001. La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, I. Garsineu edicions. Tremp. Pàg. 296.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

anna

Mots mig perduts - VIII

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - VIII anna dc., 09/01/2019 - 19:24 llengua cultura història vocabulari     MOTS MIG PERDUTS – VIII

 

Aquest és el vuitè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Totes les hem recollides en converses amb informants locals, generalment pagesos, exclusivament de la rodalia del Montseny o del Montnegre.

Fins ara hi hem aportat més d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (CVB), l’Alcover-Moll http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana http://www.diccionari.cat/

 

Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, de les quals quatre no constaven en cap dels tres grans diciconaris esmentats abans. Les altres tres només les recull el diccionari més exhaustiu (CVB).

 

 

Podissa: Nom femení.Sarment de vinya un cop podat.

Observacions: L’informant va aprendre el mot a Arenys de Munt, on hi va anar a fer de mosso

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Trompar: Verb reflexiu. Cebes, alls, porros... que s’espiguen per florir

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Breda. 2008

 

 

Matxo: Nom masculí.Ciri que brota de les cebes quan es trompen.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Guilla: Nom femení. Arrels d’arbres o d’altres plantes que envaeixen l’interior de les canonades o conduccions d’aigua.

Observacions: Es parla sempre de “la guilla”, i es diu “S’hi ha posat la guilla”. Sentit per a conduccions d’aigua tancades. És un mot relativament comú en la parla del Baix Montseny.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció. El CVB en recull una que sembla tenir la mateixa arrel (Capa d’acid carbònic que es forma damunt el vi que omple els cups).

Breda. Setembre de 2004. Sentit, però, a diverses persones (i, tal vegada, localitats)

 

 

Ventalla: Nom femení. En les cases de poble o masies, portes generalment de fusta massissa, que separen de l’exterior la porta d’entrada a la casa. En molts casos delimiten un petit rebedor exterior de la casa.

Tots tres diccionaris recullen el mot però només el diccionari CVB sota l’accepció que en donem.

Sant Celoni. Gener de 2017

 

 

Retranga: Nom femení. Dona poc treballadora.

Observacions: Desconeixem si el mot és també masculí.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Xombo: Massa d’aigua que té força profunditat.

Observacions: Els informants ens deien “D’aquell rec en treiem aquell xombo d’aigua!”.

Només el diccionari CVB recull aquest mot, tot i que en femení, sobre la base d’una obra de Joaquím Ruyra.

Viabrea. Abril de 2009

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

 

anna

Mots mig perduts - VII

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - VII anna dc., 09/01/2019 - 19:18 llengua història cultura vocabulari     MOTS MIG PERDUTS – VII

 

Aquest és el setè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat prop d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en cap dels principals diccionaris de referència de la nostra llengua (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set noves paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana esmentats abans. Dos d’aquests mots (“palladera” i “vaca” ) són recollits en les accepcions que presentem per tan sols un dels diccionaris.

 

 

 

Palladera: Nom femení. Pal perpendicular al terra que en un paller l’articula bo i travessant-lo pel centre i sobresortint-ne per la part superior.

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos.

Riells del Montseny. Juliol 2014

 

 

Prunell: Nom masculí. Aranyó. Fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa)

Tots tres diccionaris recullen aquest mot.

Breda. Tardor 2006

 

 

Estronquim: Nom masculí. Tronquets de poc diàmetre.

Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.

Mosqueroles. Juliol 1998

 

 

Pont bufador: Nom masculí. Estructura per a la conducció d’aigua constituïda per dues arquetes interconnectades a un nivell més baix (àdhuc per sota terra). Pel principi dels vasos comunicants, permet a les aigües de travessar un camí, una carretera, etc.

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Tordera. Setembre 1998

 

 

Rata salamenya: Nom femení. Rata negra (Rattus rattus).

Cap dels tres diccionaris recull aquest terme.

Fogars de Montclús. Desembre 2015

 

 

Vaca: Nom femení. Bony rodó i vermell que surt a la pell quan a l’hivern s’està molta estona a la vora del foc, del braser...

El diccionari CVB recull aquesta accepció però no pas els altres dos. Els informants dels qui vam recollir el mot esmenten una frase feta: “Tenir les cames plenes de vaques de covar al braser”.

Centelles. Desembre 1996

 

 

Engomar: Verb. Estanyar d’aigua un terreny.

El diccionari CVB i el de l’EC recullen aquest mot en una accepció molt propera tot i que no idèntica: “Deixar el terreny cobert de llot una riuada”. L’informant de qui vam recollir el mot esmentava un terreny en el qual l’aigua s’hi engomava.

Cardedeu. Setembre 1997

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

anna

Mots mig perduts - VI

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - VI anna dc., 09/01/2019 - 19:12 llengua cultura història vocabulari     MOTS MIG PERDUTS – VI

 

Aquest és el sisè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Fins ara hi hem aportat més d’una quarantena de mots un bon grapat dels quals no havien estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua. Els mots publicats en les cinc seccions anteriors, juntament amb d’altres d’inèdits -referits principalment a la flora i la fauna-, han estat aplegats i publicats també a la III Trobada d’Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor.

Emplacem els lectors a fer ús d’aquestes paraules per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que exhortem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, tres de les quals no estan incloses en cap dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Dos mots (“cabra” i “esborneiat” ) són recollits per tan sols un dels diccionaris.

 

 

Esborneiat: Adjectiu masculí. Dit de la persona que obra sense reflexió, de forma poc o gens assenyada, amb poc enteniment.

Exemple: No li facis gaire cas, és ben esborneiat!

El mot només és recollit pel Diccionari Alcover-Moll i no pas pels altres dos diccionaris.

 

 

Cambreria: Nom femení. Cos constructiu petit, annex a la casa o construcció principal però generalment d’accés i d’ús independent o diferenciat.

El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.

Riells del Montseny. 1992

 

 

Pellada: Adjectiu femení. Patata que ja té la pell prou presa (quan hom la frega amb el dit, aquesta no es desprèn) i que ja és prou madura i apta per al consum.

Exemple: Les patates ja són pellades; en podem collir algunes per bullir-les

El mot no és recollit a cap dels tres diccionaris consultats.

Fogars de Montclús. 2012

 

 

Quercoler: Nom masculí. Terreny que per dessota la terra és un solatge, tot pedra solta.

Observacions: Pot ser el cas d’una petita tartera o d’un clapissar cobert de terra.

Mot que un de nosaltres ja va consignar al llibre “El carboneig. L’exemple del Montseny”. A Mallorca hi ha un topònim anomenat “es Quercoler”.

Cap dels tres diccionaris recull aquest mot.

Montseny. 1993

 

 

Cabra: Nom femení. Giny de forma triangular, collat a la paret amb frontisses o similar per un dels seus costats i que permet, per l’altre extrem, penjar-hi l’olla i poder-la, així, treure i posar a la llar de foc amb comoditat, sense haver-la d’alçar.

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Riells del Montseny. 1988

 

 

Esternoc: Nom masculí. Base llenyosa (diàmetre petit o mitjà), generalment aguda ja que hom talla de biaix, que resta quan es secciona prop de la base una branca d’un arbust (per exemple en estassar un camí) o l’arbust mateix.

El mot és recollit al diccionari CVB, mentre que als altres dos diccionaris figura com a “estaloc”

Breda. 1987?

 

 

Galet: Nom masculí. Canó que resta quan hom sega una planta ran de terra (per exemple, en un camp de blat després de la sega).

El diccionari CVB recull aquesta accepció, per bé que els altres dos diccionaris l’assimilen a la definició que aportem del mot “esternoc”.

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

 

anna

Mots mig perduts - V

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - V anna dc., 09/01/2019 - 19:04 llengua cultura història vocabulari     MOTS MIG PERDUTS – V

 

Amb aquesta nota arribem a la cinquena edició de la secció “Mots mig perduts”, la qual aplega paraules en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives alhora que animem a les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diverses paraules, totes incloses en alguns dels diccionaris principals de la llengua catalana (el Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Tanmateix les accepcions de quatre d’aquests mots (“nyèbit”, “llossar”, “gaia” i “barri”) que us presentem no són recollides a cap d’aquests diccionaris. A més, l’accepció d’un altre mot (“estanyar”) només és recollida en un dels tres diccionaris.

 

 

Barri: Nom masculí. Reixa, tanca o porta d’entrada a una parcel·la (hort, jardí, pati d’habitatge, etc.), feta de ferro o de fusta i, normalment, de dimensions notables.

El mot és recollit en els tres diccionaris per bé que al Diccionari de l’IEC no hi consta l’accepció a la que fa referència aquesta nota.

Arenys de Mar. 1975 en endavant

 

 

Nyèbit: Nom masculí. Tancament d’una jaqueta, d’un abric o d’un vestit.

Cap dels tres diccionaris recull aquest significat tot i registrar altres significats molt diferents al suara esmentat.

Sant Vicenç de Montalt. 2013

 

 

Escabotar: Verb. Llevar d’un plat o d’un bol un bocí de la vora, generalment amb un cop.

Exemples: Hem de canviar la vaixella. Tots els plats estan escabotats!

Els tres diccionaris recullen aquest significat

Breda. 2005

 

 

Llossar: Verb. Treure punta a un bastó, a un aspre, etc. Sentit aplicar a les canyes que serveixen com a aspres a l’hort.

Tant el diccionari de l’IEC com el de l’Enciclopèdia Catalana només recullen l’accepció referida a renovar el tall d’una eina de metall. El diccionari C-V-B, però, també recull el significat que nosaltres aportem.

Breda. 2005

 

 

Trencar verol: Locució adverbial. Moment en què un fruit comença tot just a prendre la coloració característica de la maduresa.

Montnegre. 2007

 

 

Gaia: Nom femení. Tirallonga d’algun element a sobre del terreny seguint recorreguts lineals o netament més llargs que no pas amples.

Exemples: En aquella gaia de l’hort he sembrat els alls. Guaita la gaia de verns resseguint el sot!

Tan sols el C-V-B coincideix amb l’accepció que aportem. Aquest mot no apareix al diccionari de l’IEC i al de l’Enciclopèdia Catalana figura com a peça de roba o, també, com a peça de terra triangular.

Montnegre. 2015. També sentit a d’altres localitats.

 

 

Estanyar: Verb. Dilatar la fusta per humitejament, sigui voluntàriament (per exemple, el mànec d’una eina que es desmanegui) o involuntària (com ara una porta que s’hagi mullat amb la pluja).

El verb és reflexiu normalment.

Exemple: Posa la destral al safareig per tal que la fusta s’estanyi o se’t desmanegarà al primer cop.

Només consta al C-V-B amb aquest significat, no pas al diccionari de l’IEC ni al de l’Enciclopèdia Catalana.

Sant Hilari Sacalm. 1994

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny

anna

Mots mig perduts - IV

3 mesos 1 setmana ago
Mots mig perduts - IV anna dc., 09/01/2019 - 18:54 llengua cultura història vocabulari

 

 

MOTS MIG PERDUTS - IV

 

Aquest exemplar de la revista inclou el quart lliurament de la secció “Mots mig perduts”, que recull paraules en desús o, àdhuc, en risc de desaparèixer. Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir-les vives i també animem aquells que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit diverses paraules, tres de les quals podrien representar aportacions substancials al català per tal com no les recullen els tres diccionaris principals de la nostra llengua: Diccionari Català-Valencià-Balear o Alcover-Moll, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Una quarta és recollida a l’Alcover-Moll tot i que sota una accepció no coincident.

 

 

 

Sura: Nom femení. Lleves de suro que segueixen la del suro pelagrí, que és la primera lleva que es fa a l’arbre.

Paraula que tan sols figura a l’Alcover-Moll, tot i que com a sinònim de “pelagrí”, és a dir, en un sentit oposat al que hem recollit nosaltres. El fet que sigui un nom femení (augmentatiu) fa semblar més plausible l’accepció que nosaltres en donem.

Arbúcies. 1995


 

Tortís: Nom masculí. Tany flexible d'arbust (generalment de marfull) que hom retorça sobre ell mateix a fi de dominar-lo i donar-li encara més flexibilitat perquè serveixi per lligar feixines o altres feixos de material forestal.

Mot sentit en el context de l’explotació forestal del castanyer.

Dels tres diccionaris només figura a l’Alcover-Moll, que es fonamenta en dos documents medievals.

Sant Hilari. 1996


 

Cavall d'aigua: Nom masculí. Insecte que es desplaça surant amb les potes damunt de l'aigua (pertanyent al gènere Gerris, sovint conegut com a “sabater”)

No figura a cap dels tres diccionaris.

Vallgorguina. 2006

 

 

Feram: Nom femení. Conjunt de feres del bosc.

Fogars de Montclús. 2015

 

 

Samós: Adjectiu. Aliment de consistència pastosa al paladar.

Sentit aplicar a la textura del kiwi. No figura a cap dels tres diccionaris Viabrea. 1994.     Espellincar: Verb. Picar amb el bec de manera més o menys ràpida i repetida.

Sentit aplicar al típic moviment de les gallines quan s’alimenten.

L’informant ens explicava d’una herba que es diu “espellincagallines” (Spergula arvensis). Verb que no figura a cap dels tres diccionaris La Batllòria. 1996.

 

 

Cap i arreu: Locució adverbial. Expressió referida a una acció que abasta tot l'espai existent.

Ex.: La finca era molt atapeïda de brucs i arítjols. Vam agafar els dalls i vam estassar cap i arreu

Fogars de Montclús. 2013

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

Pere Alzina i Bilbeny

anna

Pla Parcial urbanístic de Can Poi a La Garriga. Es reactiva la lluita contra l’especulació urbanística al Baix Montseny

3 mesos 2 setmanes ago
Pla Parcial urbanístic de Can Poi a La Garriga. Es reactiva la lluita contra l’especulació urbanística al Baix Montseny carlesl dl., 07/01/2019 - 13:17 La Bordalla

Pla Parcial urbanístic de Can Poi a La Garriga. Es reactiva la lluita contra l’especulació urbanística al Baix Montseny

Acompanyant la nova onada d’especulació que està envaint bona part de les contrades del nostre país, en el decurs de l’any 2018 han sorgit també prop del Montseny diferents projectes que, en forma de plans d’ordenació urbanística municipals o bé com a modificacions puntuals o plans parcials dels anteriors, estan començant a encerclar els encontorns d’allò que, fins l’any 2016, eren els límits del Parc Natural del Montseny.

Tal és el cas del projecte de Pla parcial Urbanístic de Can Poi a la Garriga, que fou aprovat anteriorment per l’Ajuntament d’aquest municipi, el qual va iniciar el tràmit d’avaluació ambiental estratègica simplificada per validar-lo. Aquest tràmit va ser respost mitjançant una resolució del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES/1268/2018, de 8 de juny), on es diu que «el Pla parcial urbanístic s'ha de sotmetre a avaluació ambiental estratègica ordinària atès que té efectes significatius sobre el medi ambient». D’altra banda, la resolució esmentada fa referència a l’escrit presentat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, afirmant que «...en aquest darrer informe, l'òrgan competent en matèria urbanística considera l'àmbit poc apte per acollir usos urbans, entre d'altres aspectes, per trobar-se poc integrat amb el teixit urbà existent del nucli històric i implicar un gran consum de sòl de caràcter eminentment boscós de topografia complexa, amb pendents elevades i accidents geogràfics.»

Aquestes informacions, vitals per a valorar la idoneïtat i la necessitat d’executar plans urbanístics com el de Can Poi, han estat escamotejades a l’opinió pública i, per tant, sostretes a qualsevol tipus de control ciutadà, fins ara.

Sortosament alguns col·lectius de la Garriga, entre les quals destaca la iniciativa de La Bordalla-Assemblea de Joves, han trencat el silenci sobre el tema, desenvolupant una tasca d’informació entre diferents sectors de la població. Això ha permès descobrir que hi ha altres col·lectius preocupats pel efectes nefastos que aquest projecte tindria sobre els espais naturals, fins ara prou ben conservats, i sobre els recursos que es veurien concernits per aquest projecte especulatiu. També s’ha descobert, que l’afectació de les possibles obres sobre el torrent de la Mesquita, implicarien una greu amenaça sobre la població de gamarús (Strix aluco)[1], que té el seu hàbitat natural en aquest territori boscós.

En definitiva, es tracta d’un projecte que pretén construir fins a 98 nous habitatges a l’entorn del torrent de la Mesquita, convertint aquest espai natural en una mena de parc privat de la nova urbanització (podeu veure els efectes en el plànol que adjuntem) i, aprofitant la seva proximitat al Parc del Montseny, com element de plusvàlua afegit.

Confiem que el treball combinat del jovent de la Garriga i d’altres entitats ciutadanes aconseguiran la retirada d’aquest projecte nefast que només es justifica per les ànsies de beneficis d’algun grup inversor sense escrúpols.

Des d’aquesta pàgina, donem tot el suport de la CSM a l’assemblea que se celebrarà el dijous 10 de gener de 2019 a la Torre del Fanal (La Garriga), per tal d’evitar l'execució d'aquest nou despropòsit urbanístic.

 

[1] Strix Aluco és una especie protegida a Catalunya segons del Decret Legislatiu 2/2008.

 

Plànol del projecte on es pot apreciar l'absorció d'aquest espai natural, que restaria envoltat d'habitatges i infraestructures.

 

Resolució TES_Can Poi_inicial.pdf Denúncies Can Poi la Garriga Plans Parcials urbanístics la Bordalla Assemblea de Joves de la Garriga Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) Parc Natural del Montseny
carlesl
Comprovat
1 setmana ago
Subscriu-te a Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny feed