Com a resposta a una entrada en el blog d'una amiga, a on lamentava que els pares puguin veure limitats les seves opcions d'escolarització si esperen als 6 anys per fer-ho, en comptes dels 3 del cicle pre-escolar (i no obligatori) he escrit aquesta reflexió:
Bueno, tothom te el dret de fer el que vulgui, però jo el que voldria comentar és que, malgrat que pugui semblar el contrari, el "natural" no és que els nens estiguin a casa fins els 6 anys... Bé, això seria un titular polèmic, m'explicaré: a la nostra espècie, el normal (l'habitual, el més freqüent), al llarg de la seva evolució, és que els grups humans siguin de unes 20-30 persones, amb uns quants infants (la mortalitat infantil i l'esperança de vida eren diferents, i calia tenir molts crios perquè alguns arribessin a adults, per tant podríem estimar que entre 5 i 8 dels 25 membres del grup eren infants menors dels 12 anys.
Per tant, l'habitual dels infants és envoltar-se d'altres infants...
Els primers mesos de vida el nens està molt enganxat a les mares (o potser a les àvies), però suposo que sobre els 24 mesos ja interrelaciona amb els altres infants del grup bona part del dia (perquè el que és impensable en aquests grups son mares que tinguin com a feina boi exclusiva, ni tant sols majoritària, la cura de nens de 24 mesos, posem per cas).
Als crios, la interrelació amb altres nanos, els és POSITIVA, i l'excessiva dependència i sobreprotecció, NEGATIVA. Generalitzant (i potser donant una opinió subjectiva).
Si alguna mare de les que vol criar els nens fins els 6 anys em respon que el seu nano ja es relaciona amb altres nens, jo li preguntaria: quantes hores, i amb quants nens. Si estem parlant d'una o dugues hores al dia, i amb un o dos nens més, no estem parlant del que passava en condicions "naturals".
Pd.: jo conec una mare que no va portar la cria a la bressola i ara ha començat P3... S'ha passat unes setmanes plorant, etc. però ara la mare (i sembla que la filla) estant tant contentes... Per la meva experiència, P3, lluny de ser una experiència traumàtica, és una experiència molt positiva, perquè tenim, encara, un sistema educatiu privilegiat (malgrat les retallades del PPSOE/CiU). Ara bé, que llavors els nens tenen influències que ens poden agradar menys a alguns pares, sobretot si anem una mica contra-corrent? És clar! Però la alternativa quina ha de ser, mantenir els nens en una bombolla? No els farem cap favor ;-) Viuen al món que viuen! :-p