Hi havia una vegada...

Enviat per joan el dj., 01/07/2010 - 21:24

Fa temps que tinc pendent d'escriure els contes que li explico al meu fill, però estrenaré la secció de "contes" amb un que no és infantil... És aquest:

Hi havia una vegada un govern que tenia un departament de medi ambient per quedar bé...

Hi havia una vegada un partit que es va afegir la sigla V "verds", perquè pintar-se de verds donava vots. Aquest partit era el responsable de la conselleria de quedar bé...

Hi havia una empresa pública que se suposava que havia de ser més eficient que un organisme de l'Administració, però que tenia pèrdues i un deute insostenible. Aquesta empresa se suposava que vetllava per la preservació dels rius. Tenia un nom fàcil de recordar, Agència Catalana de l'Aigua, ACA.

I un cop descrits els dolents de la pel·lícula, ens trobem que l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat estava destrossant la llera de la Tordera (un riu que neix al Montseny i mor a Blanes) per encàrrec de l'ACA, i amb el coneixement d'en Baltasar, el conseller de medi ambient d'Iniciativa Verds...

I perquè ho feien? Per maldat, com tots els dolents dels contes... Però en el conte gran, la vida, els dolents sempre posen excuses... En aquest cas deien que calia fer les obres depressa per la sequera que hi va haver fa uns anys... I així es van saltar les seves pròpies normes i lleis per reduir l'impacte ambiental i protegir els ecosistemes...

El que van fer, amics, és arrassar la llera del riu Tordera per fer passar una tuberia enorme que portés aigua de la dessaladora de Blanes fins l'estació de Cardedeu (i d'allí a Barcelona, el cap i casal).

Sabieu que les riveres dels rius son ecosistemes escasos, fràgils, necessaris i protegits? Ells també. Llavors, us preguntareu, perquè se'ls carreguen? Doncs pel de sempre, pels diners...

La tuberia la podien haver fet passar per camps de conreu, per exemple. Però llavors caldria indemnitzar els pagesos pel bocinet de camp que hagin de menester... I com que, malgrat que ens venguin el contrari, aquí l'únic que es mira és la pela (sobretot la que va a parar a les seves butxaques, o als seus estòmacs, per allò de pagar amb espècies...), doncs van tirar pel dret i van preguntar "de qui és la llera del riu?" De tothom, és domini públic hidràulic! Si, però els bens de tothom els administra algú, que vivim al sistema capitalista que consagra el dret a la propietat privada per sobre de tot. "Amarás a Dios sobre todas las cosas..." Parlàven del déu Diner, és clar... I qui administra el domini públic hidràulic? L'ACA, el Govern... I ja hem tancat el cercle...

Clar que alguns de valtros, els més ingenus, us preguntareu "però com pot ser que l'administració ambiental prioritzi els quartos per sobre de la preservació del medi, que no te preu". Però en quin mon viviu, "almas de cántaro"... A veure si us hauré d'explicar el conte del drac que treia foc pels queixals, com al meu fill :-)

Aquesta història, explicada en sèrio, la trobareu aquí: http://salvaguardamontseny.cat/drupal/obres_a_la_Tordera