En l'entrevista al Galeano, que ja vaig citar en un altre escrit, vaig tenir la sensació que sintonitzava amb moltes de les coses que dèia, sobre els eterns optimistes, sobre els intel·lectuals i sobre la seva visió del món, des d'un òptica d'esquerres que compartim... Hi ha una cosa, però, en la que no vaig estar-hi d'acord, i és en la criminalització de les agències de rating, aquestes que serveixen per valorar els riscos de què, per exemple, un pais no pugui pagar el seu deute, etc.
Si entréssim a discutir la pecata minuta se li podrien trobar moltes voltes, però en definitiva seria parlar de pecata minuta, de tecnicismes econòmics o del tinglado que tenen muntat per fer funcionar el sistema especulatiu/econòmic per repartir-se el pastís...
Però fer el que va fer en Galeano: culpabilitzar a les agències de rating de part dels mals que patim és, al meu entendre, matar al missatger, que porta males notícies, però amb això el que fem es desviar l'atenció de les causes reals dels nostres mals...
Les agències de rating, per exemple, i simplificant, si observen que els ingressos de les administracions d'un estat son de 100, i que aquest estat gasta 160, o sigui que te un dèficit del 60%, donen l'alerta... I com a conseqüència d'aquesta situació d'insolvència, els "inversors"/prestamistes que l'estat en qüestió necessita per poder cobrir els 60 que no te, però gasta, li encareixen aquest préstec, li cobren més interessos a l'estat...
El problema, per tant, no és que les agències de rating "alertin" als inversors (aquesta és la seva funció, i per això els inversrs les paguen, per tenir informació de la solvència dels seus deutors, el risc de les seves inversions...). El problema real és que els estats estirin més el braç que la màniga. De la mateixa manera que el problema d'algunes (moltes) famílies és el viure a crèdit (o, fins i tot, voiure sense estalviar). Aquesta manera de fer, que no te lògica, que no es regeix en el sentit comú que molts havíem aprés dels nostres avis, especialment dels pagesos, que sabien per experiència que cal guardar en els anys de vaques grosses per quan arriben els de vaques primes, és la que porta a una situació de feblesa als estats. és el que fa que, realment, estiguin "venuts" davant del que s'anomena eufemísticament "mercats".
Per tant, no perdem el temps donant la culpa a les agències de rating, mirant el dit per no veure la Lluna, i busquem els responsables en la mala gestió de les finances públiques, en un modus vivendi del que també trobem traslació a nivell particular, que seguia una lògica absurda, de gastar el que no es te. Igual d'absurda que pretendre explotar del planeta més recursos del que aquest pot regenerar...
Un ciutadà grec, ahir a la tele, dèia que ells, els ciutadans, no eren responsables d'aquesta mala gestió que els polítics havien fet durant els darrers lustres... I que per tant la ciutadania no havia de pagar els plats trencats. Això és algo que es repeteix en el discurs "happy" de l'esquerra "guay". Però no és veritat. Com que els ciutadans no en som responsables? No els hem votat naltros, a aquests polítics? És molt fàcil no corresponsabilitzar-se; viure al dia, a lo nostre, quan les coses van bé i, ara que pinten bastos, senyalar als altres com als culpables... No som culpables naltros, com a societat, d'haver amagat el cap sota l'ala quan alguns pesats denunciaven la mala gestió, la lògica d'un sistema econòmic que explota al més per beneficiar als menys, d'un sistema polític i social a on el teatre dels partits sistèmics no permet que les propostes alternatives, rupturistes, arribin al debat públic?
Jo crec en uns valors diferents, milito en l'esquerra, però crec també en l'honestedat de plantejar les coses tal i com son, i no presentant uns dolents molt dolents, i la resta de la gent pobretes víctimes que "passaven per allí". Hem de ser exigents i crítics també amb nosaltres mateixos.
Post data i disclaimer: aquest article parla del que parla... si anéssim encara més endarrera, busquéssim més en dins de la pell de ceba de les "causes" de la situació que en Galeano denunciava via agències de rating, podriem parlar del sistema capitalista, de la globalització, del control dels mitjans de comunicació, de la caiguda d'ingresos de les administracions públiques mentre es permet l'evasió fiscal del Capital, carregant tot el pes recaptatori a les rendes del treball, etc. Fins i tot podriem parlar de biologia si es volgues analitzar el perquè del "vaya yo caliente, riase la gente", de perquè sortim al carrer quan està en risc el nostre plat de sopa però no quan els veïns (sobretot si son negres i estan lluny) només mengen sopa un cop al mes. Però no es pot parlar de tot al mateix temps ;-)