Demà hi ha una mani a favor de Rojava a Barcelona (que està molt bé), però una (bona) part de la gent que la impulsa que hi anirà no simpatitzen amb la línia geopolítica que es defensa des de collapse.cat : no els mola l'imperialisme usamericà, però tampoc qui el confronta geopolíticament (Xina - Rússia - Iran)
I això, a perer meu, és un exemple de la ideologia d'esquerra exquisida, o naif, o somnia truites...
Rojava mola, Ok. Però que és el que defensava Rojava? La dictadura d'Assad per un costat, amb la que havien arribat a una entesa perquè tenien un enemic comú i Rússia per l'altra: tots dos es van interposar entre els kurds i Turquia quan aquesta va començar a envair Rojava fa uns quants anys, fent un tampó que Turquia no podia atacar (perquè Turquia no ataca mai a Rússia ni a la inversa).
Ara a Rojava, com a suports li queden els EUA i Israel.
Llavors, quan analitzem el món des d'una òptica geopolítica, són aquestes grans forces i blocs el que hauríem de tenir en compte i decidir quin és el bloc millor o, més ben dit, el menys dolent.
Llavors, l'esquerra exquisida no pot ni veure a Putin, ni a l'Iran (i jo comparteixo l'antipatia a elements interns de la seva política: capitalista i poc democràtica una i directament teocràtica l'altra) però si estem en contra de l'Iran i Rússia (i l'eix multipolar en general), i també en contra de l'imperialisme usamericà i otànic, llavors, a favor de què estem, EN GEOPOLÍTICA: del no-res. De manis com aquesta on "exigim", "demanem", "ens indignem". Però resulta que el que era efectiu per Rojava, o pels Palestins, era per exemple que l'ajuda iraniana arribés a Hezbol·là via Síria, o la interposició Russo-Assadista funciones a Rojava. En canvi, per als kurds i els palestins, les nostres manis són negligibles.
Però naltros, des de la superioritat moral d'estar en contra de tot el que té efecte, i a favor dels unicorns que només se somnien des dels sofàs, ens atrevim a "condemnar" els que lluiten efectivament (entre altres coses, amb les seves vides).