socialdemocràcia

M'ha agradat l'article de l'Alzamora... Fa uns dies comentava amb uns amics que els portaveus de l'esquerra light d'ICV que, com diu l'article d'una altra manera, no tenen durícies a les mans ni mal d'esquena, com la gent que de forma natural forma part del seu electoral, sinó més aviat les mans molt fines i les ulleres de pasta "guai" han de gesticular per provar de fer-se sentir... Potser a IU encara trobaríem alguns, tampoc tants, amb durícies, com en Cayo Lara, i potser per això quan aquest parla no li cal esganyitar-se com a l'Herrera o el Romeva, perquè quan es parla amb l'experiència d'haver vinclat l'esquena, es parla amb menys complexes amb els que han de suar la cansalada cada dia...

Suposo que és un paperot pels pobres eco-pijos, el provar de fer-se entendre amb una gent que no entén el seu llenguatge i que, malgrat els llibres llegits de menos, tenen, com acostuma la gent d'a peu, per l'experiència dels desenganys, aquella saviesa popular que els fa recelar dels polítics de somriure postís, mitjons fins o ulleres de pasta...

Com pretenen els polítics professionals, que no han fet una altra cosa a la vida que viure d'aquest cuento, que no fan fàstics a les regalies de la vida, que troben perfumades les clavegueres morals i materials per les que es passegen i que els paguen l'hipoteca i els garanteixen la pensió, que la gent que hem de treballar en un ofici per viure, que fem dissabte i ens netegem el water amb les nostres mans, que fem cua a les llistes d'espera dels hospitals i no tenim cap company d'escola o de partit per ajudar-nos a trobar dreceres... Com pretenen que els entenguem...

No, no parlem el mateix llenguage, no patim les mateixes misèries... Tampoc ens cal amagar-les com a ells...

Però també ho diu la saviesa popular, en aquest cas de la meva àvia: les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats... Gesticuleu, doncs, que amb sort no us adonareu del menyspreu que provoqueu...