Anàlisi dels resultats del referèndum/manifestació del 9N
Dos milions i tres cents mil participants. Vuitanta per cent de vots indepes, 10 per cent federalistes, cinc per cent contraris. Això és molt, poc, suficient, èxit o fracàs. L”anàlisi dels resultats s”està llegint diferent a Barcelona que a Madrid... Anem a veure que en podem extreure...
Un podria pensar que els 1.860.000 vots indepes, sobre un cens de 5.300.000, o sigui el 35%, és un resultat minso, insuficient per guanyar un suposat referèndum per la independència o unes, més probables, tot i que no segures, eleccions plebiscitàries. Però això no és així. Abans però vull remarcar un altre punt, molt important, que no està vinculat al guanyar o perdre unes plebiscitàries:
La participació i resultats del referèndum participatiu de l”altre dia el que si que impulsen és el procés cap a l”autodeterminació. La massiva participació dels votants sobiranistes força, obliga, als partits abanderats de la independència: Convergència, ERC i la CUP, a fer el següent pas. No poden aturar el procés i dificilment el poden torpedinar posant per endavant els seus interessos de partit. Això sobretot afecta a ERC, que avui en dia es veu arrossegada per la iniciativa d”en Mas, i també a tots els que a Convergència puguin militar en la tibiesa. Només això ja és una victòria de tota la gent d”a peu que fa anys que perseverem en aquest camí cap a la dignificació del nostre poble.
Tornem als resultats del 9N en clau de si hipotèticament es guanyaria o perdria un referèndum o unes plebiscitàries. D”entrada un referendum el podem descartar: no es podrà fer perquè la legalitat i la mentalitat espanyola ho impedeixen. Tant la primera com la segona no consideren els catalans com a majors d”edat, com un poble entre altres, sinó com un menor, com un integrant d”una família, Espanya, la voluntat del pare, la nació espanyola, pel fet de ser demogràficament més forta, impera i perpetua la minorització de les altres nacions, les disminuides, els catalans, els bascos, els gallecs...
Les plebiscitàries tenen un element que al meu entendre dificulta la victòria de l”opció independentista, perquè el votants que no son obertament contraris ni obertament faborables, els del SI-No del 9N, els federalistes, no tenen perquè decantar-se per una pregunta dicotòmica, com succeeix als referèndums d”autodeterminació, els que resta força als partidaris del si, que possiblement recollirien una part d”aquests vots (podem especular si major o menor), o no els tindrien en compte en el cas dels abstencionistes «militants». En unes plebiscitàries, els partits del SI, en llista única o en un front de partits, han de superar el 50% per ells sols, i les opcions federalistes es compten de l”altre banda.
Continuem l”anàlisi, extrapolant els resultats del 9N a unes eleccions plebiscitàries; un 35% dels vots està molt lluny del 50%, no? Si, però el 35% dels vots és el percentatge sobre el cens, i el que compta és el percentatge dels vots emesos, dels que hi participen. Per exemple, al referèdum escocès va participar el 80% del cens. I en canvi a les passades autonòmiques, amb la participació més alta que en qualsevol de les anteriors eleccions al Parlament, aquesta va ser del 68%. Quin percentatge de vots pel SI representen els 1.860.000 SI-SI en unes hipotètiques plebiscitàries amb una participació equivalent, estimant un cens com el del 2012, de 5.413.510 electors? Doncs el 51% I si el percentatge de participació pugès, com en les ocasions excepcionals, a un 80% com a Escòcia? Doncs serien el 43% de SI. Però, al tanto, el 43% és el mínim: els votants mobilitzats que han anat a votar a un 9N que sabien que no era vinculant. Caldria veure si en una participació més alta, del 80%, quina part dels nous mobilitzats serien també votants independentistes que un 9N no vinculant no va mobilitzar. Però també, en unes eleccions plebiscitàries, més vinculants que el 9N, caldria saber si hi hauria part dels votants del SI-SI que es farien enrere enfront els arguments de la por del NO. No sembla pas que els arguments de la por hagin d”afectar massa als dos milions de catalans que fa 3 anys que surten al carrer massivament, sinó més aviat als que el 9N no van anar a votar.
Amb aquestes dades ja podem respondre: els resultats del 9N fan brindar els partidaris de la independència o els contraris? és evident que als partidaris de la independència, i de fet l”eufòria es va percebre entre aquests, mentre que els partidaris del NO, des de les seves tertúlies de Madrid, menytenien el que per ells era un 30% de participació, però ho feien enfadats, preocupats... El llenguatge no verbal no acompanyva el que declaraven ;-)
S”ha comentat que l”independentisme ha tocat sostre, perquè els 2.300.000 votants del SI-SI / SI-No és molt semblant als 2.100.000 votants de la suma de CiU+ERC+ICV+CUP de les autonòmiques del 2012. Però cal tenir en compte que a les eleccions de 2012, entre aquests 2.100.000 vots en podiem trobar molts de «federalistes» que es trobaven còmodes amb unes candidatures que no eren obertament independentistes com la de CiU (amb Unió i la part de Convergència més tèbia) i ICV, que també te dos perfils de votants. Amb el 9N ja ha quedat clara una cosa, l”opció federal és molt minoritària: 230.000 vots del SI-NO enfront els 1860.000 del SI-SI. Sembla obvi per tant que l”independentisme, a més d”avançar en nombres absoluts, també ho fa convertint federalistes/autonomistes/confederalistes al l”independentisme:. és la tendència dels darrers anys que no toca sostre, sinó que avança.
Un altre apunt que és important. És obvi que els partidaris de la independència son capaços de mobilitzar 1.860.000 votants pel cap baix. Però el que és una incògnita és quants votants pot mobilitzar el NO. Doncs bé, si un hagués de fer cas als anàlisi que fa l”espanyolisme, quan parla de que l”independentisme s”estanca, respecte les autonòmiques del 2012, que com he comentat abans és un anàlisi erroni, hauríem també de tenir en compte els vots dels partits del NO a les autonòmiques del 2012, 1.270.000, sobre un cens de 5.413.510, és a dir, un 23%. Aquest 23% es pot contraposar al 51% que comentava abans, de partidaris del SI. És o no un resultat clar en unes plebiscitàries? De tota manera no és una dada a prendre seriosament, precissament perquè la mobilització dels partidaris del NO és a dia d”avui una incognita: anirien a votar a les plebiuscitàries els catalans que tradicionalment passen de les autonòmiques però si voten a les estatals, i que podem intuir que serien votants del NO? Es mobilitzaria una part dels abstencionistes fastiguejats amb la política, que Podem ha tornat a il·lusionar, i que, sota el paraigües de Podem, es comptabilitzarien coma NO? Aquest és un terreny especulatiu que no m”interessa massa glossar en aquest article, però el que si que viull destacar és que el NO encara ha de demostrar la seva capacitat de mobilització. És una part important de la ciutadania de Catalunya a on està la clau dels resultats de les eleccions plebiscitàries, no perquè sigui o no més nombrosa, sinó perquè és una incògnita quin és el percentatge de votants del NO en aquesta bossa d”abstenció, i encara és més incògnita si son mobilitzables: el SI ha demostrat a on arriba, que és molt lluny, i el NO encara ho ha de demostrar.
Post-data.
Una crítica de base que es pot fer a aquest anàlisi de les dades és que el cens electoral del 9N és més gran perquè incorpora immigrants i menors de 16 anys. Això és cert però es pot compensar, per l”altra banda, amb el fet de què és una obvietat que el col·lectiu immigrant, majoritàriament de magrebís, llatinoamericans, paquistanesos i rumanesos, no s”ha mobilitzat aquest 9N. Per tant no han fet més gran el sac del SI-SI. I que de la mateixa manera que els menors de 18 anys si que han incrementat el nombre de vots independentistes, també cal tenir en compte que el fet de no ser un referèndum vinculant, per exemple, o unes eleccions parlamentàries, han pogut desmobilitzar a catalans que no han volgut sacrificar el seu cap de setmana a Calafell o la Cerdanya. És, a més, poc trascendent si els percentatges dels que parlem son el 51, el 54 o el 47%. Les tendències, les grans xifres (51% vs 23%) son igualment representatives de la línia argumental que s”exposa a l”article, amb el marge d”error de 5 io fins i tot del 10% de voler comparar pomes amb taronges, plebiscitàries a autonòmiques, 9N amb plebiscitàries, etc. La pregunta de si el resultat del 9N és decebedor o encoratjador des d”un plantejament independentista o unionista, queda sobradament resposta ;-)
Joan Cervan i Andreu
http://personal.calbasi.net