En resposta a aquest article d'un amic: https://directa.cat/actualitat/intelligencia-artificial-canvi-social li he respost això, que volia compartir en aquest blog, ja que no trobo mai el temps d'escriure-hi :-p
Jo no veig molt de recorregut en aquesta línia que proposes, com a via
d'acció, de política...
És incert saber si les coses aniran per on dius, amb una IA cada cop
més autònoma o capaç bellugar-se en les regles econòmiques, però no és
descartable.
Ara bé, el que no veig és a les elits mundials decidint a Davos
canviant de model perquè vegin les orelles a un llop, i més com aquest,
que no deixa de ser una hipòtesi. Però, sobretot, encara menys, optant
per un model (economia del bé comú, etc.) que amb prou feines te
rellevància dins el tub d'assaig voluntarista dels col·lectius
reduïts que hi posen la voluntat de practicar-lo.
Jo veig el capitalisme, l'economia del mercat o, directament,
l'economia, com un seguit de regles "físiques" que governen la gestió
de recursos a la nostra espècie, a priori per satisfer les necessitats
dels individus (i les seves estructures col·lectives)... Una mena de
lleis de la física, que podem alterar, trampejar, etc. però sempre
dins de marcs reduïts que acaben esfondrant-se (monopolis, oligopolis,
aranzels, autarquies, corrupció...). Al final les lleis generals, una
mena de lleis de la termodinàmica a l'economia, acaben imposant-se i
els nostres models es reajusten per adaptar-s'hi, amb les noves
condicions (progrés tecnològic, canvis socials...). I les antigues
estructures (los 5 gremios, terra.es, la bombolla immobiliària, el
comerç americà restringit a Càdis, etc.) passen a la història...
I aquestes lleis de l'economia, que no sabria ara mateix concretar, en
tenen algunes com l'eficiència, seleccionada per la competència, tal i
com ho fa l'eficiència en les espècies biològiques, via selecció
natural. I aquest mecanisme és extraordinàriament poderós, i mentre no
es pugui trencar, mentre es deixi llibertat per la competència, el
grau més alt d'eficiència arrossega a la resta d'actors... Tal com
dius a l'article, una empresa que vulgui ser més respectuosa amb el
medi ambient, es arraconada per una que no ho sigui, etc.
Això es pot trencar eliminant la competència: les empreses espanyoles
treballen en un marc espanyol, amb unes condicions laborals fixades
(pel govern, sota pressió d'un dels actors que pot amenaçar-lo: la
gent, via revolució, cops d'estat...) i totes elles poden donar un mes
de vacances als seus treballadors perquè ni poden fer una altra cosa,
ni els suposa cap desavantatge competitiu: és el marc comú que tenen
establert. Però aquest marc es trenca quan la globalització i el
transport obre el taulell de joc a altres actors, del tercer món, no
sotmesos a les mateixes regles (legislació laboral, etc.)... I llavors,
per molta voluntat, moltes declaracions, molt bonisme, etc. el que
s'acaba imposant son les regles del joc del més competitiu.
Jo per trencar aquesta situació només veig una manera, la unió política
de tota la humanitat. Aquest per a mi és el veritable perill pel
capitalisme incontrolat/autònom... Diria que la tecnologia ha acostat
aquesta fita, via transport i comunicacions, i ara les divisions que
abans hi havia entre països, i abans encara entre regions, ara son més
a nivell continental... És la darrera frontera. Però tampoc és que vegi
un escenari proper d'unió mundial de tots els països (més aviat la
reproducció dels conflictes que abans podien tenir el marc europeu o
asiàtic, però ara amb un marc global), i, a més, el problema energètic,
segons el meu punt de vista, pot suposar un colapse del sistema i un
retorn a estadis anteriors, igual que quan van colapsar altres
sistemes / imperis i fer que els marcs de relació siguin un altre cop
més propers...
Potser, per acabar, destacar un factor que també pot ser transcendent,
i és que el coneixement i la comunicació podria fer que la revolta /
revolució també sorgís a nivell global, identificant-se entre si les
gents comuns dels diferents blocs polítics, talment com va passar a la
revolució francesa.