Jo també vull trobar la meva agulla al paller
Però no la busco,
perquè no vull confondre-la amb un bri de palla,
només per les ganes de trobar-la.
Jo simplement camino descalç pel paller,
esperant, amb sort, sentir la punxada.
Mentre, als meus peus, entre tots els brins de palla,
anar plegant-ne alguns, fitant-los de prop,
convertits ja en nom, i una fesomia,
amb marques a les sabates que parlen d'un camí...
amb arrugues al front, que parlen d'una vida
Afegint la meva marca a les altres,
tot aprenent a ballar aquesta nova melodia,
fins que els nostres camins es separin una altra volta,
amb un somriure als llavis,
potser el gust d'una besada,
o el regust de la decepció,
sense haver perdut l'esperança de punxar-nos,
en el camí que tenim per davant,
en l'anhel que ens belluga.