Com a resposta a una cita d'un article d'en Edward Snowden, que em fa arribar un amic:
Take climate scientist Steven Chu’s nihilistic troika:
- people who accept climate change and think it is caused by humans
- people who accept climate change and think it is caused by nature
- people who don’t accept climate change at all
What do all of these people have in common? They can usually agree on the “fact” that nothing can be done.
El problema és que, efectivament, no s'ha fet res en 30 anys, sobre el canvi climàtic. I no és perquè no es tingués la info (tot i que aquesta no arribava amb força a la gent d'a peu, que prefereix viure alienada).
En 30 anys no hem fet sinó BAU (bussines as usual) i s'han cremat tots els combustibles fòssils que hem sigut capaços de cremar.
I ara la "Ciència" (aka IPCC) el que diu és que ja no hi som a temps. Simplement podem optar entre que l'impacte sigui considerable o catastròfic.
I la societat fa alguna cosa? Es planteja canviar el sistema econòmic (BAU, capitalisme) que, amb la seva inèrcia, ens continua enfonsant en el pitjor dels escenaris? No.
I si mai se n'adona, de què té un iceberg davant dels morros, probablement el barco ja no serà a temps d'esquivar-lo. I no serem gaire originals estampant-nos i posant fi a la nostra civilització, ho van fer a l’illa de pasqua, els maies i moltes altres civilitzacions a mesopotàmia, el pacífic, Mesoamèrica i Mèxic, Indoxina, Groenlàndia, l'Egeu, etc. etc. i fins i tot els romans o algunes dinasties xineses, amb més o menys col·lapse. La diferència és que ara la civilització/sistema té un abast global o, si voleu, que naltros som part d'aquesta civilització amb risc més que probable de col·lapsar.
El que caldria preguntar-se, per exemple, perquè és tan complex reaccionar (de manera efectiva i no només cosmètica). I, des del meu punt de vista, les raons van en la direcció que hi ha factors que són estructurals, com la tendència a consumir tots els recursos: si tenim més recursos, incrementem la població, disminuint la mortalitat, incrementant l'esperança de vida... O, amb el capitalisme, però també abans, incrementem el confort material. O les estructures (a les que cal destinar recursos per crear-les i per mantenir-les). És una cursa boja que porta a colmatar el nou límit de recursos disponibles (i ampliat per una millora climàtica, per una expansió geogràfica o per avenços tecnològics).
Aturar l'espiral econòmica, d'acumulació material, significaria col·lapsar el nostre sistema econòmic. Potser es podria fer anant tots a l'una (parlo de un tots planetari, no estatal), semblant al que van fer a Cuba al període especial. Però això no és al nostre abast perquè no anem tots a l'una (i si un país volgués baixar del Titànic, els altres el fagocitarien) i perquè la societat (dels països que consumeixen la majoria dels recursos) no està disposada a renunciar al 80% del que ara té, i a més els mitjans de desinformació del Sistema defensen els interessos de la seva classe, els del Capital, i per tant la major part de la societat està confortablement alienada.
Aquest patró, que es repeteix, el podeu llegir al llibre "Colapso", d'en Jared Diamond
Spoiler: en molts casos els col·lapses acaben en revoltes, guerra i, antigament, canibalisme quan la fam era extrema.
Pd.: si veieu a l'emperador, dieu-li, de part meva, que va nu.
