Rahola i el dret a vot dels immigrants...

La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals.

I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada". És el mateix concepte de democràcia que acostuma a tenir la dreta, que trenca les regles quan la democràcia li surt rana (Espanya 1936, Xile 1973, Algèria 1991, Veneçuela 2002 i tants altres). El mateix concepte de democràcia que tenen tots aquests opinadors que cansinament critiquen el "règim" de Chàvez a Veneçuela (que és resultat de procesos democràtics impecables i exemplars, com així ratifiquen els observadors internacionals) i només critiquen amb la boca petita, molt petita, o directament lloen com una claca de lloques, a governs "amics" com els del EEUU, a on la democràcia està sotmesa a prohibicions (comunistes) i al servei dels grans capitals que son els únics que poden competir mediàticament..

Doncs aquesta opinadora "demòcrata", ara resulta que no accepta que una part important dels nostres veïns tinguin un mínima capacitat de decisió en els afers municipals perquè resulta que no li agraden els seus costums, la seva manera d'entendre el món (és molt millor la dels nostres opinadors habituals, que viuen confortablement cobrant les mesades del mateix Capital que condema a la misèria als països que ens envien els seus fills en pateres). I nega el dret a vot de les dones marroquines, en una mostra d'incongruència més, sota la pretesa bandera del feminisme... Veure per creure :-)

Doncs es tracta d'això, Rahola, la democràcia, de posar unes regles a on totes les persones tinguem, d'entrada, el dret a decidir. Sense dependre de les nostres creences, origen, sexe, etc. I sense dependre de convenis bilaterals: cal esperar a què Marroc reconegui el dret als espanyols perquè naltros reconeguem els dels marroquins? No som naltros, pretesament, demòcrates? No ens dediquem a alliçonar la resta de països "perifèrics"?

Els marroquins amb els que compartim places, carrers, feina, llistes d'espera, preocupacions i alegries son tant bons per decidir com volen que creixi el seu municipi, com volen la festa major, etc., com naltros. Igual que son bons quan es tracta d'explotar-los laboralment, de discriminar-los habitualment en les discoteques, en les escoles privades, als guetos en els que viuen i en dels que molts catalanets no volem que surtin...

La Rahola mostra, amb aquell article, el que hi ha darrera del progressisme guai, que és un conservadurisme ideològic (petit burgués n'haguessin dit fa unes dècades) que defensa el seu model, el seu status quo i que alça molt més la veu quan ho veu amaneçat, que no pas davant de les injustícies sagnants que han de patir, per exemple, tots aquests immigrants, des del seu naixement, perquè les Raholes, i tots naltros, poguem portar el nostre tren de vida en la societat de l'abundància.