Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...
Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...
Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).
Us adjunto un article que potser us pot interessar... Parla del "desenvolupament sostenible", la conservació de la Natura, el capitalisme, etc. Te estructura científica i està fet per un investigador del Institut Botànic de Barcelona.
Cada dia tinc més aborrits els mitjans de manipulació de masses. Soc reclacitrant i no deixo de posar-me la tertúlia del Cuní quan esmorzo, però sempre acabo amb l'esmorzar atravessat.
Avui la cosa anava de la corrupció política (cas Palma-Arena-Matas, cas Gürtel...) i el segon tertulià, el director del diari dreta "La Vanguardia" ha fet gala dels seus colors ideològics per desviar l'atenció i, de pas, ja que "pasaba por Pisuerga", fer anar l'aigua la seu molí. Una altre lliçó de demagògia, sofisme i hipocresia.