pensament màgic

Les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats...

Enviat per joan el dl., 17/01/2011 - 11:23

Una de les coses curioses dels "detractors" de la ciència (em refereixo a la gent que utilitza el que s'anomena pensament màgic (religió, energies, credulitats diverses en general) és que quan senten a parlar d'un estudi "científic" que dona força als seus arguments, el passen a usar acríticament en el seu argumentari.

I dic acríticament perquè en ciència:

- un estudi individual cal tenir-lo en compte, però amb cautela: cal que estigui reforçat amb estudis posteriors que vagin en la mateixa línia i donin força a la hipòtesi que pretén demostrar o falsar

- no hi ha veritats immutables, i per tant, no es parla de Veritat, sinó que hi han aproximacions al coneixement de la realitat, vàlides FINS QUE NO SE'N TROBA UNA DE MILLOR.

- no tots els articles tenen el mateix pes, i per això es parla de revistes d'impacte. Les de més impacte son Nature i Science, però en medicina n'hi ha d'altres com la britànica The Lancet. No és el mateix un article aparegut en una revista menor, i molt menys en una revista que està fora del circuit científic (que no te filtres rigorosos), com podrien ser les homeopàtiques.

Total, que un dels arguments que ja fa temps que havia sentit dels antivacunes, el fet del risc que la triple vírica provoqués autisme, sembla que era un bulo, i el mecanisme científic de revisió / crítica dels seus propis estudis, sembla que així ho indica:

Excel·lent article sobre la homeopatia d'un físic cubà

Enviat per joan el dl., 31/05/2010 - 00:05

L'homeopatia és un dels temes recurrents en les converses, debats, discussions en les que m'hi trobo de tant en tant. Suposo que en part és la meva vocació racionalista, la meva formació com a biòleg (i això sent conscient que molts llicenciats en biologia o medicina no han interioritzat satisfactoriament el mètiode científic) i la meva actitud militant.

Avui un amic m'ha fet arribar un article, resumit / esqüet, clar, relativament senzill de compendre (malgrat l'estructura formal científica i, possiblement, la necessitat d'estar familiaritzat amb alguns conceptes "acadèmics") i argumentalment demolidor, sobre la homeopatia. El signa  J.L. Álvarez González, del Laboratorio de Electrofisiología. Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular, de La Habana, Cuba.

En voldria donar difusió i fer arribar, entre altres, a les dugues metgesses de l'ambulatori de Cardedeu que han "provat" de receptar homeopatia als meus fills (m'escandalitza la manca de criteris científics en el col·lectiu mèdic, malgrat tenir constància d'exemples en sentit contrari que, suposo, espero que siguin majoritaris). I també m'escandalitza que l'Administració Pública catalana pugui donar aixoplug a aquestes pseudociències al costat de la medicina que prova d'aplicar, amb més o menys encert, el coneixement científic.