La filla del poeta assassinat avui li va preguntar fa poc: "poden destruir el nostre edifici encara que ja no tinguem llum?" Si, petita Linah, si, han pogut fer-ho. Descanseu en pau :-(
Naltros els portem la guerra.
La nostra indiferència els porta la guerra.
Són els fills d'uns altres els que moren tan lluny que només cal girar el cap les poques vegades que els presstituts que ens manipulen i desinformen cada dia en els mostren.
Som naltros que donem crèdit a la nostra desinformació.
Som naltros que permetem que els nostres governants, als que hem votat i tornarem a votar, no facin res per evitar-ho i, el que és pitjor, facin el que ens fan creure que han de fer, i que és el que propicia les morts de tota aquella gent, de tots aquells nens amb un futur que els estem arrabassant des de fa dècades per poder menjar-nos unes gambes en una terrassa veient com uns altres nens, com aquells, juguen al parc.
Girem el cap ara com van girar el cap els alemanys fa boi un segle, quan muntaven els seus veïns de l'estrella groga en camions, només amb el que portaven a sobre. El giraven per no veure la nena petita, agafada de la mà de sa mare, que portava amb l'altra el nino que la mare li havia donat per distreure-la de la tragèdia. Com ara naltros per no veure els cadàvers destrossats de les Lilah que aquell vespre li demanaven a son pare si els ensorrarien l'edifici on tenien la llar amb bombes.
Som uns miserables, encara que no ho volguem veure...
Pd.: Descansa en la pau que no t'hem volgut donar, Refaat al-Areer