Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:
Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit: > Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia > ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per > gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions. > > Europa, la desaparición de la democracia. > *François Bonnet*. > > > ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea? > *Susan George* > > I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es > confessava de manera bastant explícita a TV3
De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.
Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:
- perquè vam permetre un endeutament excessiu (els polítics, als que tots votem).
- perquè, encara avui, els nostres estats tenen dèficit, o sigui que necessiten que algú els deixi quartos per pagar les factures que genera el funcionament normal. I això és conseqüència de decisions polítiques, els polítics als que tots votem i fins fa 4 dies, quan tots lligàvem els gossos amb llangonisses, en part degut a aquest endeutament que ens generava una percepció de riquesa "virtual", pocs qüestionaven (no és el cas del que signa aquest escrit).
Resumint, com ja he dit altres cops, la ciutadania no pot reclamar la majoria d'edat alhora de votar, exercir drets com a subjecte sobirà, etc. i després, quan les conseqüències d'aquesta sobirania no son les que voldria, desentendre's del que, a la fi, deriva de la seva decisió (i l'abstenció és una forma de passotisme inútil que tampoc ha aportat cap sol·lució al tema).
Però bueno, ara toca que tots, que en som responsables, apuntem amb el dit als polítics, uns polítics que son exactament els que ens mereixem, en un exercici d'irresponsabilitat, ignorància i puerilitat.
Ala, disfrutem del que vam votar, o lamentem-nos del que haurien d'haver lluitat mentre ens miràvem el melic.
Joan