El govern espanyol ha anunciat que, per provar de compensar els estafats per les preferents dels bancs, les pèrdues es podran compensar si les víctimes tenen guanys patrimonials a declarar. Això el que ve a ser és que el que primer va ser una estafa a uns quants, bastants, ara la pagarem entre tots...
Recapitulem primer, breument, el que ha significat l'estafa de les preferents...
Les preferents son un producte que els bancs van vendre a la "pobre gent", abusant de la seva confiança i del seu desconeixement, per apropiar-se dels seus estalvis. Tot això de forma legal, perquè les lleis aprovades al Congrés pel PP-PSOE-CiU ho permetien, i el Banc d'Espanya, sota el control del PSOE en aquells temps, no va fer res per impedir-ho. Els partits polítics del "sistema", per tant, son complices de l'estafa. Els dolents, no cal dir-ho, son els bancs i les víctimes, els pensionistes als que els han fotut els estalvis... Ja tenim l'auca sencera...
Aquesta situació, que ha afectat a molta gent, retrata les polítiques contra-populars del govern i, per aquesta raó, anuncien ara aquesta mesura, de compensació dels guanys patrimonials.
Què significa això?
Això vol dir que els preferentistes que tinguin guany patrimonial, és a dir que venguin alguna cosa del seu patrimoni, generalment una propietat immobiliària, o una empresa, o accions, i tinguin benefici, podran desgravar-se les pèrdues que van tenir amb les preferents. És a dir, que pagaran menys impostos.
Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:
De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.
Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:
Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...
Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...
Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).
