La desgravació de les preferents. O com fer-nos pagar a tots, la SEVA estafa.

Enviat per joan el dt., 24/06/2014 - 12:46

El govern espanyol ha anunciat que, per provar de compensar els estafats per les preferents dels bancs, les pèrdues es podran compensar si les víctimes tenen guanys patrimonials a declarar. Això el que ve a ser és que el que primer va ser una estafa a uns quants, bastants, ara la pagarem entre tots...

Recapitulem primer, breument, el que ha significat l'estafa de les preferents...

Les preferents son un producte que els bancs van vendre a la "pobre gent", abusant de la seva confiança i del seu desconeixement, per apropiar-se dels seus estalvis. Tot això de forma legal, perquè les lleis aprovades al Congrés pel PP-PSOE-CiU ho permetien, i el Banc d'Espanya, sota el control del PSOE en aquells temps, no va fer res per impedir-ho. Els partits polítics del "sistema", per tant, son complices de l'estafa. Els dolents, no cal dir-ho, son els bancs i les víctimes, els pensionistes als que els han fotut els estalvis... Ja tenim l'auca sencera...

Aquesta situació, que ha afectat a molta gent, retrata les polítiques contra-populars del govern i, per aquesta raó, anuncien ara aquesta mesura, de compensació dels guanys patrimonials.

Què significa això?

Això vol dir que els preferentistes que tinguin guany patrimonial, és a dir que venguin alguna cosa del seu patrimoni, generalment una propietat immobiliària, o una empresa, o accions, i tinguin benefici, podran desgravar-se les pèrdues que van tenir amb les preferents. És a dir, que pagaran menys impostos.

Analitzem primer el subjecte dels ajuts... qui se'n podrà beneficiar. Se'n beneficiaran els pobres pensionistes que, o no tenen casa de propietat, o l'usen per viure i, per tant, a priori no la usen per l'especulació immobiliària? No. Se'n beneficiaran els membres de la classe mitja-alta, entrampats per les preferents, i que tenen en propietat alguns pisos, accions, etc. i les puguin vendre; si és que aconsegueixen vendre un pis per un preu més alt del que el van comprar, que tampoc és empresa senzilla.

I, per compensar l'estafa a aquesta classe mitja-alta de preferentistes, qui pagarà? Pagaran els bancs, que son els que els van robar? No, pagarem naltros, els ciutadans, com sempre... Els que paguem totes les seves estafes.

Sobre l'article de l'Alfonso Guerra al Pais i el procés català

Enviat per joan el dj., 05/12/2013 - 13:33

Sobre aquesta entrevista a l'Alfonso Guerra al diari El Pais, parlant del procés català i arrel del debat en la llista de correu de Pròdrom, transcric la meva reflexió / opinió:

L'argumentació del Guerra és correcta formalment. Tot es basa en considerar com a subjecte de sobirania al poble espanyol o al poble català. La legalitat de la que partim, que va haver de ser acordada en una situació de, encara, dictadura, és que el subjecte de sobirania és el poble espanyol...

Per tant, legalment, tal i com diu en Guerra, no hi ha alternatives a la que sigui el poble espanyol el que decideixi si Catalunya pot ser independent.

D'altra banda molts processos d'independència (la majoria?) s'han fet en contra de la legalitat vigent, per la lluita del poble a emancipar, i per la via dels fets consumats. Els darrers casos: Kosovo, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Ossètia del N/S?, Eritrea, Timor Oriental, l'estat tuareg a Mauritània... Entre alguns altres casos més antics, però propers, podriem trobar Irlanda, per exemple.

Sobre les eleccions plebiscitàries en Guerra no diu que es pugui suspendre l'autonomia per això... Entre altres coses perquè igual que no és legal fer un referèndum d'autodeterminació, si que es legal defensar la tesi política de la independència, i provar de dur-la a terme políticament pels canals establerts... Per això no son il·legals ni ERC, ni els abertzales, ni el BNG.

Teòricament no hi ha cap impediment en que els partits polítics es coaliguin sota un programa que propugni la independència.

Una altra cosa és si aquesta coalició guanya, això no comporta automàticament la independència, però aquests partits, llavors si, estarien obligats a iniciar un procés de ruptura que, llavors si, podria provocar la suspensió de l'autonomia... Però, és clar, si tenen el suport de la majoria de catalans, això podria tenir un efecte domino perquè la gent es podria tirar al carrer exercint la desobediència amb la legitimitat de saber-se representants de la majoria dels catalans... (ara encara tenim el dubte de si realment la majoria de catalans volem la independència, i aquest dubte és el que tracten de que no resolguem, prohibint la consulta).

Pd.: un element que ens mostra la por / temença de "Madrid" pel procés català és precisament la negativa a què els catalans poguem conèixer el que pensa la majoria. Si ho tinguessin tot lligat i ben lligat, no tindrien aquestes pors ;-)

Odio als indiferents (Gramsci, 1917)

Enviat per joan el ds., 27/04/2013 - 14:35

Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abulia són parasitisme, són bellaquería, no vida. Per això odio als indiferents.

La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot contar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeïx, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar.

La massa ignora per despreocupación; i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?

Odio als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demano comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I m’assec en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.

Sóc partidista, estic viu, assec ja en la consciència dels de la meva part el pols de l’activitat de la ciutat futura que els de la meva part estan construint. I en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; gens de quant en ella succeïx és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la sagnia dels pocs. Visc, sóc partidista. Per això odio a qui no pren partit, odio als indiferents”.

Extracte de La Ciudad Futura, revista cultural publicada per . 11 de febrer de 1917

Font: http://www.lacomunitatinconfessable.cat/odio-als-indiferentsantonio-gramsci/

Escolaritzar els fills als 3 anys o no (un altre angle)

Enviat per joan el dc., 14/11/2012 - 19:06

Com a resposta a una entrada en el blog d'una amiga, a on lamentava que els pares puguin veure limitats les seves opcions d'escolarització si esperen als 6 anys per fer-ho, en comptes dels 3 del cicle pre-escolar (i no obligatori) he escrit aquesta reflexió:

Bueno, tothom te el dret de fer el que vulgui, però jo el que voldria comentar és que, malgrat que pugui semblar el contrari, el "natural" no és que els nens estiguin a casa fins els 6 anys... Bé, això seria un titular polèmic, m'explicaré: a la nostra espècie, el normal (l'habitual, el més freqüent), al llarg de la seva evolució, és que els grups humans siguin de unes 20-30 persones, amb uns quants infants (la mortalitat infantil i l'esperança de vida eren diferents, i calia tenir molts crios perquè alguns arribessin a adults, per tant podríem estimar que entre 5 i 8 dels 25 membres del grup eren infants menors dels 12 anys.

Per tant, l'habitual dels infants és envoltar-se d'altres infants...

Els primers mesos de vida el nens està molt enganxat a les mares (o potser a les àvies), però suposo que sobre els 24 mesos ja interrelaciona amb els altres infants del grup bona part del dia (perquè el que és impensable en aquests grups son mares que tinguin com a feina boi exclusiva, ni tant sols majoritària, la cura de nens de 24 mesos, posem per cas).

Als crios, la interrelació amb altres nanos, els és POSITIVA, i l'excessiva dependència i sobreprotecció, NEGATIVA. Generalitzant (i potser donant una opinió subjectiva).

Si alguna mare de les que vol criar els nens fins els 6 anys em respon que el seu nano ja es relaciona amb altres nens, jo li preguntaria: quantes hores, i amb quants nens. Si estem parlant d'una o dugues hores al dia, i amb un o dos nens més, no estem parlant del que passava en condicions "naturals".

Pd.: jo conec una mare que no va portar la cria a la bressola i ara ha començat P3... S'ha passat unes setmanes plorant, etc. però ara la mare (i sembla que la filla) estant tant contentes... Per la meva experiència, P3, lluny de ser una experiència traumàtica, és una experiència molt positiva, perquè tenim, encara, un sistema educatiu privilegiat (malgrat les retallades del PPSOE/CiU). Ara bé, que llavors els nens tenen influències que ens poden agradar menys a alguns pares, sobretot si anem una mica contra-corrent? És clar! Però la alternativa quina ha de ser, mantenir els nens en una bombolla? No els farem cap favor ;-) Viuen al món que viuen! :-p

Connexió a Internet a Debian (linux) via mòdem USB jazztel

Enviat per joan el dj., 16/08/2012 - 11:54

La Debian 6, Squeeze, ja incorpora un paquet per connectar-nos automàticame nt als mòdems USB: usb-modemswitch

Aquest paquet, em penso, el que fa és reconèixer el mòdem i associar-lo amb el controlador necessari. Si executem la comanda "lsusb" en un terminal, en el meu cas, tindrem aquest resultat:

$lsusb: 

Bus 001 Device 014: ID 12d1:140c Huawei Technologies Co., Ltd.

Llavors, al gestor de connexions que acostuma a sortir al panell de l'escriptori, a part de les xarxes wireless detectades, vorem una opció pel "Mobile broadband" o algo semblant... Si l'activem, ens preguntarà pel país, Spain, per la operadora, jazztel en el meu cas i, i aquest és el punt clau en el meu cas, pel nom del "pla o APN, access point name". Si aquí poseu "predeterminat", no us funcionarà. D'aquest post he deduit que la resposta correcta era "jazzinternet".

I aquesta era la clau ;-)

Escudella i carn d'olla

Enviat per joan el dj., 05/01/2012 - 13:40

Acabo de llegir al bloc d'una amiga, una recepta d'escudella i carn d'olla... Cuina tradicional, de la que a mi m'agrada, preservant la diversitat que ens lleguen les iaies... I com que hi ha unes quantes diferències amb la de la meva família (ubicada a l'Arboç del Penedès), he decidit penjar les receptes que jo uso, de la meva àvia i/o de ma mare, que son algo diferents entre elles. Aquí les teniu.

Recepta de la mare amb les anotacions de la iaia

Ingredients: pollastre, cigrons, tall per l'olla de vedella (de les costelles dona més gust), braó de xai (d'espatlla o de cuixa), botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i de vedella, 1 all, julivert, api 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

Elaboració:

  • Posem a bullir (s'hi estarà 1,5h) cigrons (a remull del dia abans), un ós de vedella i braó de xai (cuixa amb ós), api, pastanaga. Una mica més tard (30' després d'haver posat la carn) posem el pollastre (però que estigui rato a l'olla, que “farà caldo”). Després (quan quedi mitja hora) li afegim la pilota, la patata, les botifarres i la col. Quan la botifarra negra estigui cuita, es pot reservar perquè no es badi (i re-introduir-la a l'olla quan el foc ja estigui parat, perquè torni a agafar l'escalfor)

  • Per fer la pilota haurem de menester carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert i 1 ou batut . A tot això caldrà donar-li forma afegint-li progressivament el pa ratllat. Després ho arrebossem amb farina.

Recepta de la mare

Ingredients: pollastre, cigrons, un ós de vedella, braó de xai, botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert, 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

 

Elaboració:

  • Posem a bullir (1’5 h) cigrons (a remull del dia abans), un ós de vedella i braó de xai (cuixa amb ós). Mitja hora després posem el pollastre. Quan quedi mitja hora li afegim la pilota, la patata, la pastanaga, les botifarres i la col.

  • Per fer la pilota haurem de menester carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert i 1 ou batut . A tot això caldrà donar-li forma afegint-li progressivament el pa ratllat. Després ho arrebossem amb farina.