Una entrevista que enamora
Us agrada la poesia? Passolini? Gramsci? La joventut?
Doncs aquí tenia la força i la ràbia d'una dona, que diu molt més del
que te temps de dir a l'entrevista:
Política
Es pot fer res per evitar el col·lapse de la nostra civilització?
Com a resposta a una cita d'un article d'en Edward Snowden, que em fa arribar un amic:
Take climate scientist Steven Chu’s nihilistic troika:
- people who accept climate change and think it is caused by humans
- people who accept climate change and think it is caused by nature
- people who don’t accept climate change at all
What do all of these people have in common? They can usually agree on the “fact” that nothing can be done.
A propósito de nuestro Inda, Antonio Maestre: de filias, fobias y falacias ad hominem. La progresía del españolismo banal
Antonio Maestre está siendo protagonista de una polémica, supongo que su enésima, con Mireia Boya y similares, por un artículo publicado en eldiario.es donde creo que se critica el voto negativo de las CUP a la investidura del presidente del gobierno de coalición progresista en España (1).
Audio d'alts càrrecs d'#ERC parlant de com enganyen Puigdemont i a la ciutadania en general, interceptada per la policia.
Audio d'alts càrrecs d'#ERC parlant de com enganyen #Puigdemont i a la ciutadania en general, interceptada per #policia.
Abans de votar #processisme escolteu-la i adoneu-vos de com ens prenen el pèl.
Es destacable la mediocritat d'un dels interlocutors, que està compartint dinar amb #Junqueras a casa seva. La cobardia d'aquest darrer, que no s'hi vol posar (ja pringaran els altres).
Ens posem en mans d'aquesta #xusma.
#LluísSalvadó #ElsaArtadi #Puigdemont #RaúlMúrcia
On lâche rien (sub ES). Hk & Les Saltimbanks
Conèixeu aquesta cançó? És molt potent: No ens rendirem. I el vídeo que l'acompanya, també està molt bé!
La França combativa!
La falacia del pilar fundamental del constitucionalismo: la (falsa) decisión de los catalanes
La negación de los catalanes como pueblo, como nación, como sujeto político soberano que tiene derecho a decidir si permanece integrado en una supraestructura política o se emancipa creando su propio estado se basa, argumentalmente, en que eso contradice a la Constitución española, y que ésta fue aceptada por los catalanes. Éste es el argumento intelectual que viste, de hecho, la razón de fondo, que es de tipo sentimental, como lo es el sentimiento de pertenencia a una patria o otra.
La fal·làcia del pilar fonamental del constitucionalisme: la (falsa) decisió dels catalans
La negació dels catalans com a poble, com a nació, com a subjecte polític sobirà que te dret a decidir si roman integrat en una supraestructura política o s'emancipa creant el seu propi estat es basa, argumentalment, en que això contradiu a la Constitució espanyola, i que aquesta va ser acceptada pels catalans. Aquest és l'argument intel·lectual que vesteix, de fet, la raó de fons, que és de caire sentimental, com ho és el sentiment de pertinença a una pàtria o una altra.
Odio als indiferents (Gramsci, 1917)
Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abulia són parasitisme, són bellaquería, no vida. Per això odio als indiferents.
La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot contar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeïx, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar.
La massa ignora per despreocupació i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?
Odio als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demano comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I m’assec en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.
Debat sobre política municipal a RTVCardedeu
L'altre dia em van convidar a un debat sobre política municipal... Em convertiré en mediàtic?
A partir de la segona meitat, el debat s'escalfa ;-)