Política

La independència és cosa de cognoms? o de llengua?

Enviat per joan el dl., 26/06/2017 - 19:43

Amb en Josep hem tingut alguna vegada (avui un altre cop) la conversa
de què la independència és cosa de "cultura", d'arrels, de congnoms, de
llengua... De xarengos i catalufos, de catalans de pota negra o
d'espanyols que (han nascut i/o) viuen a Catalunya...

Ell no ho nega però mostra incredulitat... No repetiré ara els
arguments que usem, però avui m'he compromés a donar-ne un del que
només aventurava els resultats: el grau de participació en el 9N, la
consulta del 2014?/5?. Aquella consulta va ser molt àmplia en
participació (uns 2 milions em penso), i majoritàriament va mobilitzar
el vot indepe. (o com a poc catalanista, o català, si vull ser més
provocador).

La meva hipòtesi afirma que els resultats seran diferents als municipis
a on abunden els cognoms "ez", a on es parla en castellà. En Josep creu
que això de la independència no te un component tant "etnològic", i per
tant els resultats haurien de ser més homogenis.

Dit d'una altra manera, jo afirmo que el fet que Catalunya no tingui
una majoria abassegadora no és per una qüestió d'arguments,
intel·lectual, sinó simplement per una qüestió de inmigració, com al
país basc.

En Josep, per dir-ho d'una altra manera, em diu que el meu argument,
descarnat i provocador (políticament incorrecte), no farà més
independentistes, i jo li responc que els espanyols que viuen a
Catalunya no es faran indepes, tant se val l'argument (parlo
provocadorament).

Petició per traslladar les festes escolars de lliure disposició a dies no lectius

Enviat per joan el dv., 13/05/2016 - 19:49

No us heu preguntat mai com és que el col·lectiu que al nostre pais te més vacances, o sigui que treballa menys te, a sobre, dos dies de lliure disposició, que fan anar de corcó als pares?

Us parlo dels mestres. Un col·lectiu que mereix tots els meus respectes perquè la seva tasca és una de les més importants per la societat, però que, tenint unes vacances molt superiors a la resta de treballadors, encara disfruten de dos dies, que ens perjudiquen als pares, que sense tenir ni de lluny els mateixos dies de vacances, n'he de dedicar dos a cobrir aquesta prebenda del col·lectiu educatiu.

Hi ha alternatives que no perjudiquin als pares i no suprimeixen la prebenda dels dies de lliure disposició?

Jo proposo aquesta: que les escoles triin com a dies de dlliure disposició dos dies que no siguin lectius. Al juliol, els de final de juny, els de començament de setembre, alguns entre Nadal i Reis, o de la Setmana Santa... Hi ha molts dies a triar, i no perjudicarien al col·lectiu de pares.

Que passa, per contra, quan una escola tanca un dia lectiu? Que per cada mestre que fa vacances, 25 famílies tenim un problema. El podem sol·lucionar demanant un favor als avis, els que en tinguem, o els tinguem a disposició. Els altres, podem demanar un dia de les NOSTRES vacances, que ja no podrem a l'estiu, per exemple. O podem pagar un cangur. 25 problemes per donar un dia de vacances suplementari al col·lectiu que al nostre pais te, amb molta diferència, més vacances (triplicant, grosso modo, les de la resta de treballadors. Un sense sentit.

En resposta a "Catalunya, si que es pot (Podemos+ICV)"

Enviat per joan el dg., 16/08/2015 - 11:41

Quan en un país a on hi ha la mobilització més gran en les darreres generacions reclamant un dret com a poble: l'ésser sobirà, o sigui, l'ésser, i com a conseqüència del treball de tota aquesta gent, es planteja un referèndum, el que cal dirimir és la qüestió del referèndum. És un dret que volem exercir.

Les altres qüestions, les votarem un altre dia, cada 3-4 anys, en la munió d'eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees que ens atossiguen cada dos per tres...

Però plantejar, el dia del referèndum, l'únic dia que hem pogut fer el referèndum, que cal parlar "d'un altra cosa", de moltes coses, de totes les coses, és embolicar la troca i marejar la perdiu... En els referèndums mai es parla de tot: es pregunta a la gent per un aspecte concís, amb una resposta concisa, per moltes implicacions que tingui la pregunta. I pretendre apropiar-se de l'anhel dels milions de persones que fa cinc anys que lluitem per poder emancipar-nos, en una proposta confusa, una olla barrejada, subjugada a una conjuntura estatal més que improbable i, el que és pitjor, subalterna, és una una enganyifa, una enredada...

I aquesta part de les esquerres militants, i la seva bona gent, també poden practicar la xerrameca, la demagògia i pretendre que combreguem amb rodes de molí. Son els vicis de la (mala) política, de la que se'n lliura poca gent, i sembla que aquests tampoc...

Anàlisi dels resultats del referèndum/manifestació del 9N

Enviat per joan el dt., 11/11/2014 - 13:06

Dos milions i tres cents mil participants. Vuitanta per cent de vots indepes, 10 per cent federalistes, cinc per cent contraris. Això és molt, poc, suficient, èxit o fracàs. L”anàlisi dels resultats s”està llegint diferent a Barcelona que a Madrid... Anem a veure que en podem extreure...

Un podria pensar que els 1.860.000 vots indepes, sobre un cens de 5.300.000, o sigui el 35%, és un resultat minso, insuficient per guanyar un suposat referèndum per la independència o unes, més probables, tot i que no segures, eleccions plebiscitàries. Però això no és així. Abans però vull remarcar un altre punt, molt important, que no està vinculat al guanyar o perdre unes plebiscitàries:

La participació i resultats del referèndum participatiu de l”altre dia el que si que impulsen és el procés cap a l”autodeterminació. La massiva participació dels votants sobiranistes força, obliga, als partits abanderats de la independència: Convergència, ERC i la CUP, a fer el següent pas. No poden aturar el procés i dificilment el poden torpedinar posant per endavant els seus interessos de partit. Això sobretot afecta a ERC, que avui en dia es veu arrossegada per la iniciativa d”en Mas, i també a tots els que a Convergència puguin militar en la tibiesa. Només això ja és una victòria de tota la gent d”a peu que fa anys que perseverem en aquest camí cap a la dignificació del nostre poble.

La desgravació de les preferents. O com fer-nos pagar a tots, la SEVA estafa.

Enviat per joan el dt., 24/06/2014 - 12:46

El govern espanyol ha anunciat que, per provar de compensar els estafats per les preferents dels bancs, les pèrdues es podran compensar si les víctimes tenen guanys patrimonials a declarar. Això el que ve a ser és que el que primer va ser una estafa a uns quants, bastants, ara la pagarem entre tots...

Recapitulem primer, breument, el que ha significat l'estafa de les preferents...

Les preferents son un producte que els bancs van vendre a la "pobre gent", abusant de la seva confiança i del seu desconeixement, per apropiar-se dels seus estalvis. Tot això de forma legal, perquè les lleis aprovades al Congrés pel PP-PSOE-CiU ho permetien, i el Banc d'Espanya, sota el control del PSOE en aquells temps, no va fer res per impedir-ho. Els partits polítics del "sistema", per tant, son complices de l'estafa. Els dolents, no cal dir-ho, son els bancs i les víctimes, els pensionistes als que els han fotut els estalvis... Ja tenim l'auca sencera...

Aquesta situació, que ha afectat a molta gent, retrata les polítiques contra-populars del govern i, per aquesta raó, anuncien ara aquesta mesura, de compensació dels guanys patrimonials.

Què significa això?

Això vol dir que els preferentistes que tinguin guany patrimonial, és a dir que venguin alguna cosa del seu patrimoni, generalment una propietat immobiliària, o una empresa, o accions, i tinguin benefici, podran desgravar-se les pèrdues que van tenir amb les preferents. És a dir, que pagaran menys impostos.

Governs de tecnòcrates: manca de democràcia? O d'immaduresa del "poble"?

Enviat per joan el dj., 17/11/2011 - 12:54

Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:



Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit:
> Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia
> ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per
> gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions.
>
> Europa, la desaparición de la democracia.
> *François Bonnet*.
> 
>
> ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea?
> *Susan George*
>
> I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es
> confessava de manera bastant explícita a TV3 

De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a  Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.

Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és: