L'atur, el principal problema per a moltes famílies, amb una sol·lució evident de la que ningú en parla

Enviat per joan el dj., 15/09/2011 - 11:08

Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...

Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...

Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).

Quina és, però, la mesura que, al meu parer, és més evident i lògica? Repartir la feina. Hi ha menys activitat econòmica? Això vol dir que la feina, que hi està vinculada, en hores, és inferior? Repartim-les... Ara tenim una jornada laboral de 40h, no? Doncs la rebaixem a 35, o a 30, i automàticament es generarien un munt de llocs de treball... Problema resolt... Ara bé, estic parlant de reducció de la jornada laboral, i la proporcional reducció dels salaris. I dic això des de l'òptica d'esquerres. La idea és molt simple, en una societat solidaria, a on els valors del progrés de la societat en el seu conjunt i no de cadascú de naltros individualment (que seria l'enfoc capitalista), és lògic que tots ens empobrim una mica perquè evitar que uns quants, 5 milions en el cas espanyol, estiguin a la misèria...

Per què ningú en parla, d'això, ni als partits polítics, ni als seus opinadors acòlits? Perquè probablement, un per un, ningú vol renunciar a un 12% o a un 25% del sou. Així tenim muntada la nostra societat, a on majoritàriament la gent només es mira el melic... Però el punt de vista de l'esquerra hauria de ser diferent, oi? Hauriem de tenir plantejaments propis i coherents, i no anar a remolc de les propostes capitalistes. I també hauriem de provar de ser menys populistes i demagògics i, a part de repetir eslògans fàcils, hauriem de poder fer propostes difícils però coherents amb els nostres valors...

Nota: amb aquest article només he volgut incidir en el repartiment solidari d'un bé social, el treball. No estic dient que sigui la única mesura, ni la més important... De fet aquesta mesura és relativament inòqua a nivell macroeconòmic, però resolt el principal problema de molta gent, "socialitzant, per dir-ho d'alguna manera l'empobriment". A Cuba, quan va desapareixer el motor de la seva economia, la URSS, en una crisi molt més severa que la nostra, la gent va mantenir els pilars bàsics que tots necessitem: alimentació (amb les cartilles de racionament), habitatge, sanitat i educació... Aquí, quan la gent perd la feina i deixa de cobrar l'atur, per l'habitatge, perquè no pot pagar el lloguer o al hipoteca, i amb prou feines si pot alimentar-se.

Don dia...
Doncs al meu veure, en el mon de l'enginyeria al menys aquest raonament és fal.laç...suposo que és aplicable a molts altres camps de l'anomenada "economia productiva moderna"
Actualment, impulsats sempre pels avenços tècnics ens trobem en una economia "dilbertiana" (www.dilbert.com); on el concepte de hora de feina o treball ha variat molt respecte a la revolucio industrial i fins i tot el s.XX...
Abans el treball era força per distància, i evidentent, si s'havia d'arrossegar un carro tres km per un cami de pedres, era igual que ho fes un sol home o es repartissin la feina, arrossegant el carro 1 km cadascu (una dona potser lligaria el carro a un ruc). Ara pero, no és aixi, els empleats no son intercanviables: a mi m'agrada comparar el mon del treball amb un ecosistema en delicat equilibri on cada treballador ocupa el seu ninxol, i el defensa d'intrusos, és clar !
La proposta de divisio del treball seria l'equivalent biologic de dir que "de les tres de la tarda a les nou de la nit, aquest cau l'ocuparà el sr. Ratoli, i per la nit el sr. Talp). Factible potser teoricament, pero mai a la pràctica.

St dav Ap

Doncs jo juraria que no és com tu dius... No veig que donis cap argument per recolzar el que afirmes...

Et posaré un exemple, aquí tenim una jornada laboral de 40h. Tu creus que el sistema no funcionaria amb 30h o amb 50? No creuràs en la càbala i els números màgics, oi? 40h a la setmana és un paràmetre igual d'arbitrari que, posem per cas, 30h...

El que com a enginyer si que hauries de saber és que la NECESSITAT DE TREBALL TOTAL, les hores de treball totals que genera l'economia d'un país en un moment determinat, és la que és. I si hi ha, posem per cas, la necessitat de 40.000.000 d'hores de treball a la setmana, això només dona perquè hi treballin 1 milió de persones amb una jornada de 40 hores. Tota la resta, les declaracions per reduir l'atur, el foment a la contractació de joves (en detriment de qui? dels vells?) és perdre el temps... Òbviament és el camí més desitjable, lo d'augmentar l'activitat econòmica, però aquests canvis no es veuen mai al curt termini, sinó a partir del mig (i amb sort).

Per tant, per evitar la MISÈRIA de tota la gent que està a l'atur. Una misèria que pateixen ARA (que els expliques, als que no poden pagar ni el lloguer de casa seva, de que han d'esperar 4 anys a la "potencial" recuperació econòmica). Doncs per solventar aquesta misèria de manera immediata només es pot, SOLIDÀRIAMENT, repartir la feina dels que la tenen amb els que no la tenen. O sigui, reduir la jornada laboral ;-)

És realment bonic, però una mica massa utòpic. Els tres milions d'aturats del sector de la construcció no poden ocupar part de la jornada laboral de metges, infermeres, mestres, enginyers o pagesos. L'especialització del treball fa que ningú pugui treballar de qualsevols cosa. I potser per cada 40 hores de feina setmanal actuals en el sector de la construcció, hi ha 40 candidats. Els fem contractes d'una hora setmanal?

Utòpic?? A França van passar de 40 hores a 35 i van crear un milió i mig de lloc de treball (en temps de Jospin).

D'altra banda, els aturats de la construcció mai més podran col·locar-se a la construcció, perquè en aquest país tenim habitatges sobrers per dècades... Mantenir 4 milions d'aturats de llarga durada si que em sembla insostenible i utòpic... I no només em sembla insostenible econòmicament si no, sobretot, socialment.

Però els peons de construcció també poden treballar a l'hosteleria, al sector primari, a la industria en els llocs menys qualificats (que son la majoria), etc.

Pd.: per cert, la mesura que jo proposo la defensa també altra gent, entre ells el doctor en economia Arcadi Oliveres ;-)

doncs jo hi estic molt d'acord. No voldrieu treballar 10h menys, tenir 10 més la setmana per estar amb les vostres families? i si així ajudem a que altra gent tingui feina, doncs sortim tots guanyant.

si, hi ha el problema de la reducció de sou, però guayariem en nivell de vida tots...

gràcies per l'article!
x

Clar, tu parteixes de la base de que treballen les persones, jo parteixo de la base que qui treballa son les màquines...certament, abans hi havia homes i comptables que es passaven hores i hores fent càlculs que ara les calculadores es fan en un milisegon...
per altra banda, cert que hi ha moltes feines que son de tirar-hi hores, com cambrera, dependent de botiga, etc...pero son feines que no sé si seria factible repartir-les...
I a les feines d'oficina, permet que t'ho il.lustri amb un acudit: estan dos homes a la oficina a les nou de la nit, llegint el Marca per internet i l'altre mirant...tant se val el que mira...Un diu a l'altre: "no te'n vas a casa?" i l'altre respon: "si, d'aqui una hora o aixi que si no encara em tocarà banyar els nens..."
Aixi, amb quina cara arribarà aquest home a les deu de la nit a casa, si la dona s'entera que els han reduit la jornada?
i moltes idees en enginyeria venen en aquestes "llargues hores passades "teclejant""
Suposo que hi ha molta literatura sobre la organitzacio moderna del treball modern, pero jo et recomano el guru Scott Adams.
I recordem de nou el principal perill que corre el mon del treball en el futur, al qual en part ens estem acostant: que sigui necessari pagar per a ocupar un lloc de treball (i per tant només les classes mitges o privilegiades puguin aspirar a tenir un lloc calent, amb connexio a internet, una cadira, etc... per a passar el dia)

St dav Ap

I realment, aixo de que cal pagar per a tenir una feina s'està convertint en realitat als despatxos dels arquitectes estrella...
Fins ara els becaris treballaven gratis per l'honor de poder respirar el mateix aire que el mestre, pero ara cal pagar una mica, ja...
i no estem parlant com a l'Edat Mitjana, que l'aprenent treballava gratis per a aprendre i després cobrar al pujar de categoria..aqui no es puja enlloc.
També hi havia un simpàtic empresari (va sortir a la tele, TV3) que llogava "cubicles", espais de treball, per a aturats, de manera que allà podien cercar feina, fer una mica de vida social...brillant !