Per què les coses son tant complicades? Per què un bon dia les cerques amb l'amule, via Kad, deixen de funcionar bé? Deu ser cosa de déu, que ens pren, encara unaa mica més, el pèl...
Bueno, si us trobeu que les cerques a la xarxa Kad us han deixat de funcionar, o no us funcionen bé d'entrada, proveu amb obrir al router, a part del típic port per TCp i l'altre per UDP, un segon port per UDP que sigui el que resulta de sumar 3 al de TCP. Per exemple:
Port TCP: 4662
Port UDP: 4672
Port UDP: 4665 (aquest és el que em faltava a mi...)
Ma mare em demana la referència del restaurant a on es mengen "aquelles paelles tant bones", al Delta. Així que aprofito per fer-ne una entrada al bloc.
Es diu Restaurant l'Estany, encara que jo el conec per "la caseta de fusta", que és una mena de centre d'interpretació del Parc Natural que està al costat, davant d'un aguait de l'Encanyissada.
Allà podeu menjar paelles boníssimes, la mixta, la de marisc, la vegetariana, la d'arròs negre i l'"arrossejat" (que és típica de la zona). Els preus son mòdics (trobo jo), uns 10€, que donen per atipar-se, perquè et deixen la paella allà a la vora i pots anar repetint...
El secret? Suposo que és el provar de ser fidels a la cuina casolana (el suquet de peix el fan amb peix, d'allà a la vora, de la llotja de Sant carles o Alcanar), treballar amb productes locals (com l'arròs) i tenir el punt agafat a l'arròs (que no es cobi...).
En fi, jo que no soc de restaurants (més que res pel dispendi que representen, i que fa que se m'atraganti el menú), si passo a prop del Delta a l'hora de dinar o sopar, m'hi deixo caure :-)
Si demà aconseguissim exercir el dret d'autodeterminació (no esperem a què ens el reconeguin graciosament, això no passarà, cal lluitar-lo, aquest dret que tenim com a poble) jo votaria que si. Que vull que el meu pais, Catalunya, sigui un estat independent.
Però això no significa que rebutgi tot el que ve d'Espanya. O que senti a Espanya i als espanyols com a extrangers... No ho son.
No ho son perquè la seva cultura no és extranya per a nosaltres. De fet, en part també és la nostra cultura. Per gust i/o per la força, però aquesta és la realitat.
I no ho son perquè molts de nosaltres tenim pares o avis espanyols.
I tampoc ho son perquè una part important dels catalans son, de fet, espanyols que viuen a Catalunya.
M'agrada imaginar-me als espanyols com a "cosins"... Son part de la família, no son extranys, com ho poden ser els anglesos, els russos o els xinesos, però tampoc son germans, com ho som els que parlem la mateixa llengua, els que usem les mateixes cançons de bressol per fer adormir als nostres fills, visquem a Barcelona, a Tarragona o Alcoi, a Prada de Conflent, a la Fresneda, a Andorra o a l'Alguer...
La idea d'Espanya com a estat federal o, millor, confederal, m'agrada més que la de Catalunya com a estat independent. Però te dos problemes insalvables:
Fa temps que tinc pendent d'escriure els contes que li explico al meu fill, però estrenaré la secció de "contes" amb un que no és infantil... És aquest:
Hi havia una vegada un govern que tenia un departament de medi ambient per quedar bé...
Hi havia una vegada un partit que es va afegir la sigla V "verds", perquè pintar-se de verds donava vots. Aquest partit era el responsable de la conselleria de quedar bé...
Hi havia una empresa pública que se suposava que havia de ser més eficient que un organisme de l'Administració, però que tenia pèrdues i un deute insostenible. Aquesta empresa se suposava que vetllava per la preservació dels rius. Tenia un nom fàcil de recordar, Agència Catalana de l'Aigua, ACA.
I un cop descrits els dolents de la pel·lícula, ens trobem que l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat estava destrossant la llera de la Tordera (un riu que neix al Montseny i mor a Blanes) per encàrrec de l'ACA, i amb el coneixement d'en Baltasar, el conseller de medi ambient d'Iniciativa Verds...
I perquè ho feien? Per maldat, com tots els dolents dels contes... Però en el conte gran, la vida, els dolents sempre posen excuses... En aquest cas deien que calia fer les obres depressa per la sequera que hi va haver fa uns anys... I així es van saltar les seves pròpies normes i lleis per reduir l'impacte ambiental i protegir els ecosistemes...
Habitualmente el voto en blanco se analiza en los medios de comunicación del Sistema, al igual que la abstención, como el desencanto, desafección, etc. de los ciudadanos con sus representantes "democráticos".
Por otro lado en la izquierda transformadora solo nos acostumbramos a fijar en "nuestros" resultados electorales, que en nuestro pais es menester hacerlo con la ayuda de una lupa ;-)
Pero la tesis del que firma este artículo és que voto en blanco es también una muestra de la intención de voto futura a los partidos de los extremos del abanico político. O, mejor dicho, por superar el análisis electoralista, que en general no me interesa por no ir a lo substancial, el voto en blanco es un indicador del futuro apoyo social de las ideologías de extrema izquierda (y derecha).
L'homeopatia és un dels temes recurrents en les converses, debats, discussions en les que m'hi trobo de tant en tant. Suposo que en part és la meva vocació racionalista, la meva formació com a biòleg (i això sent conscient que molts llicenciats en biologia o medicina no han interioritzat satisfactoriament el mètiode científic) i la meva actitud militant.
Avui un amic m'ha fet arribar un article, resumit / esqüet, clar, relativament senzill de compendre (malgrat l'estructura formal científica i, possiblement, la necessitat d'estar familiaritzat amb alguns conceptes "acadèmics") i argumentalment demolidor, sobre la homeopatia. El signa J.L. Álvarez González, del Laboratorio de Electrofisiología. Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular, de La Habana, Cuba.
En voldria donar difusió i fer arribar, entre altres, a les dugues metgesses de l'ambulatori de Cardedeu que han "provat" de receptar homeopatia als meus fills (m'escandalitza la manca de criteris científics en el col·lectiu mèdic, malgrat tenir constància d'exemples en sentit contrari que, suposo, espero que siguin majoritaris). I també m'escandalitza que l'Administració Pública catalana pugui donar aixoplug a aquestes pseudociències al costat de la medicina que prova d'aplicar, amb més o menys encert, el coneixement científic.
Si sou pares i el vostre ordinador corre amb Gnu/linux, potser algun dia començareu a buscar jocs més o menys educatius perquè els vostres fills es distreguin i aprenguin...
Avui en dia hi ha molts jocs que es poden trobar via web (hi ha una web catalana, de la Gene, que en te alguns de molt populars), però jo continuo preferint no dependre sempre de la xarxa, així que us poso els jocs amb els que es distreu el meu fill (de 4 anys):
Gcompris: Conjunt de jocs educatius que poden fer nens de 3 fins a 10-12 anys). Pels més menuts trobareu jocs per aprendre a moure el ratolí, etc.
Childplay. El mateix que Gcompris però pensat per un entorn KDE. No te tants jocs, però en te alguns de molt xulos i també te els sons traduïts per algun valencià (el Gcompris no està, de moment, en català... el més aproximat és el castellà)
Tuxpaint. Joc de pintura molt versàtil. Està inclòs a la suite Gcompris, però em penso que es pot instal·lar per separat.
Bouncy_the_Hungry_Rabbit. Joc senzill ideal per nens molt menuts (de 3 a 5-6 anys). És bastant entretingut i ben pensat...
Supertuxkart. És el típic joc de cotxes de carreres, 3D i fàcil d'enganxar (el que no és tant fàcil és gunayar, però per al meu fill això és el de menys EN AQUEST JOC ;-) )
Entrevista a Eduard Ferré, ecologista, i metge expert en toxicologia:
"Los homeópatas se niegan a los estudios de doble ciego.... Sí, sí, se han hecho. Y cuando se han hecho se ha visto que no hay ningún efecto a considerar más allá del que tiene el efecto placebo"
Pd.: en aquesta entrevista es reflexa el meu punt de vista (serà que jo també he sigut i soc ecologista, a part d'un biòleg que ha comprés i interioritzat el mètode científic?)
