Escolaritzar els fills als 3 anys o no (un altre angle)

Submitted by joan on Wed, 11/14/2012 - 19:06

Com a resposta a una entrada en el blog d'una amiga, a on lamentava que els pares puguin veure limitats les seves opcions d'escolarització si esperen als 6 anys per fer-ho, en comptes dels 3 del cicle pre-escolar (i no obligatori) he escrit aquesta reflexió:

Bueno, tothom te el dret de fer el que vulgui, però jo el que voldria comentar és que, malgrat que pugui semblar el contrari, el "natural" no és que els nens estiguin a casa fins els 6 anys... Bé, això seria un titular polèmic, m'explicaré: a la nostra espècie, el normal (l'habitual, el més freqüent), al llarg de la seva evolució, és que els grups humans siguin de unes 20-30 persones, amb uns quants infants (la mortalitat infantil i l'esperança de vida eren diferents, i calia tenir molts crios perquè alguns arribessin a adults, per tant podríem estimar que entre 5 i 8 dels 25 membres del grup eren infants menors dels 12 anys.

Per tant, l'habitual dels infants és envoltar-se d'altres infants...

Els primers mesos de vida el nens està molt enganxat a les mares (o potser a les àvies), però suposo que sobre els 24 mesos ja interrelaciona amb els altres infants del grup bona part del dia (perquè el que és impensable en aquests grups son mares que tinguin com a feina boi exclusiva, ni tant sols majoritària, la cura de nens de 24 mesos, posem per cas).

Als crios, la interrelació amb altres nanos, els és POSITIVA, i l'excessiva dependència i sobreprotecció, NEGATIVA. Generalitzant (i potser donant una opinió subjectiva).

Si alguna mare de les que vol criar els nens fins els 6 anys em respon que el seu nano ja es relaciona amb altres nens, jo li preguntaria: quantes hores, i amb quants nens. Si estem parlant d'una o dugues hores al dia, i amb un o dos nens més, no estem parlant del que passava en condicions "naturals".

Pd.: jo conec una mare que no va portar la cria a la bressola i ara ha començat P3... S'ha passat unes setmanes plorant, etc. però ara la mare (i sembla que la filla) estant tant contentes... Per la meva experiència, P3, lluny de ser una experiència traumàtica, és una experiència molt positiva, perquè tenim, encara, un sistema educatiu privilegiat (malgrat les retallades del PPSOE/CiU). Ara bé, que llavors els nens tenen influències que ens poden agradar menys a alguns pares, sobretot si anem una mica contra-corrent? És clar! Però la alternativa quina ha de ser, mantenir els nens en una bombolla? No els farem cap favor ;-) Viuen al món que viuen! :-p

Connexió a Internet a Debian (linux) via mòdem USB jazztel

Submitted by joan on Thu, 08/16/2012 - 11:54

La Debian 6, Squeeze, ja incorpora un paquet per connectar-nos automàticame nt als mòdems USB: usb-modemswitch

Aquest paquet, em penso, el que fa és reconèixer el mòdem i associar-lo amb el controlador necessari. Si executem la comanda "lsusb" en un terminal, en el meu cas, tindrem aquest resultat:

$lsusb: 

Bus 001 Device 014: ID 12d1:140c Huawei Technologies Co., Ltd.

Llavors, al gestor de connexions que acostuma a sortir al panell de l'escriptori, a part de les xarxes wireless detectades, vorem una opció pel "Mobile broadband" o algo semblant... Si l'activem, ens preguntarà pel país, Spain, per la operadora, jazztel en el meu cas i, i aquest és el punt clau en el meu cas, pel nom del "pla o APN, access point name". Si aquí poseu "predeterminat", no us funcionarà. D'aquest post he deduit que la resposta correcta era "jazzinternet".

I aquesta era la clau ;-)

Escudella i carn d'olla

Submitted by joan on Thu, 01/05/2012 - 13:40

Acabo de llegir al bloc d'una amiga, una recepta d'escudella i carn d'olla... Cuina tradicional, de la que a mi m'agrada, preservant la diversitat que ens lleguen les iaies... I com que hi ha unes quantes diferències amb la de la meva família (ubicada a l'Arboç del Penedès), he decidit penjar les receptes que jo uso, de la meva àvia i/o de ma mare, que son algo diferents entre elles. Aquí les teniu.

Recepta de la mare amb les anotacions de la iaia

Ingredients: pollastre, cigrons, tall per l'olla de vedella (de les costelles dona més gust), braó de xai (d'espatlla o de cuixa), botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i de vedella, 1 all, julivert, api 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

Elaboració:

  • Posem a bullir (s'hi estarà 1,5h) cigrons (a remull del dia abans), un ós de vedella i braó de xai (cuixa amb ós), api, pastanaga. Una mica més tard (30' després d'haver posat la carn) posem el pollastre (però que estigui rato a l'olla, que “farà caldo”). Després (quan quedi mitja hora) li afegim la pilota, la patata, les botifarres i la col. Quan la botifarra negra estigui cuita, es pot reservar perquè no es badi (i re-introduir-la a l'olla quan el foc ja estigui parat, perquè torni a agafar l'escalfor)

  • Per fer la pilota haurem de menester carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert i 1 ou batut . A tot això caldrà donar-li forma afegint-li progressivament el pa ratllat. Després ho arrebossem amb farina.

Recepta de la mare

Ingredients: pollastre, cigrons, un ós de vedella, braó de xai, botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert, 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

 

Elaboració:

  • Posem a bullir (1’5 h) cigrons (a remull del dia abans), un ós de vedella i braó de xai (cuixa amb ós). Mitja hora després posem el pollastre. Quan quedi mitja hora li afegim la pilota, la patata, la pastanaga, les botifarres i la col.

  • Per fer la pilota haurem de menester carn picada de porc i vedella, 1 all, julivert i 1 ou batut . A tot això caldrà donar-li forma afegint-li progressivament el pa ratllat. Després ho arrebossem amb farina.

Governs de tecnòcrates: manca de democràcia? O d'immaduresa del "poble"?

Submitted by joan on Thu, 11/17/2011 - 12:54

Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:



Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit:
> Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia
> ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per
> gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions.
>
> Europa, la desaparición de la democracia.
> *François Bonnet*.
> 
>
> ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea?
> *Susan George*
>
> I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es
> confessava de manera bastant explícita a TV3 

De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a  Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.

Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:

  • perquè vam permetre un endeutament excessiu (els polítics, als que tots votem).
  • perquè, encara avui, els nostres estats tenen dèficit, o sigui que necessiten que algú els deixi quartos per pagar les factures que genera el funcionament normal. I això és conseqüència de decisions polítiques, els polítics als que tots votem i fins fa 4 dies, quan tots lligàvem els gossos amb llangonisses, en part degut a aquest endeutament que ens generava una percepció de riquesa "virtual", pocs qüestionaven (no és el cas del que signa aquest escrit).

Resumint, com ja he dit altres cops, la ciutadania no pot reclamar la majoria d'edat alhora de votar, exercir drets com a subjecte sobirà, etc. i després, quan les conseqüències d'aquesta sobirania no son les que voldria, desentendre's del que, a la fi, deriva de la seva decisió (i l'abstenció és una forma de passotisme inútil que tampoc ha aportat cap sol·lució al tema).

Però bueno, ara toca que tots, que en som responsables, apuntem amb el dit als polítics, uns polítics que son exactament els que ens mereixem, en un exercici d'irresponsabilitat, ignorància i puerilitat.

Ala, disfrutem del que vam votar, o lamentem-nos del que haurien d'haver lluitat mentre ens miràvem el melic.

Joan

L'atur, el principal problema per a moltes famílies, amb una sol·lució evident de la que ningú en parla

Submitted by joan on Thu, 09/15/2011 - 11:08

Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...

Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...

Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).

Quina és, però, la mesura que, al meu parer, és més evident i lògica? Repartir la feina. Hi ha menys activitat econòmica? Això vol dir que la feina, que hi està vinculada, en hores, és inferior? Repartim-les... Ara tenim una jornada laboral de 40h, no? Doncs la rebaixem a 35, o a 30, i automàticament es generarien un munt de llocs de treball... Problema resolt... Ara bé, estic parlant de reducció de la jornada laboral, i la proporcional reducció dels salaris. I dic això des de l'òptica d'esquerres. La idea és molt simple, en una societat solidaria, a on els valors del progrés de la societat en el seu conjunt i no de cadascú de naltros individualment (que seria l'enfoc capitalista), és lògic que tots ens empobrim una mica perquè evitar que uns quants, 5 milions en el cas espanyol, estiguin a la misèria...

Per què ningú en parla, d'això, ni als partits polítics, ni als seus opinadors acòlits? Perquè probablement, un per un, ningú vol renunciar a un 12% o a un 25% del sou. Així tenim muntada la nostra societat, a on majoritàriament la gent només es mira el melic... Però el punt de vista de l'esquerra hauria de ser diferent, oi? Hauriem de tenir plantejaments propis i coherents, i no anar a remolc de les propostes capitalistes. I també hauriem de provar de ser menys populistes i demagògics i, a part de repetir eslògans fàcils, hauriem de poder fer propostes difícils però coherents amb els nostres valors...

Nota: amb aquest article només he volgut incidir en el repartiment solidari d'un bé social, el treball. No estic dient que sigui la única mesura, ni la més important... De fet aquesta mesura és relativament inòqua a nivell macroeconòmic, però resolt el principal problema de molta gent, "socialitzant, per dir-ho d'alguna manera l'empobriment". A Cuba, quan va desapareixer el motor de la seva economia, la URSS, en una crisi molt més severa que la nostra, la gent va mantenir els pilars bàsics que tots necessitem: alimentació (amb les cartilles de racionament), habitatge, sanitat i educació... Aquí, quan la gent perd la feina i deixa de cobrar l'atur, per l'habitatge, perquè no pot pagar el lloguer o al hipoteca, i amb prou feines si pot alimentar-se.

Don dia...
Doncs al meu veure, en el mon de l'enginyeria al menys aquest raonament és fal.laç...suposo que és aplicable a molts altres camps de l'anomenada "economia productiva moderna"
Actualment, impulsats sempre pels avenços tècnics ens trobem en una economia "dilbertiana" (www.dilbert.com); on el concepte de hora de feina o treball ha variat molt respecte a la revolucio industrial i fins i tot el s.XX...
Abans el treball era força per distància, i evidentent, si s'havia d'arrossegar un carro tres km per un cami de pedres, era igual que ho fes un sol home o es repartissin la feina, arrossegant el carro 1 km cadascu (una dona potser lligaria el carro a un ruc). Ara pero, no és aixi, els empleats no son intercanviables: a mi m'agrada comparar el mon del treball amb un ecosistema en delicat equilibri on cada treballador ocupa el seu ninxol, i el defensa d'intrusos, és clar !
La proposta de divisio del treball seria l'equivalent biologic de dir que "de les tres de la tarda a les nou de la nit, aquest cau l'ocuparà el sr. Ratoli, i per la nit el sr. Talp). Factible potser teoricament, pero mai a la pràctica.

St dav Ap

Doncs jo juraria que no és com tu dius... No veig que donis cap argument per recolzar el que afirmes...

Et posaré un exemple, aquí tenim una jornada laboral de 40h. Tu creus que el sistema no funcionaria amb 30h o amb 50? No creuràs en la càbala i els números màgics, oi? 40h a la setmana és un paràmetre igual d'arbitrari que, posem per cas, 30h...

El que com a enginyer si que hauries de saber és que la NECESSITAT DE TREBALL TOTAL, les hores de treball totals que genera l'economia d'un país en un moment determinat, és la que és. I si hi ha, posem per cas, la necessitat de 40.000.000 d'hores de treball a la setmana, això només dona perquè hi treballin 1 milió de persones amb una jornada de 40 hores. Tota la resta, les declaracions per reduir l'atur, el foment a la contractació de joves (en detriment de qui? dels vells?) és perdre el temps... Òbviament és el camí més desitjable, lo d'augmentar l'activitat econòmica, però aquests canvis no es veuen mai al curt termini, sinó a partir del mig (i amb sort).

Per tant, per evitar la MISÈRIA de tota la gent que està a l'atur. Una misèria que pateixen ARA (que els expliques, als que no poden pagar ni el lloguer de casa seva, de que han d'esperar 4 anys a la "potencial" recuperació econòmica). Doncs per solventar aquesta misèria de manera immediata només es pot, SOLIDÀRIAMENT, repartir la feina dels que la tenen amb els que no la tenen. O sigui, reduir la jornada laboral ;-)

És realment bonic, però una mica massa utòpic. Els tres milions d'aturats del sector de la construcció no poden ocupar part de la jornada laboral de metges, infermeres, mestres, enginyers o pagesos. L'especialització del treball fa que ningú pugui treballar de qualsevols cosa. I potser per cada 40 hores de feina setmanal actuals en el sector de la construcció, hi ha 40 candidats. Els fem contractes d'una hora setmanal?

Utòpic?? A França van passar de 40 hores a 35 i van crear un milió i mig de lloc de treball (en temps de Jospin).

D'altra banda, els aturats de la construcció mai més podran col·locar-se a la construcció, perquè en aquest país tenim habitatges sobrers per dècades... Mantenir 4 milions d'aturats de llarga durada si que em sembla insostenible i utòpic... I no només em sembla insostenible econòmicament si no, sobretot, socialment.

Però els peons de construcció també poden treballar a l'hosteleria, al sector primari, a la industria en els llocs menys qualificats (que son la majoria), etc.

Pd.: per cert, la mesura que jo proposo la defensa també altra gent, entre ells el doctor en economia Arcadi Oliveres ;-)

Anonymous (not verified)

Tue, 09/20/2011 - 19:01

doncs jo hi estic molt d'acord. No voldrieu treballar 10h menys, tenir 10 més la setmana per estar amb les vostres families? i si així ajudem a que altra gent tingui feina, doncs sortim tots guanyant.

si, hi ha el problema de la reducció de sou, però guayariem en nivell de vida tots...

gràcies per l'article!
x

Clar, tu parteixes de la base de que treballen les persones, jo parteixo de la base que qui treballa son les màquines...certament, abans hi havia homes i comptables que es passaven hores i hores fent càlculs que ara les calculadores es fan en un milisegon...
per altra banda, cert que hi ha moltes feines que son de tirar-hi hores, com cambrera, dependent de botiga, etc...pero son feines que no sé si seria factible repartir-les...
I a les feines d'oficina, permet que t'ho il.lustri amb un acudit: estan dos homes a la oficina a les nou de la nit, llegint el Marca per internet i l'altre mirant...tant se val el que mira...Un diu a l'altre: "no te'n vas a casa?" i l'altre respon: "si, d'aqui una hora o aixi que si no encara em tocarà banyar els nens..."
Aixi, amb quina cara arribarà aquest home a les deu de la nit a casa, si la dona s'entera que els han reduit la jornada?
i moltes idees en enginyeria venen en aquestes "llargues hores passades "teclejant""
Suposo que hi ha molta literatura sobre la organitzacio moderna del treball modern, pero jo et recomano el guru Scott Adams.
I recordem de nou el principal perill que corre el mon del treball en el futur, al qual en part ens estem acostant: que sigui necessari pagar per a ocupar un lloc de treball (i per tant només les classes mitges o privilegiades puguin aspirar a tenir un lloc calent, amb connexio a internet, una cadira, etc... per a passar el dia)

St dav Ap

I realment, aixo de que cal pagar per a tenir una feina s'està convertint en realitat als despatxos dels arquitectes estrella...
Fins ara els becaris treballaven gratis per l'honor de poder respirar el mateix aire que el mestre, pero ara cal pagar una mica, ja...
i no estem parlant com a l'Edat Mitjana, que l'aprenent treballava gratis per a aprendre i després cobrar al pujar de categoria..aqui no es puja enlloc.
També hi havia un simpàtic empresari (va sortir a la tele, TV3) que llogava "cubicles", espais de treball, per a aturats, de manera que allà podien cercar feina, fer una mica de vida social...brillant !

Algunes extensions (útils) pel Firefox

Submitted by joan on Tue, 08/02/2011 - 12:48

Una de les coses per les que destaca el Firefox, i que ha sigut copiat a Chrome i també incorporat a l'Explorer, és la quantitat d'extensions disponibles.

Una extensió (add-on) és un programa/script/afegitó que permet variar el funcionament estàndar del navegador per, en general, donar-li una nova funcionalitat.

Algunes de les extensions que jo trobo útils son:

TooManyTabs

Serveix per emmagatzemar pestanyes en diferents categories, i obrir-les més endevant...

Sabeu quan teniu un munt de pestanyes obertes (que consumeixen recursos de l'ordinador) i no les podeu llegir en aquell moment però voldrieu conserva-les per llegir-les un altre dia? Doncs amb aquesta extensió les envieu a una barra superior (podeu fer diferents barres per contingut diferent: feina, personal, etc.) i en qualsevol altre moment, per activar-les, només les heu de seleccionar d'aquesta barra.

Firebug

Aquesta extensió és bàsica i molt popular per la gent que es dedica al desenvolupament web, com jo mateix.

Permet inspeccionar el codi, alterar-lo "virutualment", etc.

Fireftp

Amb aquesta extensió ens podrem connectar a un servidor FTP. Funciona tant o més bé que algun programes d'escriptori dissenyats per això.