En resposta a un amic en un xat, he escrit això:
La mobilització en contra de la matança israeliana a Cardedeu, el poble on visc, és escassa. De fet, en general la gent va a la seva, sempre, i per això el món va per on va, i el futur dels nostres fills s'escola per l'aigüera de la nostra indiferència.
Naltros els portem la guerra.
La nostra indiferència els porta la guerra.
Són els fills d'uns altres els que moren tan lluny que només cal girar el cap les poques vegades que els presstituts que ens manipulen i desinformen cada dia en els mostren.
Som naltros que donem crèdit a la nostra desinformació.
30 anys després, i en Margalef és igual d'actual i d'interessant. Un clàssic. Us adjunto l'entrevista.
Us agrada la poesia? Passolini? Gramsci? La joventut?
Doncs aquí tenia la força i la ràbia d'una dona, que diu molt més del
que te temps de dir a l'entrevista:
Arran d’aquest pamflet publicat a Vilaweb per en Marc Belzunces, i en la mateixa línia tecno-optimista acrítica que caracteritza l'autor, i de retruc la línia editorial de Vilaweb sobre la crisi climàtica i el "peak everything", us adjunto l'opinió sobre els cultius cel·lulars com a alternativa a la carn:
El menjar sintètic té dos problemes: la termodinàmica i l'escala. Igual que l'extensió de les plaques solars com a substitut dels combustibles fòssils.
Com a resposta a una cita d'un article d'en Edward Snowden, que em fa arribar un amic:
Take climate scientist Steven Chu’s nihilistic troika:
- people who accept climate change and think it is caused by humans
- people who accept climate change and think it is caused by nature
- people who don’t accept climate change at all
What do all of these people have in common? They can usually agree on the “fact” that nothing can be done.
Hi ha una moneda lliure, semblant al bitcoin però sense alguns dels
seus problemes (especulació i despesa energètica) i algunes virtuts (te
un component social que no premia l'acumulació dels que més en tenen, o
l'impost de la inflació). És diu G1, o moneda lliure: