El lamentable servei tècnic de la web del banc de Sabadell

Submitted by joan on Tue, 07/19/2016 - 12:39

Estic convençut que el Banc de sabadell te externalitzat el servei tècnic de la web a alguna consultora informàtica que cobra una calerada. I, si no, que el servei tècnic costa un ull de la cara... Doncs bé, aquest és el lamentable resultat...

Avui a la web del Sabadell li ha donat per no voler fer les liquidacions del model 303 de l'IVA. L'error:

https://www.bancsabadell.com/txbs/IRPFTaxLiquidation.invoke_taxLiquidat…
-  (Operació no realitzada  Z19913)

Quan m'he posat en contacte amb ell amb el telèfon d'atenció tècnica, que potser em costarà un ull de la cara perquè sospito que no és gratuït, el 902323000 (hauria d'haver consultat la web "no números 900": http://www.lineas900.com/banco-sabadell/ ), doncs la resposta del servei tècnic ha sigut confirmar la incidència i prendre'm les dades per avisar-me quan estigués resolta (no cal, ja ho he fet amb Caixa d'Enginyers, que funciona). Fins aquí, tot bé. Una incidència la pot tenir qualsevol.

Llavors he aprofitat per comunicar una incidència que tinc amb el meu navegador Firefox, des de fa més d'un any (SO linux, distro Debian). El navegador queda congelat molta estona tractant de descarregar uns fitxers de javascript que deuen pesar més que la bíblia en vers... Potser és que tinc la catxè a zero per la feina? Ves a saber. La cosa és que la telefonista,d esprés de fer la consulta, em recomana netejar la catxè, que potser la tinc plena. No, que li dic jo, que la tinc desactivada (configurada a zero). Llavors em demana que entri posant la URL, i no fent servir una URL d'alguna sessió anterior... En soc escèptic, pel tipus d'error, però ho faig, amb la mateixa incidència.

I llavors, què dirieu què passa? Aquest servei que costa una millonada, segur, a on deuen treballar unes quantes dotzenes de tècnics a "destajo" i potser mal pagats, però enriute'n del sou del gerent, a través de la telefonista, que consulta amb algú al darrera, em diu que a ells els consta que la web funciona bé amb el Firefox. Punto pelota.

Tot el model en el que es basa la indústria del softwarte, de reportar incidències, fer les comprovacions: quina versió de navegador, de sistema operatiu, quins paràmetres activats, extensions actives, etc. per poder entendre perquè es dona l'error i, si és oportú, corredir-lo, se'n va enlaire amb la salmòdia "a naltros ens funciona bé". Si a una persona li funciona, o encara que en siguin cent, perquè anar a perdre temps en resoldre la incidència d'un altre, un 10 o un 1%?? Millor amagar el cap sota l'ala... però, no era un servei tècnic de suport a la web??

Bueno, quan els sol·licito per quin canal puc obrir una incidència (tiquet), la resposta és que no puc, però que si vull truqui al telèfon d'atenció al client. O sigui, que el servei tècnic encarregat de resoldre incidències informàtiques de la web em deriva al servei genèric per donar informació de qualsevol cosa, com quin caixer tinc més a prop de Quintanar de la Sierra. Bravo.

I, per més inri, quan s'acomiada de mi l'operadora, dient-me que em passa amb l'enquesta de valoració al servei, la trucada es penja i ni enquesta ni punyetes... Com una seda tu... L'Oliu, a més de demanar un Podemos de dretes, podria esmerçar-se una miqueta amb aquests temes (s'ha de dir, però, que el Banc de sabadell, comparat amb el Santander, és un model d'eficiència i flexibilitat).

Per més inri, quan he anat a fer la queixa via web, em surt un missatget dient que m'he passat, que amb 255 caràcters n'hauria de tenir prou (no arriba a dos tweets, tu... que no volen rollo... ). La meva queixa, que he penjat aquí: http://paste.debian.net/783053/ no hi cap... Doncs te, ja faig un post a la web i us l'enllaço i envio via twitter, que avui estic salao i fot pena que una empresa amb els recursos del Banc de Sabadell es permeti aquesta deficiència en el servei... Unes quantes d'aquestes i migro del tot a Caixa d'Enginyers...

 

Petició per traslladar les festes escolars de lliure disposició a dies no lectius

Submitted by joan on Fri, 05/13/2016 - 19:49

No us heu preguntat mai com és que el col·lectiu que al nostre pais te més vacances, o sigui que treballa menys te, a sobre, dos dies de lliure disposició, que fan anar de corcó als pares?

Us parlo dels mestres. Un col·lectiu que mereix tots els meus respectes perquè la seva tasca és una de les més importants per la societat, però que, tenint unes vacances molt superiors a la resta de treballadors, encara disfruten de dos dies, que ens perjudiquen als pares, que sense tenir ni de lluny els mateixos dies de vacances, n'he de dedicar dos a cobrir aquesta prebenda del col·lectiu educatiu.

Hi ha alternatives que no perjudiquin als pares i no suprimeixen la prebenda dels dies de lliure disposició?

Jo proposo aquesta: que les escoles triin com a dies de dlliure disposició dos dies que no siguin lectius. Al juliol, els de final de juny, els de començament de setembre, alguns entre Nadal i Reis, o de la Setmana Santa... Hi ha molts dies a triar, i no perjudicarien al col·lectiu de pares.

Que passa, per contra, quan una escola tanca un dia lectiu? Que per cada mestre que fa vacances, 25 famílies tenim un problema. El podem sol·lucionar demanant un favor als avis, els que en tinguem, o els tinguem a disposició. Els altres, podem demanar un dia de les NOSTRES vacances, que ja no podrem a l'estiu, per exemple. O podem pagar un cangur. 25 problemes per donar un dia de vacances suplementari al col·lectiu que al nostre pais te, amb molta diferència, més vacances (triplicant, grosso modo, les de la resta de treballadors. Un sense sentit.

Que passa si els mestres trien un dia de vacances en dia no lectiu? Res. Els dies no lectius que els mestres no treballen, son aproximadament dos mesos i mig llargs. Si d'aquests restem les vancances de qualsevol treballador, un mes, en queda un mes i mig llarg. Passa res si en comptes de tenir 50 dies MÉS de festa que la resta de mortals en tenen 48?

Resposta a en Marc Ferré, de la CUP de Tarragona, en el seu article "Per què primer Mas?"

Submitted by joan on Thu, 12/03/2015 - 14:16

Avui comentant la jugada política amb uns amics, un d'ells ha enviat per correu un article d'en Marc Ferré, de la CUP de Tarragona. L'he respost entre línies i voldria fer pública la resposta:

> "Per què primer Mas?
>
> Fa un any Artur Mas deia literalment: “Puc encapçalar la llista i
> estic a disposició. Però també la puc tancar. És a dir, puc ser el
> primer o puc ser l’últim. Ja veuen que no hi ha condicions personals
> en el meu plantejament. Hi ha condicions, això sí, de projecte, per
> garantir al màxim possible que Catalunya i el seu poble se’n surtin
> bé. Però no hi ha, i per la meva part sobretot, no hi ha d’haver
> condicions personals prèvies. Són temps de decisions i de suma. No
> temps de condicions personals”.   

De fet, no va anar primer, va anar quart ;-)

>Per què Artur Mas imposa el
>seu
> personalisme a la independència?   

Aquesta pregunta denota la incomprensió del que la fa a la realitat
política. A en Mas no l'imposa el mateix Mas (el seu personalisme),
l'imposa Convergència, el partit majoritari a Junts pel Si, del que Mas
és el seu principal actiu. Demanar que Mas plegui és demanar-li a
Convergència que es suïcidi, i això és un absurd (si vols construir
alguna cosa amb ells)

>En el  debat d’investidura, en el
> torn de rèplica, Artur Mas li retreia a Garcia Albiol que en tres
> setmanes el PP al Congrés Espanyol ja havia incomplert totalment el
> seu programa. Per què Artur Mas i Mas Colell volen que la CUP
> incompleixi totalment el seu programa?   

Totalment?? És que la CUP només te un únic punt al programa? Va home,
va... És obvi que la CUP no pot imposar TOTALMENT el seu programa
perquè:

a) No està disposada a entrar al govern
b) Te 10 diputats, no 62

>Artur Mas diu que 10 diputats
> són minoria i que no es poden imposar a 62. El 2006 s’aprova
> l’Estatut d’Autonomia amb 120 vots favorables dels 135. Per què
> aleshores el Cap de l’oposició que era Artur Mas i que només
> representava 46 diputats va decidir anar a la Moncloa saltant-se
> l’acord parlamentari i pactar amb José Luís Rodriguez Zapatero un
> Estatut a la baixa?   

Això és un argument?? Si Convergència la va cagar al 2004, ara la CUP
l'ha de cagar al 2015??

>Els 72 diputats independentistes del Parlament
> van des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra. Per què si hi
> ha representació de totes les sensibilitats el president ha de ser de
> la dreta lliberal?  

Perquè 62 dels 72 diputats l'han triat com a candidat. És bastant
evident.

> Aquests dies,  Convergència ha atacat a la CUP
> dient que comptava amb el suport de l’unionisme. Però, qui té
> actualment pactes amb forces unionistes en diverses institucions i
> que no són precisament menors?   

Si, clar... Convergència és aliada del PP... tothom ho sap, això...
Quin nivelon d'arguments...

>El 19 de desembre de 2012 Artur Mas i
> Oriol Junqueras signaven l’acord de govern perquè Mas fos investit
> president a canvi d’impulsar l’Agència Tributària Catalana, fer una
> banca pública, un pla de xoc contra la pobresa i l’emergència social,
> una llei catalana de funció pública... el que anomenaren “estructures
> d’estat”. Per què si en tres anys Mas no ha fet res ens hem de creure
> que ho farà ara en 10 o 18 mesos?   

I si no creuen que Mas ho faci, perquè creuen que la Neus Muntè, o
qualsevol altre convergent, ho farà? Per què no veten a qualsevol
convergent? I, ja posats, perquè no expliquen com tiren endavant el
procés descartant Convergència? I, ja posats, per què no expliquen
perquè durant aquests 3 anys han participat al procés, de la ma de
convergents i republicans?

>Artur Mas ha estat secretari
> general de CDC i des del 2012 n’és president. Ara trobem, sí, amb
> guerra bruta, un partit assetjat per massa presumptes i massa
> reconeguts casos de corrupció. Podem tenir un personatge que sigui
> còmplice o no sàpiga què passa a casa seva com a president de la
> Generalitat? El 2001 Artur Mas era nomenat pel corrupte Jordi Pujol
> conseller en cap i successor d’”el president” quan aquest es retirés.
> Podem tenir com a president una persona que ha estat massa vinculada
> a la Catalunya autonomista i pactista amb la dreta espanyola com la
> Generalitat  de Pujol?   

Això no ho decideix la CUP ni la premsa, ho decideixen els votants. I
els votants, sabent tot això, han votat Junts pel Si, a on hi ha la
corrupta convergència i en Mas. L'altra alternativa indepe ha tingut 10
escons.

>Les eleccions del 27S es van plantejar com a
> plebiscitàries perquè l’Estat espanyol negava la possibilitat de fer
> un referèndum. Es va parlar de la llista de la societat civil a la
> qual la CUP s’hauria sumat, però CDC de seguida la va descartar i va
> optar per una llista feta amb “polítics professionals” i societat
> civil per tenir-hi protagonisme, i va amenaçar que si no es feia així
> el president no convocava les eleccions. Qui és, doncs, el
> xantatgista?   

És més lògic imposar les condicions amb 40 diputats que amb 3. O amb 62
que amb 10... Si no, seria el món al revés.

>A les eleccions del 27S els vots independentistes van
> sumar el 47,7% del total. Van faltar quasi un 3% de vots afirmatius.
> Sí, el 3%! Es poden sumar el 3% de vots sense eliminar l’altre 3%?  

I es poden sumar deixant de banda els votants convergents? És un acudit?

> Els pro Mas argumenten que Mas és un actiu, que és el líder que ens
> ha portat fins aquí, que el procés l’aguanta ell... Per què, doncs,
> anava de número 4 a la llista de Junts pel Sí?  

Això cal respondre-ho? I el color dels calçotets del Mas també? És un
argument seriós???

> El juliol,  Artur Mas deia que les eleccions del 27S eren per la
> independència i no per escollir un president. Per què ara volen
> primer al Mas i després ja veurem,  quan 2 milions de persones vam
> expressar amb el vot que volíem la independència ja.  

Ningú parla de un "ja veurem". No es poden posar, en boca dels altres,
el que un voldria que els altres diguessin, és poc rigorós.

En resum, si aquest és el nivell argumental d'alguns militants de la
CUP, apaga, y vámonos

Joan Cervan, militant. I votant de la CUP ;-)

>
> Marc Ferré
>
> Militant CUP Tarragona"

En resposta a "Catalunya, si que es pot (Podemos+ICV)"

Submitted by joan on Sun, 08/16/2015 - 11:41

Quan en un país a on hi ha la mobilització més gran en les darreres generacions reclamant un dret com a poble: l'ésser sobirà, o sigui, l'ésser, i com a conseqüència del treball de tota aquesta gent, es planteja un referèndum, el que cal dirimir és la qüestió del referèndum. És un dret que volem exercir.

Les altres qüestions, les votarem un altre dia, cada 3-4 anys, en la munió d'eleccions municipals, autonòmiques, estatals i europees que ens atossiguen cada dos per tres...

Però plantejar, el dia del referèndum, l'únic dia que hem pogut fer el referèndum, que cal parlar "d'un altra cosa", de moltes coses, de totes les coses, és embolicar la troca i marejar la perdiu... En els referèndums mai es parla de tot: es pregunta a la gent per un aspecte concís, amb una resposta concisa, per moltes implicacions que tingui la pregunta. I pretendre apropiar-se de l'anhel dels milions de persones que fa cinc anys que lluitem per poder emancipar-nos, en una proposta confusa, una olla barrejada, subjugada a una conjuntura estatal més que improbable i, el que és pitjor, subalterna, és una una enganyifa, una enredada...

I aquesta part de les esquerres militants, i la seva bona gent, també poden practicar la xerrameca, la demagògia i pretendre que combreguem amb rodes de molí. Son els vicis de la (mala) política, de la que se'n lliura poca gent, i sembla que aquests tampoc...

El vint-i-set de setembre tindran la resposta, probablement la mateixa que quan, per un costat es plantejava la via de punta a punta de país i uns quants van mirar de fer anar l'aigua al seu molí, encerclant la Caixa... Però l'aigua, aquest torrent que representa (mig) país no es va desviar, com imagino que no es desviarà el vint-i-set de setembre.

Alea iacta est...

Anàlisi dels resultats del referèndum/manifestació del 9N

Submitted by joan on Tue, 11/11/2014 - 13:06

Dos milions i tres cents mil participants. Vuitanta per cent de vots indepes, 10 per cent federalistes, cinc per cent contraris. Això és molt, poc, suficient, èxit o fracàs. L”anàlisi dels resultats s”està llegint diferent a Barcelona que a Madrid... Anem a veure que en podem extreure...

Un podria pensar que els 1.860.000 vots indepes, sobre un cens de 5.300.000, o sigui el 35%, és un resultat minso, insuficient per guanyar un suposat referèndum per la independència o unes, més probables, tot i que no segures, eleccions plebiscitàries. Però això no és així. Abans però vull remarcar un altre punt, molt important, que no està vinculat al guanyar o perdre unes plebiscitàries:

La participació i resultats del referèndum participatiu de l”altre dia el que si que impulsen és el procés cap a l”autodeterminació. La massiva participació dels votants sobiranistes força, obliga, als partits abanderats de la independència: Convergència, ERC i la CUP, a fer el següent pas. No poden aturar el procés i dificilment el poden torpedinar posant per endavant els seus interessos de partit. Això sobretot afecta a ERC, que avui en dia es veu arrossegada per la iniciativa d”en Mas, i també a tots els que a Convergència puguin militar en la tibiesa. Només això ja és una victòria de tota la gent d”a peu que fa anys que perseverem en aquest camí cap a la dignificació del nostre poble.

Tornem als resultats del 9N en clau de si hipotèticament es guanyaria o perdria un referèndum o unes plebiscitàries. D”entrada un referendum el podem descartar: no es podrà fer perquè la legalitat i la mentalitat espanyola ho impedeixen. Tant la primera com la segona no consideren els catalans com a majors d”edat, com un poble entre altres, sinó com un menor, com un integrant d”una família, Espanya, la voluntat del pare, la nació espanyola, pel fet de ser demogràficament més forta, impera i perpetua la minorització de les altres nacions, les disminuides, els catalans, els bascos, els gallecs...

Les plebiscitàries tenen un element que al meu entendre dificulta la victòria de l”opció independentista, perquè el votants que no son obertament contraris ni obertament faborables, els del SI-No del 9N, els federalistes, no tenen perquè decantar-se per una pregunta dicotòmica, com succeeix als referèndums d”autodeterminació, els que resta força als partidaris del si, que possiblement recollirien una part d”aquests vots (podem especular si major o menor), o no els tindrien en compte en el cas dels abstencionistes «militants». En unes plebiscitàries, els partits del SI, en llista única o en un front de partits, han de superar el 50% per ells sols, i les opcions federalistes es compten de l”altre banda.

Continuem l”anàlisi, extrapolant els resultats del 9N a unes eleccions plebiscitàries; un 35% dels vots està molt lluny del 50%, no? Si, però el 35% dels vots és el percentatge sobre el cens, i el que compta és el percentatge dels vots emesos, dels que hi participen. Per exemple, al referèdum escocès va participar el 80% del cens. I en canvi a les passades autonòmiques, amb la participació més alta que en qualsevol de les anteriors eleccions al Parlament, aquesta va ser del 68%. Quin percentatge de vots pel SI representen els 1.860.000 SI-SI en unes hipotètiques plebiscitàries amb una participació equivalent, estimant un cens com el del 2012, de 5.413.510 electors? Doncs el 51% I si el percentatge de participació pugès, com en les ocasions excepcionals, a un 80% com a Escòcia? Doncs serien el 43% de SI. Però, al tanto, el 43% és el mínim: els votants mobilitzats que han anat a votar a un 9N que sabien que no era vinculant. Caldria veure si en una participació més alta, del 80%, quina part dels nous mobilitzats serien també votants independentistes que un 9N no vinculant no va mobilitzar. Però també, en unes eleccions plebiscitàries, més vinculants que el 9N, caldria saber si hi hauria part dels votants del SI-SI que es farien enrere enfront els arguments de la por del NO. No sembla pas que els arguments de la por hagin d”afectar massa als dos milions de catalans que fa 3 anys que surten al carrer massivament, sinó més aviat als que el 9N no van anar a votar.

Amb aquestes dades ja podem respondre: els resultats del 9N fan brindar els partidaris de la independència o els contraris? és evident que als partidaris de la independència, i de fet l”eufòria es va percebre entre aquests, mentre que els partidaris del NO, des de les seves tertúlies de Madrid, menytenien el que per ells era un 30% de participació, però ho feien enfadats, preocupats... El llenguatge no verbal no acompanyva el que declaraven ;-)

S”ha comentat que l”independentisme ha tocat sostre, perquè els 2.300.000 votants del SI-SI / SI-No és molt semblant als 2.100.000 votants de la suma de CiU+ERC+ICV+CUP de les autonòmiques del 2012. Però cal tenir en compte que a les eleccions de 2012, entre aquests 2.100.000 vots en podiem trobar molts de «federalistes» que es trobaven còmodes amb unes candidatures que no eren obertament independentistes com la de CiU (amb Unió i la part de Convergència més tèbia) i ICV, que també te dos perfils de votants. Amb el 9N ja ha quedat clara una cosa, l”opció federal és molt minoritària: 230.000 vots del SI-NO enfront els 1860.000 del SI-SI. Sembla obvi per tant que l”independentisme, a més d”avançar en nombres absoluts, també ho fa convertint federalistes/autonomistes/confederalistes al l”independentisme:. és la tendència dels darrers anys que no toca sostre, sinó que avança.

Un altre apunt que és important. És obvi que els partidaris de la independència son capaços de mobilitzar 1.860.000 votants pel cap baix. Però el que és una incògnita és quants votants pot mobilitzar el NO. Doncs bé, si un hagués de fer cas als anàlisi que fa l”espanyolisme, quan parla de que l”independentisme s”estanca, respecte les autonòmiques del 2012, que com he comentat abans és un anàlisi erroni, hauríem també de tenir en compte els vots dels partits del NO a les autonòmiques del 2012, 1.270.000, sobre un cens de 5.413.510, és a dir, un 23%. Aquest 23% es pot contraposar al 51% que comentava abans, de partidaris del SI. És o no un resultat clar en unes plebiscitàries? De tota manera no és una dada a prendre seriosament, precissament perquè la mobilització dels partidaris del NO és a dia d”avui una incognita: anirien a votar a les plebiuscitàries els catalans que tradicionalment passen de les autonòmiques però si voten a les estatals, i que podem intuir que serien votants del NO? Es mobilitzaria una part dels abstencionistes fastiguejats amb la política, que Podem ha tornat a il·lusionar, i que, sota el paraigües de Podem, es comptabilitzarien coma NO? Aquest és un terreny especulatiu que no m”interessa massa glossar en aquest article, però el que si que viull destacar és que el NO encara ha de demostrar la seva capacitat de mobilització. És una part important de la ciutadania de Catalunya a on està la clau dels resultats de les eleccions plebiscitàries, no perquè sigui o no més nombrosa, sinó perquè és una incògnita quin és el percentatge de votants del NO en aquesta bossa d”abstenció, i encara és més incògnita si son mobilitzables: el SI ha demostrat a on arriba, que és molt lluny, i el NO encara ho ha de demostrar.

Post-data.

Una crítica de base que es pot fer a aquest anàlisi de les dades és que el cens electoral del 9N és més gran perquè incorpora immigrants i menors de 16 anys. Això és cert però es pot compensar, per l”altra banda, amb el fet de què és una obvietat que el col·lectiu immigrant, majoritàriament de magrebís, llatinoamericans, paquistanesos i rumanesos, no s”ha mobilitzat aquest 9N. Per tant no han fet més gran el sac del SI-SI. I que de la mateixa manera que els menors de 18 anys si que han incrementat el nombre de vots independentistes, també cal tenir en compte que el fet de no ser un referèndum vinculant, per exemple, o unes eleccions parlamentàries, han pogut desmobilitzar a catalans que no han volgut sacrificar el seu cap de setmana a Calafell o la Cerdanya. És, a més, poc trascendent si els percentatges dels que parlem son el 51, el 54 o el 47%. Les tendències, les grans xifres (51% vs 23%) son igualment representatives de la línia argumental que s”exposa a l”article, amb el marge d”error de 5 io fins i tot del 10% de voler comparar pomes amb taronges, plebiscitàries a autonòmiques, 9N amb plebiscitàries, etc. La pregunta de si el resultat del 9N és decebedor o encoratjador des d”un plantejament independentista o unionista, queda sobradament resposta ;-)

Joan Cervan i Andreu
http://personal.calbasi.net

La desgravació de les preferents. O com fer-nos pagar a tots, la SEVA estafa.

Submitted by joan on Tue, 06/24/2014 - 12:46

El govern espanyol ha anunciat que, per provar de compensar els estafats per les preferents dels bancs, les pèrdues es podran compensar si les víctimes tenen guanys patrimonials a declarar. Això el que ve a ser és que el que primer va ser una estafa a uns quants, bastants, ara la pagarem entre tots...

Recapitulem primer, breument, el que ha significat l'estafa de les preferents...

Les preferents son un producte que els bancs van vendre a la "pobre gent", abusant de la seva confiança i del seu desconeixement, per apropiar-se dels seus estalvis. Tot això de forma legal, perquè les lleis aprovades al Congrés pel PP-PSOE-CiU ho permetien, i el Banc d'Espanya, sota el control del PSOE en aquells temps, no va fer res per impedir-ho. Els partits polítics del "sistema", per tant, son complices de l'estafa. Els dolents, no cal dir-ho, son els bancs i les víctimes, els pensionistes als que els han fotut els estalvis... Ja tenim l'auca sencera...

Aquesta situació, que ha afectat a molta gent, retrata les polítiques contra-populars del govern i, per aquesta raó, anuncien ara aquesta mesura, de compensació dels guanys patrimonials.

Què significa això?

Això vol dir que els preferentistes que tinguin guany patrimonial, és a dir que venguin alguna cosa del seu patrimoni, generalment una propietat immobiliària, o una empresa, o accions, i tinguin benefici, podran desgravar-se les pèrdues que van tenir amb les preferents. És a dir, que pagaran menys impostos.

Analitzem primer el subjecte dels ajuts... qui se'n podrà beneficiar. Se'n beneficiaran els pobres pensionistes que, o no tenen casa de propietat, o l'usen per viure i, per tant, a priori no la usen per l'especulació immobiliària? No. Se'n beneficiaran els membres de la classe mitja-alta, entrampats per les preferents, i que tenen en propietat alguns pisos, accions, etc. i les puguin vendre; si és que aconsegueixen vendre un pis per un preu més alt del que el van comprar, que tampoc és empresa senzilla.

I, per compensar l'estafa a aquesta classe mitja-alta de preferentistes, qui pagarà? Pagaran els bancs, que son els que els van robar? No, pagarem naltros, els ciutadans, com sempre... Els que paguem totes les seves estafes.

Sobre l'article de l'Alfonso Guerra al Pais i el procés català

Submitted by joan on Thu, 12/05/2013 - 13:33

Sobre aquesta entrevista a l'Alfonso Guerra al diari El Pais, parlant del procés català i arrel del debat en la llista de correu de Pròdrom, transcric la meva reflexió / opinió:

L'argumentació del Guerra és correcta formalment. Tot es basa en considerar com a subjecte de sobirania al poble espanyol o al poble català. La legalitat de la que partim, que va haver de ser acordada en una situació de, encara, dictadura, és que el subjecte de sobirania és el poble espanyol...

Per tant, legalment, tal i com diu en Guerra, no hi ha alternatives a la que sigui el poble espanyol el que decideixi si Catalunya pot ser independent.

D'altra banda molts processos d'independència (la majoria?) s'han fet en contra de la legalitat vigent, per la lluita del poble a emancipar, i per la via dels fets consumats. Els darrers casos: Kosovo, Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Ossètia del N/S?, Eritrea, Timor Oriental, l'estat tuareg a Mauritània... Entre alguns altres casos més antics, però propers, podriem trobar Irlanda, per exemple.

Sobre les eleccions plebiscitàries en Guerra no diu que es pugui suspendre l'autonomia per això... Entre altres coses perquè igual que no és legal fer un referèndum d'autodeterminació, si que es legal defensar la tesi política de la independència, i provar de dur-la a terme políticament pels canals establerts... Per això no son il·legals ni ERC, ni els abertzales, ni el BNG.

Teòricament no hi ha cap impediment en que els partits polítics es coaliguin sota un programa que propugni la independència.

Una altra cosa és si aquesta coalició guanya, això no comporta automàticament la independència, però aquests partits, llavors si, estarien obligats a iniciar un procés de ruptura que, llavors si, podria provocar la suspensió de l'autonomia... Però, és clar, si tenen el suport de la majoria de catalans, això podria tenir un efecte domino perquè la gent es podria tirar al carrer exercint la desobediència amb la legitimitat de saber-se representants de la majoria dels catalans... (ara encara tenim el dubte de si realment la majoria de catalans volem la independència, i aquest dubte és el que tracten de que no resolguem, prohibint la consulta).

Pd.: un element que ens mostra la por / temença de "Madrid" pel procés català és precisament la negativa a què els catalans poguem conèixer el que pensa la majoria. Si ho tinguessin tot lligat i ben lligat, no tindrien aquestes pors ;-)

Odio als indiferents (Gramsci, 1917)

Submitted by joan on Sat, 04/27/2013 - 14:35

Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abulia són parasitisme, són bellaquería, no vida. Per això odio als indiferents.

La indiferència és el pes mort de la història. La indiferència opera potentment en la història. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb que no es pot contar. Torça programes, i arruïna els plans millor concebuts. És la matèria bruta desbaratadora de la intel·ligència. El que succeïx, el mal que s’abat sobre tots, esdevé perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permet la promulgació de lleis, que només la revolta podrà derogar; consenteix l’accés al poder d’homes, que només un amotinament aconseguirà després enderrocar.

La massa ignora per despreocupación; i llavors sembla cosa de la fatalitat que tot i a tots atropella: al que consenteix, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquejen piadosament, uns altres blasfemen obscenament, però ningú o molt pocs es pregunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?

Odio als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d’eterns innocents. Demano comptes a cadascun d’ells: com han escomès la tasca que la vida els ha posat i els posa diàriament, què han fet, i especialment, què no han fet. I m’assec en el dret de ser inexorable i en l’obligació de no malbaratar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.

Sóc partidista, estic viu, assec ja en la consciència dels de la meva part el pols de l’activitat de la ciutat futura que els de la meva part estan construint. I en ella, la cadena social no gravita sobre uns pocs; gens de quant en ella succeïx és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú en ella està mirant des de la finestra el sacrifici i la sagnia dels pocs. Visc, sóc partidista. Per això odio a qui no pren partit, odio als indiferents”.

Extracte de La Ciudad Futura, revista cultural publicada per . 11 de febrer de 1917

Font: http://www.lacomunitatinconfessable.cat/odio-als-indiferentsantonio-gramsci/