Independència?

Submitted by joan on Wed, 07/14/2010 - 11:29

Si demà aconseguissim exercir el dret d'autodeterminació (no esperem a què ens el reconeguin graciosament, això no passarà, cal lluitar-lo, aquest dret que tenim com a poble) jo votaria que si. Que vull que el meu pais, Catalunya, sigui un estat independent.

Però això no significa que rebutgi tot el que ve d'Espanya. O que senti a Espanya i als espanyols com a extrangers... No ho son.

No ho son perquè la seva cultura no és extranya per a nosaltres. De fet, en part també és la nostra cultura. Per gust i/o per la força, però aquesta és la realitat.

I no ho son perquè molts de nosaltres tenim pares o avis espanyols.

I tampoc ho son perquè una part important dels catalans son, de fet, espanyols que viuen a Catalunya.

M'agrada imaginar-me als espanyols com a "cosins"... Son part de la família, no son extranys, com ho poden ser els anglesos, els russos o els xinesos, però tampoc son germans, com ho som els que parlem la mateixa llengua, els que usem les mateixes cançons de bressol per fer adormir als nostres fills, visquem a Barcelona, a Tarragona o Alcoi, a Prada de Conflent, a la Fresneda, a Andorra o a l'Alguer...

La idea d'Espanya com a estat federal o, millor, confederal, m'agrada més que la de Catalunya com a estat independent. Però te dos problemes insalvables:

  1. Perpetuaria la separació amb els rossellonesos, els algueresos, els andorrans i, probablement, amb els aragonesos i valencians de parla catalana. Això, però, probablement també passaria amb una Catalunya independent, encara que el referent tindria més "força".
  2. Els espanyols mai tindran la autopercepció d'un estat plurinacional.

Pensar que la mentalitat espanyola pot trescar ves el federalisme o confederalisme, o dit en altres paraules, cap a un estat descentralitzat simètric, a on no hi hagi una llengua o cultura per sobre de les altres, etc. és sommiar truites. És tant o més costós que lluitar per la independència, així que, ja posats, tirem pel dret!

Potser és una llàstima, segurament, però la vida és així... La paradoxa del poble espanyol és que en el seu afany uniformitzador i de preponderància mesetària, han aconseguit la desafecció de tots els pobles "germans": els països sudamericans, centroamericans, Cuba... I ara, amb la lliçò sense aprendre, posen en risc, un cop més, Catalunya i/o el Pais Basc. No tenen remei...

Anonymous (not verified)

Wed, 07/14/2010 - 18:42

Estic d'acord. L'indepenència és la solució.

Sembla que "el problema" vist des de fora està molt més clar:
http://www.iltoscano.org/spagna-campione-del-mondo-grazie-alla-catalogna
I això em recorda també un llibre que vaig llegir fa temps que es diu "Catalunya vista per un alemany", del Til Stegmann, on explica com i havien amagat la identitat nacional de Catalunya. Molt recomanable.

ciber-besets independents ||*||

Anonymous (not verified)

Wed, 07/14/2010 - 21:47

Hi ha qui diria que la identitat cultural catalana és una construcció burgesa que no té més de 100 anys, i que es basa en la idealització romàntica de la pagesia menestral catalana com a model identitari, i alhora, com a model econòmic petit burgès, i com a model social i ideològic conservador-tradicionalista. Que la burgesia, mentre transformava Catalunya i es carregava l'antic règim estamentari, s'apoderava d'uns símbols politilitzats i d'uns costums folkloritzats i els convertia en instrument reivindicatiu per legitimar el seu poder i domini.
I tot això és cert, però això mateix també val per la identitat espanyols, francesa, anglesa, etc. Aleshores, perquè fer cas d'uns i no d'uns altres? O dit d'una altra manera, perquè hem de rebutjar "l'invent" de Catalunya i admetre l'"invent" d'Espanya. La raó, és fonamentalment la lluita de classes, que per fets consumats, és de tipus supracatalà. El plantejament és que actualment el referent econòmic i polític, el subjecte d'explotació per a la classe treballadora és gairebé el mateix a Catalunya que per a la resta d'Espanya. Catalunya té la majoria d'empreses i la majoria del teixit econòmic articultat a Espanya. Així doncs, la lluita de classes que es dóna i que cal reforçar és d'àmbit espanyol. Si es trenca la unitat espanyola, es debilita la lluita de classes, ja que sindicats i organitzacions polítiques que articulen la lluita obrera queden esquinçades, i el poder obrer queda mermat. L'exemple més paradigmàtic el trobem al País Basc, on això ja està passant (els sindicats abertzales, encara que alguns siguin propers a la dreta basca aplegada en el PNB, lluiten junts, però de forma separada a com ho fan la resta de treballadors espanyols).
Així doncs, la unitat espanyola, des d'un punt de vista de classe, és estratègica pels treballadors ja que viuen (malauradament) una realitat d'explotació comuna, i per tant, la resposta també cal que es doni de la mateixa manera.
Però clar, la unitat espanyola només ha de ser això, un projecte d'emancipació de la classe treballadora, i no pas una idealització burgesa de la identitat i raça espanyola. I és per això que cal destruir aquesta cataplasma al·lienant que és l'Espanya actual i transforma-la en un estat modern, republicà, i confederal.
No som una nació, ni res de totes aquestes històries burgeses. Som una classe treballadora que necessita alliberar-se de l'explotació d'una classe capitalista que controla i ideologitza de forma alienadora i interclassista per poder perpetuar la seva posició dominant.
Certament tenim una llengua pròpia, i uns costums propis, i fins i tot un tarannà propi. I és pèr això que té sentit un govern propi, federal en la transició cap a una economia socialista, on els treballadors acabin per apoderar-se dels mitjans de producció comuns d'Espanya. Més enllà d'això, es dibuixaria un estat confederal europeu, i al final un estat confederal mundial. És a dir, cap nació, cap estructura immanent, eterna, estàtica, idealitzadora de valors i costums que no sigui la veu del poble i dels seus estaments democràtics.
Sí, sí, però si declarem la independència no podem fer el mateix també?
No ho sé, Cuba, Corea de Nord, Vietnam ho van fer així i són els que més temps han durat. També sé que ens quedarem descansats... unes hores, fins que ens adonem (com diu l'Iniesta) de "la que hem liat"!
Tot això ho explico perquè no penseu que els partits catalans de l'esquerra anticapitalsita que no demanen la independència siguin espanyolistes o nacionalitstes espanyols. Són partits que pensen en Espanya com una millor estratègia de lluita per l'emancipació de la classe treballadora. Però no defensen cap valor del l'ideari nacionalista espanyol ni català.

Tot això és molt bucòlic, i de veritat que ho subscriuria si fos mínimament possible, però la naturalesa humana és com és i, en tots els casos en què la visió que proposes s'ha dut a la pràctica durant el segle XX, la cosa ha acabat amb uns quants poderosos aferrats al poder i oprimint el poble que, precisament, ha ajudat a enderrocar l'antic règim i a posar-los a ells al capdamunt. Alguns règims han estat (i són encara) més durs, i altres més tous, però en definitiva dictadures, i no precisament del proletariat.

Hi havia una vegada...

Submitted by joan on Thu, 07/01/2010 - 21:24

Fa temps que tinc pendent d'escriure els contes que li explico al meu fill, però estrenaré la secció de "contes" amb un que no és infantil... És aquest:

Hi havia una vegada un govern que tenia un departament de medi ambient per quedar bé...

Hi havia una vegada un partit que es va afegir la sigla V "verds", perquè pintar-se de verds donava vots. Aquest partit era el responsable de la conselleria de quedar bé...

Hi havia una empresa pública que se suposava que havia de ser més eficient que un organisme de l'Administració, però que tenia pèrdues i un deute insostenible. Aquesta empresa se suposava que vetllava per la preservació dels rius. Tenia un nom fàcil de recordar, Agència Catalana de l'Aigua, ACA.

I un cop descrits els dolents de la pel·lícula, ens trobem que l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat estava destrossant la llera de la Tordera (un riu que neix al Montseny i mor a Blanes) per encàrrec de l'ACA, i amb el coneixement d'en Baltasar, el conseller de medi ambient d'Iniciativa Verds...

I perquè ho feien? Per maldat, com tots els dolents dels contes... Però en el conte gran, la vida, els dolents sempre posen excuses... En aquest cas deien que calia fer les obres depressa per la sequera que hi va haver fa uns anys... I així es van saltar les seves pròpies normes i lleis per reduir l'impacte ambiental i protegir els ecosistemes...

El que van fer, amics, és arrassar la llera del riu Tordera per fer passar una tuberia enorme que portés aigua de la dessaladora de Blanes fins l'estació de Cardedeu (i d'allí a Barcelona, el cap i casal).

Sabieu que les riveres dels rius son ecosistemes escasos, fràgils, necessaris i protegits? Ells també. Llavors, us preguntareu, perquè se'ls carreguen? Doncs pel de sempre, pels diners...

La tuberia la podien haver fet passar per camps de conreu, per exemple. Però llavors caldria indemnitzar els pagesos pel bocinet de camp que hagin de menester... I com que, malgrat que ens venguin el contrari, aquí l'únic que es mira és la pela (sobretot la que va a parar a les seves butxaques, o als seus estòmacs, per allò de pagar amb espècies...), doncs van tirar pel dret i van preguntar "de qui és la llera del riu?" De tothom, és domini públic hidràulic! Si, però els bens de tothom els administra algú, que vivim al sistema capitalista que consagra el dret a la propietat privada per sobre de tot. "Amarás a Dios sobre todas las cosas..." Parlàven del déu Diner, és clar... I qui administra el domini públic hidràulic? L'ACA, el Govern... I ja hem tancat el cercle...

Clar que alguns de valtros, els més ingenus, us preguntareu "però com pot ser que l'administració ambiental prioritzi els quartos per sobre de la preservació del medi, que no te preu". Però en quin mon viviu, "almas de cántaro"... A veure si us hauré d'explicar el conte del drac que treia foc pels queixals, com al meu fill :-)

Aquesta història, explicada en sèrio, la trobareu aquí: http://salvaguardamontseny.cat/drupal/obres_a_la_Tordera

El voto en blanco, el prólogo del voto revolucionario?

Submitted by joan on Mon, 05/31/2010 - 15:11

En el último sondeo electoral del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Cataluña el voto en blanco era el tercero en intención directa, con un 7,2%, detrás de los dos partidos de la alternancia "democrática" catalana, CiU (25%) y del PSC (17,5%).

Habitualmente el voto en blanco se analiza en los medios de comunicación del Sistema, al igual que la abstención, como el desencanto, desafección, etc. de los ciudadanos con sus representantes "democráticos".

Por otro lado en la izquierda transformadora solo nos acostumbramos a fijar en "nuestros" resultados electorales, que en nuestro pais es menester hacerlo con la ayuda de una lupa ;-)

Pero la tesis del que firma este artículo és que voto en blanco es también una muestra de la intención de voto futura a los partidos de los extremos del abanico político. O, mejor dicho, por superar el análisis electoralista, que en general no me interesa por no ir a lo substancial, el voto en blanco es un indicador del futuro apoyo social de las ideologías de extrema izquierda (y derecha).

¿Hemos de esperar, desde los partidos marxistas, que pasado mañana nuestras candidaturas cuenten con el respaldo significativo de la sociedad? ¿Que nuestros actos y manifestaciones sean multitudinarios y populares? No. La lógica, la misma que ya creo que usaron los marxistas del S.XIX, reza que las condiciones subjetivas han de ir acompañadas de condiciones objetivas. Que para que la gente tenga conciencia de clase, visualice que pertenecen a un colectivo explotado por otro colectivo, pequeño y poderoso, primero se debe dar la situación de degradación de las condiciones de vida de la gente. Por eso en los tiempos de la Rosa de Foc la gente de a pie tenía claro que estaban explotados, y tenían claro quienes eran los explotadores. ¿Cómo no tenerlo en un contexto en el que las niñas de 8 años, como mi bisabuela, empezaban ya a trabajar en las fábricas textiles? Hoy aún estamos a años luz (o a unos miles de quilómetros al norte, según se mire) de esa situación, ¿Nos encontramos así en nuestro país, en cualquier país de la cara "bonita" del mundo? No. Tan solo estamos empezando el camino de cuesta abajo, donde cada vez hay más gente angustiada para satisfacer sus necesidades básicas (vivienda, alimentación...) y otras que nos habían vendido como básicas (ocio, consumismo...). Y en esta situación, el voto en blanco y la abstención, reflejan la perplejidad y la incomprensión de la ciudadanía.

Será más tarde, si las condiciones socio-económicas continúan deteriorándose, como parece que va a suceder, cuando la gente pase de la incomprensión a la búsqueda de una salida, que desde hace más de un siglo, han abanderado los movimientos revolucionarios de izquierda y, también, el fascismo (agitando contemporáneamente en nuestros lares el espantajo de la inmigración como origen, y final, de la crisis).

Así pues, paciencia, que los procesos tienen sus tempos, sus etapas, y el marxismo no se va a comer el mundo pasado mañana, pero el voto en blanco, como el aumento de afiliación a movimientos políticos revolucionarios, marcan tendencia. Una tendencia que no está en nuestra mano mantener, como no está en las manos de un marinero el mantener el viento a favor, pero si que está en nuestras manos, cual timonel, pilotar para que la nave llegue a buen puerto.

Excel·lent article sobre la homeopatia d'un físic cubà

Submitted by joan on Mon, 05/31/2010 - 00:05

L'homeopatia és un dels temes recurrents en les converses, debats, discussions en les que m'hi trobo de tant en tant. Suposo que en part és la meva vocació racionalista, la meva formació com a biòleg (i això sent conscient que molts llicenciats en biologia o medicina no han interioritzat satisfactoriament el mètiode científic) i la meva actitud militant.

Avui un amic m'ha fet arribar un article, resumit / esqüet, clar, relativament senzill de compendre (malgrat l'estructura formal científica i, possiblement, la necessitat d'estar familiaritzat amb alguns conceptes "acadèmics") i argumentalment demolidor, sobre la homeopatia. El signa  J.L. Álvarez González, del Laboratorio de Electrofisiología. Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular, de La Habana, Cuba.

En voldria donar difusió i fer arribar, entre altres, a les dugues metgesses de l'ambulatori de Cardedeu que han "provat" de receptar homeopatia als meus fills (m'escandalitza la manca de criteris científics en el col·lectiu mèdic, malgrat tenir constància d'exemples en sentit contrari que, suposo, espero que siguin majoritaris). I també m'escandalitza que l'Administració Pública catalana pugui donar aixoplug a aquestes pseudociències al costat de la medicina que prova d'aplicar, amb més o menys encert, el coneixement científic.

Jocs (més o menys educatius) per la canalla amb pares linuxeros...

Submitted by joan on Mon, 05/03/2010 - 17:06

Si sou pares i el vostre ordinador corre amb Gnu/linux, potser algun dia començareu a buscar jocs més o menys educatius perquè els vostres fills es distreguin i aprenguin...

Avui en dia hi ha molts jocs que es poden trobar via web (hi ha una web catalana, de la Gene, que en te alguns de molt populars), però jo continuo preferint no dependre sempre de la xarxa, així que us poso els jocs amb els que es distreu el meu fill (de 4 anys):

  • Gcompris: Conjunt de jocs educatius que poden fer nens de 3 fins a 10-12 anys). Pels més menuts trobareu jocs per aprendre a moure el ratolí, etc.
  • Childplay. El mateix que Gcompris però pensat per un entorn KDE. No te tants jocs, però en te alguns de molt xulos i també te els sons traduïts per algun valencià (el Gcompris no està, de moment, en català... el més aproximat és el castellà)
  • Tuxpaint. Joc de pintura molt versàtil. Està inclòs a la suite Gcompris, però em penso que es pot instal·lar per separat.
  • Bouncy_the_Hungry_Rabbit. Joc senzill ideal per nens molt menuts (de 3 a 5-6 anys). És bastant entretingut i ben pensat...
  • Supertuxkart. És el típic joc de cotxes de carreres, 3D i fàcil d'enganxar (el que no és tant fàcil és gunayar, però per al meu fill això és el de menys EN AQUEST JOC ;-) )

La homeopatia vista per un ecologista i científic

Submitted by joan on Wed, 04/28/2010 - 11:56

Entrevista a Eduard Ferré, ecologista, i metge expert en toxicologia:

"Los homeópatas se niegan a los estudios de doble ciego.... Sí, sí, se han hecho. Y cuando se han hecho se ha visto que no hay ningún efecto a considerar más allá del que tiene el efecto placebo"

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=104650

Pd.: en aquesta entrevista es reflexa el meu punt de vista (serà que jo també he sigut i soc ecologista, a part d'un biòleg que ha comprés i interioritzat el mètode científic?)

Corrupció política vista des de la dreta (o, aprovechando que pasa por Pisuerga)

Submitted by joan on Wed, 04/07/2010 - 11:14

Cada dia tinc més aborrits els mitjans de manipulació de masses. Soc reclacitrant i no deixo de posar-me la tertúlia del Cuní quan esmorzo, però sempre acabo amb l'esmorzar atravessat.

Avui la cosa anava de la corrupció política (cas Palma-Arena-Matas, cas Gürtel...) i el segon tertulià, el director del diari dreta "La Vanguardia" ha fet gala dels seus colors ideològics per desviar l'atenció i, de pas, ja que "pasaba por Pisuerga", fer anar l'aigua la seu molí. Una altre lliçó de demagògia, sofisme i hipocresia.

La cosa és que, en comptes de carregar-se la corrupció imperant (de la que els mortals només en tenim una petita mostra), i que no deixa de ser una conseqüència bastant lògica d'un sistema econòmic a on impera l'absència dels valors ètics tradicionals, que han sigut substituïts pel culte a l'hedonisme/egoïsme, el bon home ha deixat anar que el problema és el mal finançament dels partits, i que això s'hauria de sol·lucionar d'una vegada per totes, citant de passada el model americà dels lobbies, etc.

Nem per pams:

  • Els partits estan mal finançats???? No. El que passa és que despilfarren els recursos públics (i els derivats de les corrupteles diverses) de manera estúpida, com per exemple enviant sobres de propaganda electoral, empaperant les parets i omplint els mitjans de comunicació amb la seva propaganda en temps electoral. Passaria res si tots els partits retallessin a la meitat la despesa electoral? No. Al contrari, més descansats que quedaríem tots a els que aquesta sobredosi de marqueting ens dona arcades
  • El sistema americà del finaançament pivat, permès parcialment a Espanya, a on les empreses també poden fer "donacions" als partits és beneficiós socialment? No. Qualsevol empresa que dona un duro a un partit polític és perquè espera treure'n un rendiment. I això només s'aconsegueix perjudicant a la societat, que al final ha de pagar els sobrecostos. Per què ho defensa l'Antich/la dreta? Per què aquest sistema aprofundeix encara més el control de la societat per part del poder econòmic.
  • I del tema del què és parlava, els casos de corrupció, que se n'ha fet? Doncs gràcies al recurs, sofista, del Sr. Antich, se'n deixa de parlar, no fos cas que la gent d'a peu ens encabronem encara més en adonar-nos com tot el sistema polític està "dissenyat" per munyir-nos, i no pas per servir-nos...

Hablando en plata

Submitted by joan on Sun, 03/14/2010 - 19:16

Un article del Maldito Hijo de Perra a Àcratas.
A part de l'estil de MHDP, que a mi personalment em diverteix, en aquest cas comparteixo (casi?) tot el fons. Aquí el teniu:
Os voy a hablar claro, españoles: la mayor parte de vosotros sois una caterva de hijos de puta que no os ocupáis ni un minuto en vuestro prójimo, excepto cuando lo envidiáis. Y sólo unos pocos sois gente de bien. Por eso, los gobiernos mantienen el garrote en una mano mientras, con la ley en la otra, os esquilman como a siervos. Y es así, porque no entendéis otro lenguaje, ni respetáis otro derecho, que el respaldado por la coerción o por la fuerza bruta.

Como confundís la libertad política con la económica, y el derecho a deponer a vuestros gobernantes con el “pásalo” en un SMS; como cualquier mérito intelectual os resbala y no reconocéis más valor que el que otorga el dinero; como confundís el libre albedrío con el desmadre del botellón, las baladronadas, el sexo ligero y el fútbol, que sólo con eso ya estáis más contentos que los curados de la gripe porcina; como, en vez de la sensatez de las ideas y la razón, preferís los mezquinos sentimientos, los símbolos excluyentes y las sobrevaloradas tradiciones pueblerinas; como cambiáis de opinión en lo político, en lo social y en lo económico igual que girasoles en un eclipse, y siempre en función de vuestros coyunturales intereses; como sois, en fin, así de cutres, os merecéis la clase política que os gobierna, que os engaña y os chulea, y ante cuyos excesos sólo os cabe cambiar cada cuatro años de proxeneta que venda vuestros culos, que suele ser siempre peor que el anterior, porque sabe que vuestra única alternativa es el chulo cesante, que será aún más malo cuando regrese en consuetudinaria alternancia; y porque saben ambos que, en este proceso iterativo, vuestros culos huelen cada vez peor.


Sabed que los políticos son y están obligados a ser siempre amorales porque, de no serlo, no llegarían al poder, y de llegar, lo perderían ipso-facto, víctimas de un atentado, una revuelta o un accidente; y también son amorales porque no es a la gente honrada a la que escogéis para que os lidere y dirija vuestros destinos, sino a una chusma delincuente, carne de juzgado, cuyos rostros, gestos y palabras apenas pueden ocultar el oportunismo, la indecencia y lo temporal de sus intereses personales, que siempre acaban por confundir con los de la cosa pública.

No es extraño que súbditos y políticos sean esclavos y lacayos, respectivamente, del poder financiero mammonista, infinitamente más inteligente, organizado y despiadado, que sojuzga a unos y a otros mediante el arma inagotable del crédito a interés, esa monstruosidad que todos habéis asumido y disfrutado en tiempos de vacas gordas de modo manifiestamente irresponsable, infantil e interesado, y ante el que ahora os sentís más asustados que novicias tras incierto corte de la regla.

Ahora que los excesos del mammonismo oligárquico financiero podrían poner en riesgo su autoridad y su absoluto control social, no duda éste en utilizar a los entrampados e insolventes partidos en el Gobierno y en la oposición para aprobar leyes injustas que ensanchan aún más el abismo entre los ricos y los explotados; y en emplear la coerción legal, la fuerza bruta o una pandemia de diseño vírico-alarmista para la represión de los descontentos y los desesperados. Y saben que pueden obrar así porque sois cobardes, débiles, inconstantes y emocionalmente inestables. Que hasta cuando reaccionáis, como en las manifestaciones contra Bolonia, lo hacéis blandamente y se os ve más fuera de lugar que a las serpentinas en Semana Santa.

Por pura cobardía, no queréis daros por enterados de que España está administrada en realidad por una élite despótica, linajudo-financiera, convencida de que la civilización no es cosa de las masas, sino de quien las dirige. Una élite que os desprecia, sojuzga y explota, aunque se hagan retratar yendo a votar, como unos ciudadanos más; personajes que son capaces de mandar ejecutar sin piedad a quien se atraviese en su camino perfectamente trazado, mientras gritan hipócritamente: “¡Libertad, igualdad, fraternidad!” Pero ¿cómo van a creerse iguales que vosotros, si están infinitamente más formados, son más inteligentes, tienen más carácter y son mucho más decididos? ¿Cómo van a concederos la libertad si no sois capaces de organizaros para luchar por ella, si es que la llegáis a querer siquiera? ¿Cómo van a sentiros hermanos suyos si lo que les parecéis es bestias de tiro?

El mal de esta sociedad ovejuna es su falta de formación y su pereza para corregirla. Y ese mismo mal se extiende a los enlistados que los partidos extraen de entre los más sumisos del pueblo, y que son tiparracos con la misma avidez de notoriedad de las putas novatas. Razonad, cojones: Si para volar un aeroplano con 45 personas a bordo, de un aeropuerto a otro, se exige un título de comandante de aeronave y miles de horas de vuelo, ¿cómo es posible que para conducir los destinos de 45 millones de personas no haga falta ninguna clase de preparación? ¿Qué pensáis que es la democracia, más allá de la tolerancia y el consenso, o, como mucho, la imposición del criterio de la mayoría a las minorías? ¿Acaso no veis que el derecho a la democracia, como el derecho a ser padre, se tiene que adquirir con una cierta mínima formación personal, sabiendo al menos qué es y qué no es la democracia, y exigiéndola luego íntegra, sin tolerar un no por respuesta?

Como de vosotros depende, la III República Española, que tendría que resultar de la consciencia, del esfuerzo y del sacrificio de todos los españoles, no será nunca; o peor:
 
será falsa y estará dominada por las mismas castas de siempre. Porque, si no es en una democracia real cuyo control sea asumido cabalmente por todos los españoles, la facultad de elegir a los responsables del Gobierno y del Legislativo de la nación no es más que un señuelo para que el verdadero poder, mediante el uso de los medios formadores de opinión de que es propietario, los designe por vosotros, escogiendo a aquellos que son más corrompibles por su debilidad, por su ambición política, y por su codicia, herramientas éstas suficientes para controlar su voluntad y abortar cualquier atisbo de libertad del pueblo, porque ¡siempre sale más barato comprar que rogar!

No habrá, pues, ningún cambio político y social si no arranca desde miles o hasta millones de cambios personales que transformen a este pueblo lanar, más asiduo de la basura que el borde de una empanada, en una horda de hombres libres, guerrilleros peligrosos, a los que ya no sea posible engañar ni someter nunca más. Pero habré de terminar, y bien que lo siento, hablando tan claro como empecé: eso no va a sucederos jamás.