Al meu portàtil Acer hi ha una partició de "recuperació", per tornar a deixar el portàtil com era quan es va comprar, o sigui amb un windows... Qualsevol usuari que trii aquesta opció em pot esconyar l'invento no sé si s'arribaria a carregar la partició de debian o només la de windows, però per si de cas vull treure aquesta opció del menú d'arencada de grub2.

Si volgués eliminar totes les particions "no linux" ho tindria fàcil, li trec el permís d'execució al fitxer /etc/grub.d/30_os-prober i llestos... Però només vull treure la partició de recuperació de l'Acer, i no el Vista que també hi ha instal·lat, així que el qe he fet ha sigut el que expliquen en aquest post.

Que bàsicament és afegir després de:

for OS in ${OSPROBED} ; do
DEVICE="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 1`"
LONGNAME="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 2 | tr '^' ' '`"
LABEL="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 3 | tr '^' ' '`"
BOOT="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 4`"

if [ -z "${LONGNAME}" ] ; then
LONGNAME="${LABEL}"
fi

aquestes línies:

# Added to remove Windows Recovery
if [ "$LONGNAME" = "Windows NT/2000/XP" ] && [ "${DEVICE}" = "/dev/sda1" ] ; then
continue
fi
# End Added

Per què les coses son tant complicades? Per què un bon dia les cerques amb l'amule, via Kad, deixen de funcionar bé? Deu ser cosa de déu, que ens pren, encara unaa mica més, el pèl...

Bueno, si us trobeu que les cerques a la xarxa Kad us han deixat de funcionar, o no us funcionen bé d'entrada, proveu amb obrir al router, a part del típic port per TCp i l'altre per UDP, un segon port per UDP que sigui el que resulta de sumar 3 al de TCP. Per exemple:

Port TCP: 4662

Port UDP: 4672

Port UDP: 4665 (aquest és el que em faltava a mi...)

Podeu consultar la font aquí.

Ma mare em demana la referència del restaurant a on es mengen "aquelles paelles tant bones", al Delta. Així que aprofito per fer-ne una entrada al bloc.

Es diu Restaurant l'Estany, encara que jo el conec per "la caseta de fusta", que és una mena de centre d'interpretació del Parc Natural que està al costat, davant d'un aguait de l'Encanyissada.

Allà podeu menjar paelles boníssimes, la mixta, la de marisc, la vegetariana, la d'arròs negre i l'"arrossejat" (que és típica de la zona). Els preus son mòdics (trobo jo), uns 10€, que donen per atipar-se, perquè et deixen la paella allà a la vora i pots anar repetint...

El secret? Suposo que és el provar de ser fidels a la cuina casolana (el suquet de peix el fan amb peix, d'allà a la vora, de la llotja de Sant carles o Alcanar), treballar amb productes locals (com l'arròs) i tenir el punt agafat a l'arròs (que no es cobi...).

En fi, jo que no soc de restaurants (més que res pel dispendi que representen, i que fa que se m'atraganti el menú), si passo a prop del Delta a l'hora de dinar o sopar, m'hi deixo caure :-)

Pd.: aquí teniu la seva web: www.restaurantestany.com

Si demà aconseguissim exercir el dret d'autodeterminació (no esperem a què ens el reconeguin graciosament, això no passarà, cal lluitar-lo, aquest dret que tenim com a poble) jo votaria que si. Que vull que el meu pais, Catalunya, sigui un estat independent.

Però això no significa que rebutgi tot el que ve d'Espanya. O que senti a Espanya i als espanyols com a extrangers... No ho son.

No ho son perquè la seva cultura no és extranya per a nosaltres. De fet, en part també és la nostra cultura. Per gust i/o per la força, però aquesta és la realitat.

I no ho son perquè molts de nosaltres tenim pares o avis espanyols.

I tampoc ho son perquè una part important dels catalans son, de fet, espanyols que viuen a Catalunya.

M'agrada imaginar-me als espanyols com a "cosins"... Son part de la família, no son extranys, com ho poden ser els anglesos, els russos o els xinesos, però tampoc son germans, com ho som els que parlem la mateixa llengua, els que usem les mateixes cançons de bressol per fer adormir als nostres fills, visquem a Barcelona, a Tarragona o Alcoi, a Prada de Conflent, a la Fresneda, a Andorra o a l'Alguer...

La idea d'Espanya com a estat federal o, millor, confederal, m'agrada més que la de Catalunya com a estat independent. Però te dos problemes insalvables:

Fa temps que tinc pendent d'escriure els contes que li explico al meu fill, però estrenaré la secció de "contes" amb un que no és infantil... És aquest:

Hi havia una vegada un govern que tenia un departament de medi ambient per quedar bé...

Hi havia una vegada un partit que es va afegir la sigla V "verds", perquè pintar-se de verds donava vots. Aquest partit era el responsable de la conselleria de quedar bé...

Hi havia una empresa pública que se suposava que havia de ser més eficient que un organisme de l'Administració, però que tenia pèrdues i un deute insostenible. Aquesta empresa se suposava que vetllava per la preservació dels rius. Tenia un nom fàcil de recordar, Agència Catalana de l'Aigua, ACA.

I un cop descrits els dolents de la pel·lícula, ens trobem que l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat estava destrossant la llera de la Tordera (un riu que neix al Montseny i mor a Blanes) per encàrrec de l'ACA, i amb el coneixement d'en Baltasar, el conseller de medi ambient d'Iniciativa Verds...

I perquè ho feien? Per maldat, com tots els dolents dels contes... Però en el conte gran, la vida, els dolents sempre posen excuses... En aquest cas deien que calia fer les obres depressa per la sequera que hi va haver fa uns anys... I així es van saltar les seves pròpies normes i lleis per reduir l'impacte ambiental i protegir els ecosistemes...

En el último sondeo electoral del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Cataluña el voto en blanco era el tercero en intención directa, con un 7,2%, detrás de los dos partidos de la alternancia "democrática" catalana, CiU (25%) y del PSC (17,5%).

Habitualmente el voto en blanco se analiza en los medios de comunicación del Sistema, al igual que la abstención, como el desencanto, desafección, etc. de los ciudadanos con sus representantes "democráticos".

Por otro lado en la izquierda transformadora solo nos acostumbramos a fijar en "nuestros" resultados electorales, que en nuestro pais es menester hacerlo con la ayuda de una lupa ;-)

Pero la tesis del que firma este artículo és que voto en blanco es también una muestra de la intención de voto futura a los partidos de los extremos del abanico político. O, mejor dicho, por superar el análisis electoralista, que en general no me interesa por no ir a lo substancial, el voto en blanco es un indicador del futuro apoyo social de las ideologías de extrema izquierda (y derecha).

L'homeopatia és un dels temes recurrents en les converses, debats, discussions en les que m'hi trobo de tant en tant. Suposo que en part és la meva vocació racionalista, la meva formació com a biòleg (i això sent conscient que molts llicenciats en biologia o medicina no han interioritzat satisfactoriament el mètiode científic) i la meva actitud militant.

Avui un amic m'ha fet arribar un article, resumit / esqüet, clar, relativament senzill de compendre (malgrat l'estructura formal científica i, possiblement, la necessitat d'estar familiaritzat amb alguns conceptes "acadèmics") i argumentalment demolidor, sobre la homeopatia. El signa  J.L. Álvarez González, del Laboratorio de Electrofisiología. Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular, de La Habana, Cuba.

En voldria donar difusió i fer arribar, entre altres, a les dugues metgesses de l'ambulatori de Cardedeu que han "provat" de receptar homeopatia als meus fills (m'escandalitza la manca de criteris científics en el col·lectiu mèdic, malgrat tenir constància d'exemples en sentit contrari que, suposo, espero que siguin majoritaris). I també m'escandalitza que l'Administració Pública catalana pugui donar aixoplug a aquestes pseudociències al costat de la medicina que prova d'aplicar, amb més o menys encert, el coneixement científic.