Les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats...

Submitted by joan on Mon, 01/17/2011 - 11:23

Una de les coses curioses dels "detractors" de la ciència (em refereixo a la gent que utilitza el que s'anomena pensament màgic (religió, energies, credulitats diverses en general) és que quan senten a parlar d'un estudi "científic" que dona força als seus arguments, el passen a usar acríticament en el seu argumentari.

I dic acríticament perquè en ciència:

- un estudi individual cal tenir-lo en compte, però amb cautela: cal que estigui reforçat amb estudis posteriors que vagin en la mateixa línia i donin força a la hipòtesi que pretén demostrar o falsar

- no hi ha veritats immutables, i per tant, no es parla de Veritat, sinó que hi han aproximacions al coneixement de la realitat, vàlides FINS QUE NO SE'N TROBA UNA DE MILLOR.

- no tots els articles tenen el mateix pes, i per això es parla de revistes d'impacte. Les de més impacte son Nature i Science, però en medicina n'hi ha d'altres com la britànica The Lancet. No és el mateix un article aparegut en una revista menor, i molt menys en una revista que està fora del circuit científic (que no te filtres rigorosos), com podrien ser les homeopàtiques.

Total, que un dels arguments que ja fa temps que havia sentit dels antivacunes, el fet del risc que la triple vírica provoqués autisme, sembla que era un bulo, i el mecanisme científic de revisió / crítica dels seus propis estudis, sembla que així ho indica:

El estudio que relacionaba el autismo con las vacunas era "un fraude elaborado"

Això, però, passarà desapercebut per la legió de persones amb tendència al pensament màgic, a les que probablement només els arriba la informació d'una de les parts, o potser només volen veure la informació que coincideix amb el seu prisma.

Per acabar, una conseqüència del descens de vacunació al Regne Unit, sembla que és el que malalties que semblaven "controlades", com el sarampió, tornin a ser endèmiques. I una cosa és no vacunar als fills en un entorn amb baixa presència dels bacils pels que es vacuna (gràcies en bona part a l'esforç de tothom que si que es vacuna), i una altra fer-ho en un entorn amb major presència d'aquestes malalties.

Però, com diu la meva àvia, les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats...

Els estómacs agraïts dels "periodistes"...

Submitted by joan on Fri, 09/10/2010 - 14:08

(aquest escrit vindria a ser la resposta del NAS núm. 97, de setembre de 2010, de Cardedeu)

Com que hi ha "periodistes" que son capaços de fer una editorial combativa contra els "trolls" de la llista de correu (no passa res de més important, al municipi? ;-)  ) a on fins i tot escriuen un manual pràctic del que "cal fer" (com si la gent no sapiguès que fer o deixar de fer amb els missatges que interessen o no interessen), voldria fer una "contra".

Des d'aquesta llista, algun etiquetat com a Troll per la "periodista" ha debatut / polemitzat en temes com el de Genís Carbó, la xenofòbia, la "suposada" candidatura indepe-ecologista, etc. Temes que, independentment de les maneres, tenien rellevància més que sobrada per tractar-se des d'un periodisme que hauria de ser crític amb la realitat (per l'autobombo ja tenim els pamflets dels grups polítics i l'òrgan de difusió institucional de "La Vila", no?)

Doncs la realitat és que, per exemple, la polèmica al voltant d'en Genís Carbó va ser tractada de forma asèptica a l'editorial del NAS 88, com si el fet que en Genís fos un alt càrrec DE CONFIANÇA de l'equip de govern fos una "casualitat" (aquesta paraula s'usa textualment). I a la pàg. 11 del NAS 89, amb molta més informació publicada per Internet, etc., i a on se'l titlla, des de l'editorial, de "bona persona" segons una suposada "molta gent", a sobre s'acusa a l'oposició i als "demagogs" de desinformadors. Un altre cop, res fa intuir ni una engruna de responsabilitat en el consistori que va fer CONFIANÇA a un presumpte xoriço.

I jo em pregunto. Un periodista, com cal, pressuposo que ha de ser crític. Recordeu lo del 4rt poder? En teoria es deia perquè des de la premsa em podria fer de contrapès de l'abús de poder del poder executiu-legislatiu; però això, sense esperit crític, com es fa??? Doncs no es fa... Per això lo d'estòmacs agraïts... A algú li extranya si parlo de mitjans de comunicació que han perdut la independència? de periodisme acrític? No, oi?

Seguim amb el cas Genís Carbó. Per internet, algun troll i altres llistaires, vam començar a lligar caps amb la informació que teníem (malgrat els intents de silenciar-nos argüint la presumpció d'innocència, etc. de la gent "ben pensada", els que mai alcen la veu). I amb aquesta info teniem que la suma de les hores de dedicació teòriques d'en Genís, als 3 ajuntaments (més la seva activitat privada que li reportava uns quants milions de pessetes més de sou) no quadrava. I com que no quadrava, demanàvem explicacions a l'Ajuntament, que és qui li pagava 30.000€ anuals i qui havia fet confiança en ell, que aclarís si realment hi havia constància (o control) de la dedicació real del personatge. El més probable és que no, que en Genís no dediqués més que una part de les hores per les que realment cobrava... I la conseqüència d'això és que hi hauria una malversació de fons públics, que ja és algo rellevant i sobre el que s'haurien d'exigir responsabilitats políques. Però, pregunto jo, aquesta informació no l'haguessin hagut de fer pública els suposats periodistes? No haurien de ser ells els que fessin la tasca d'investigació, la inquisidora amb els afectats, la informativa amb la societat? No s'estudia, això, a les facultats de periodisme?

D'altra banda, el periodista també podria haver informat sobre el comportament desigual de dos consistoris, el de Valls CESANT al tècnic, i el de Cardedeu donant-li públic suport i esperant a què fos el tècnic, quan la cosa ja no s'aguantava, el que dimitís... Tampoc hi cap aquest anàlisi, al Nas? Només hi cap el d'acusar de desinformadors als que si que vam fer un mínim esforç per fer sortir a la llum pública les conclusions de sumar 2+2?? I mira que naltros serem moltes coses: trolls, gent d'a peu, cardedeuencs... però NO SOM PERIODISTES.

Un altre ramificació del cas Carbó sobre el que un periodisme "crític" podria haver-hi treballat... El procés de selecció que se'n va fer (i les seves responsabilitats, que aquí mai hi ha "responsables" de res). En Genís probablement no era la persona idònia... Tot i que l'equip de govern d'ERC, i després la Calamanda de CiU encara no han dit res en contra, i fins i tot d'aquesta darrera, de l'últim que se'n te constància és de la satisfacció per la seva feina (carregar-se l'entorn agrari de Can Viader mereix la nostra satisfacció???). Quin currículum tenia aquest bon home (a part del carnet de CiU), quins valors es transmetien de la seva tasca anterior en el mateix negociat: respecte al medi, a l'entorn, desenvolupament "sostenible", o el típic desarrollisme, apilatotxos, etc.? No ho sabem... No ens ho han volgut dir... Es va fer un procés obert amb candidats diversos i un procés basat en mèrits? O només es va valorar el carnet de CiU? Tampoc ho sabem... L'ajuntament no ha volgut donar cap informació a les preguntes que vam fer des de la llista (total, escoltar al "poble"? donar explicacions! quin acudit...), i als "periodistes" no se'ls va acudir qüestionar aquestes coses.

Per acabar, seria molt instructiu saber quina part del finançament del Nas depèn de l'Ajuntament de Cardedeu. Més que res perquè no crec en les casualitats (tot i que de vegades la poca professionalitat o competència és algo congènit ;-) )

Instal·lar Debian (Squeeze) a un Dell Inspiron (570)

Submitted by joan on Thu, 09/09/2010 - 13:29

Ahir em va arribar el que haurà de ser el meu ordinador de treball, un Dell Inspiron 570, amb processador AMD Athlon II X4 però, el que va resultar un problema, una tarja de xarxa Broadcom (sembla que amb una intel no hagués tingut cap problema). M'hi he passat un dia sencer, resolent problemes, i ara, que a priori ja estan resolts, us en faig 5 cèntims per si us son d'utilitat.

1) Els CD de la versió recomanda per la testing (Squeeze) (una alfa de febrer) no passa de les primeres línies. No es carrega bé l'instal·lador.

Sol·lució? Cremar una versió actual (daily built)

2) La tarja de xarxa no es reconeguda, amb el que la Netinst queda en poca cosa (incomplerta, només amb un sistema bàsic).

Per començar, per saber quina tarja teniu, podeu fer:

lspci | more

i destriar la línia que descriu la vostra tarja. La meva era una "Ethernet Controller Broadcom Corporation Device 1691 (rev 01)"

Sol·lucions?

2.1) Se m'acut que li podria haver posat una segona tarja de xarxa, de les que corren per casa, i tira milles. No ho he provat

2.2) L'opció complicada.

He provat vàries coses i ja no sé exactament que és el que ha funcionat, aixío que us poso les referències.

Primer, posar el firmware "no lliure" que es recomana a la web de l'instal·lador.

Com posar un paquet si no tenim connexió a xarxa? Jo ho he resolt baixant-me els paquets, i les seves dependències, amb un altre ordinador, i passant-los a l'ordinador nou amb un pendrive i instal·lant-los amb la comanda:

dpkg -i *.deb

(al directori a on els baixava).

Però, com muntar el pendrive si el sistema bàsic resultant de la Netinst no elsmunta automàticament?

Doncs he vist que a /dev/ hi havia un sdf1 i llavors li he donat la instrucció:

mkdir /media/pendrive
mount /dev/sdf1 /media/pendrive

També he seguit le sindicacions d'aquesta web: http://forums.debian.net/viewtopic.php?f=17&...

I també he provat d'instal·lar-me els controladors de la pròpia Broadcom.

Pd.: si teniu cap dubte, deixeu-me un comentari i provaré de desenvolupar més aquest resum ;-)

3) Configuració de la xarxa

Com que la xarxa no ens l'ha configurat Debian durant la instal·lació, ho haurem de fer naltros manualment. Quin horror! Tant acostumats a què ens ho facin :-(

Però resulta que no és tant difícil:

http://www.debian-administration.org/articles/254

I si a sobre teniu un ordinador vell ja funcionant amb debian, doncs podeu comparar el que us diu aquest post, amb la vostra configuració, per si teniu alguna cosa "de més".

4) El grub no es pot instal·lar

I si el grub no s'instal·la, el sistema no és arrencable! L'error que em sortia era algo de què el grup no es podia posar al "/target/"

Primer he provat de donar-li al debian tot l'espai (i m'he carregat al windows i tot el que l'acompanyava: partició oem i de recuperació). Això no m'ha funcionat (bien!, el windopws que m'han obligat a pagar els amics de dell fora, i a ssobre sense sol·lucionar el problema!).

Llavors he sospitat de la BIOS i les artimanyes de Dell i els seus windows pre-instal·lats, o històries de RAID 0 des de la Bios... i quan he anat a la Bios, he vist que el disc dur no estàva configurat per que els SATA es controlessin via ATA sinó una altra cosa que ara no recordo (i que tenia a veure amb Raids, i demés). He canviat aquesta opció i voilà!

Eliminant una partició de windows del grub2

Submitted by joan on Sat, 08/07/2010 - 18:40

Al meu portàtil Acer hi ha una partició de "recuperació", per tornar a deixar el portàtil com era quan es va comprar, o sigui amb un windows... Qualsevol usuari que trii aquesta opció em pot esconyar l'invento no sé si s'arribaria a carregar la partició de debian o només la de windows, però per si de cas vull treure aquesta opció del menú d'arencada de grub2.

Si volgués eliminar totes les particions "no linux" ho tindria fàcil, li trec el permís d'execució al fitxer /etc/grub.d/30_os-prober i llestos... Però només vull treure la partició de recuperació de l'Acer, i no el Vista que també hi ha instal·lat, així que el qe he fet ha sigut el que expliquen en aquest post.

Que bàsicament és afegir després de:

for OS in ${OSPROBED} ; do
DEVICE="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 1`"
LONGNAME="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 2 | tr '^' ' '`"
LABEL="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 3 | tr '^' ' '`"
BOOT="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 4`"

if [ -z "${LONGNAME}" ] ; then
LONGNAME="${LABEL}"
fi

aquestes línies:

# Added to remove Windows Recovery
if [ "$LONGNAME" = "Windows NT/2000/XP" ] && [ "${DEVICE}" = "/dev/sda1" ] ; then
continue
fi
# End Added

Cadascú ha de substituir "Windows NT/2000/XP" i "/dev/sda1" pel que sigui el seu cas (ho podeu consultar al fitxer /boot/grub/grub.cfg

Perquè els canvis tinguin efecte cal actualitzar el menú del grup amb la comanda, com a root:

update-grub

Post data:

Mentre escric aquestes línies se m'acut una pega i la manera de solventar-la: quan s'actualitzi el paquet del grub del meu debian, em demanarà si vull sobreescriure el fitxer que he modificat pel de la nova versió (i jo li diré qe si, perqè vull estar al dia). Així que probablmement hauré de repetir aquesta feina.

En canvi si el que faig és senzillament treure els permisos d'execució de /etc/grub.d/30_os-prober (elimino totes les entrades de windows) i després poso el windows que vull tenir al fitxer /etc/grub.d/40_custom (que serveix per posar els SO que volguem, manualment).

Amb aquesta segona sol·lució potser no evito que les actualitacions sobreescriguin el fitxer 30_os-prober, però només tindré la feina de canviar els permisos (o directamnt eliminar-lo). El 40_custom el puc mantenir sense sobreescriure sense problema ;-)

 

 

Búsquedes via Kad amb l'amule

Submitted by joan on Mon, 07/19/2010 - 17:34

Per què les coses son tant complicades? Per què un bon dia les cerques amb l'amule, via Kad, deixen de funcionar bé? Deu ser cosa de déu, que ens pren, encara unaa mica més, el pèl...

Bueno, si us trobeu que les cerques a la xarxa Kad us han deixat de funcionar, o no us funcionen bé d'entrada, proveu amb obrir al router, a part del típic port per TCp i l'altre per UDP, un segon port per UDP que sigui el que resulta de sumar 3 al de TCP. Per exemple:

Port TCP: 4662

Port UDP: 4672

Port UDP: 4665 (aquest és el que em faltava a mi...)

Podeu consultar la font aquí.

Les paelles del Delta...

Submitted by joan on Sun, 07/18/2010 - 18:54

Ma mare em demana la referència del restaurant a on es mengen "aquelles paelles tant bones", al Delta. Així que aprofito per fer-ne una entrada al bloc.

Es diu Restaurant l'Estany, encara que jo el conec per "la caseta de fusta", que és una mena de centre d'interpretació del Parc Natural que està al costat, davant d'un aguait de l'Encanyissada.

Allà podeu menjar paelles boníssimes, la mixta, la de marisc, la vegetariana, la d'arròs negre i l'"arrossejat" (que és típica de la zona). Els preus son mòdics (trobo jo), uns 10€, que donen per atipar-se, perquè et deixen la paella allà a la vora i pots anar repetint...

El secret? Suposo que és el provar de ser fidels a la cuina casolana (el suquet de peix el fan amb peix, d'allà a la vora, de la llotja de Sant carles o Alcanar), treballar amb productes locals (com l'arròs) i tenir el punt agafat a l'arròs (que no es cobi...).

En fi, jo que no soc de restaurants (més que res pel dispendi que representen, i que fa que se m'atraganti el menú), si passo a prop del Delta a l'hora de dinar o sopar, m'hi deixo caure :-)

Pd.: aquí teniu la seva web: www.restaurantestany.com

Independència?

Submitted by joan on Wed, 07/14/2010 - 11:29

Si demà aconseguissim exercir el dret d'autodeterminació (no esperem a què ens el reconeguin graciosament, això no passarà, cal lluitar-lo, aquest dret que tenim com a poble) jo votaria que si. Que vull que el meu pais, Catalunya, sigui un estat independent.

Però això no significa que rebutgi tot el que ve d'Espanya. O que senti a Espanya i als espanyols com a extrangers... No ho son.

No ho son perquè la seva cultura no és extranya per a nosaltres. De fet, en part també és la nostra cultura. Per gust i/o per la força, però aquesta és la realitat.

I no ho son perquè molts de nosaltres tenim pares o avis espanyols.

I tampoc ho son perquè una part important dels catalans son, de fet, espanyols que viuen a Catalunya.

M'agrada imaginar-me als espanyols com a "cosins"... Son part de la família, no son extranys, com ho poden ser els anglesos, els russos o els xinesos, però tampoc son germans, com ho som els que parlem la mateixa llengua, els que usem les mateixes cançons de bressol per fer adormir als nostres fills, visquem a Barcelona, a Tarragona o Alcoi, a Prada de Conflent, a la Fresneda, a Andorra o a l'Alguer...

La idea d'Espanya com a estat federal o, millor, confederal, m'agrada més que la de Catalunya com a estat independent. Però te dos problemes insalvables:

  1. Perpetuaria la separació amb els rossellonesos, els algueresos, els andorrans i, probablement, amb els aragonesos i valencians de parla catalana. Això, però, probablement també passaria amb una Catalunya independent, encara que el referent tindria més "força".
  2. Els espanyols mai tindran la autopercepció d'un estat plurinacional.

Pensar que la mentalitat espanyola pot trescar ves el federalisme o confederalisme, o dit en altres paraules, cap a un estat descentralitzat simètric, a on no hi hagi una llengua o cultura per sobre de les altres, etc. és sommiar truites. És tant o més costós que lluitar per la independència, així que, ja posats, tirem pel dret!

Potser és una llàstima, segurament, però la vida és així... La paradoxa del poble espanyol és que en el seu afany uniformitzador i de preponderància mesetària, han aconseguit la desafecció de tots els pobles "germans": els països sudamericans, centroamericans, Cuba... I ara, amb la lliçò sense aprendre, posen en risc, un cop més, Catalunya i/o el Pais Basc. No tenen remei...

Anonymous (not verified)

Wed, 07/14/2010 - 18:42

Estic d'acord. L'indepenència és la solució.

Sembla que "el problema" vist des de fora està molt més clar:
http://www.iltoscano.org/spagna-campione-del-mondo-grazie-alla-catalogna
I això em recorda també un llibre que vaig llegir fa temps que es diu "Catalunya vista per un alemany", del Til Stegmann, on explica com i havien amagat la identitat nacional de Catalunya. Molt recomanable.

ciber-besets independents ||*||

Anonymous (not verified)

Wed, 07/14/2010 - 21:47

Hi ha qui diria que la identitat cultural catalana és una construcció burgesa que no té més de 100 anys, i que es basa en la idealització romàntica de la pagesia menestral catalana com a model identitari, i alhora, com a model econòmic petit burgès, i com a model social i ideològic conservador-tradicionalista. Que la burgesia, mentre transformava Catalunya i es carregava l'antic règim estamentari, s'apoderava d'uns símbols politilitzats i d'uns costums folkloritzats i els convertia en instrument reivindicatiu per legitimar el seu poder i domini.
I tot això és cert, però això mateix també val per la identitat espanyols, francesa, anglesa, etc. Aleshores, perquè fer cas d'uns i no d'uns altres? O dit d'una altra manera, perquè hem de rebutjar "l'invent" de Catalunya i admetre l'"invent" d'Espanya. La raó, és fonamentalment la lluita de classes, que per fets consumats, és de tipus supracatalà. El plantejament és que actualment el referent econòmic i polític, el subjecte d'explotació per a la classe treballadora és gairebé el mateix a Catalunya que per a la resta d'Espanya. Catalunya té la majoria d'empreses i la majoria del teixit econòmic articultat a Espanya. Així doncs, la lluita de classes que es dóna i que cal reforçar és d'àmbit espanyol. Si es trenca la unitat espanyola, es debilita la lluita de classes, ja que sindicats i organitzacions polítiques que articulen la lluita obrera queden esquinçades, i el poder obrer queda mermat. L'exemple més paradigmàtic el trobem al País Basc, on això ja està passant (els sindicats abertzales, encara que alguns siguin propers a la dreta basca aplegada en el PNB, lluiten junts, però de forma separada a com ho fan la resta de treballadors espanyols).
Així doncs, la unitat espanyola, des d'un punt de vista de classe, és estratègica pels treballadors ja que viuen (malauradament) una realitat d'explotació comuna, i per tant, la resposta també cal que es doni de la mateixa manera.
Però clar, la unitat espanyola només ha de ser això, un projecte d'emancipació de la classe treballadora, i no pas una idealització burgesa de la identitat i raça espanyola. I és per això que cal destruir aquesta cataplasma al·lienant que és l'Espanya actual i transforma-la en un estat modern, republicà, i confederal.
No som una nació, ni res de totes aquestes històries burgeses. Som una classe treballadora que necessita alliberar-se de l'explotació d'una classe capitalista que controla i ideologitza de forma alienadora i interclassista per poder perpetuar la seva posició dominant.
Certament tenim una llengua pròpia, i uns costums propis, i fins i tot un tarannà propi. I és pèr això que té sentit un govern propi, federal en la transició cap a una economia socialista, on els treballadors acabin per apoderar-se dels mitjans de producció comuns d'Espanya. Més enllà d'això, es dibuixaria un estat confederal europeu, i al final un estat confederal mundial. És a dir, cap nació, cap estructura immanent, eterna, estàtica, idealitzadora de valors i costums que no sigui la veu del poble i dels seus estaments democràtics.
Sí, sí, però si declarem la independència no podem fer el mateix també?
No ho sé, Cuba, Corea de Nord, Vietnam ho van fer així i són els que més temps han durat. També sé que ens quedarem descansats... unes hores, fins que ens adonem (com diu l'Iniesta) de "la que hem liat"!
Tot això ho explico perquè no penseu que els partits catalans de l'esquerra anticapitalsita que no demanen la independència siguin espanyolistes o nacionalitstes espanyols. Són partits que pensen en Espanya com una millor estratègia de lluita per l'emancipació de la classe treballadora. Però no defensen cap valor del l'ideari nacionalista espanyol ni català.

Tot això és molt bucòlic, i de veritat que ho subscriuria si fos mínimament possible, però la naturalesa humana és com és i, en tots els casos en què la visió que proposes s'ha dut a la pràctica durant el segle XX, la cosa ha acabat amb uns quants poderosos aferrats al poder i oprimint el poble que, precisament, ha ajudat a enderrocar l'antic règim i a posar-los a ells al capdamunt. Alguns règims han estat (i són encara) més durs, i altres més tous, però en definitiva dictadures, i no precisament del proletariat.