La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals.

I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada". És el mateix concepte de democràcia que acostuma a tenir la dreta, que trenca les regles quan la democràcia li surt rana (Espanya 1936, Xile 1973, Algèria 1991, Veneçuela 2002 i tants altres). El mateix concepte de democràcia que tenen tots aquests opinadors que cansinament critiquen el "règim" de Chàvez a Veneçuela (que és resultat de procesos democràtics impecables i exemplars, com així ratifiquen els observadors internacionals) i només critiquen amb la boca petita, molt petita, o directament lloen com una claca de lloques, a governs "amics" com els del EEUU, a on la democràcia està sotmesa a prohibicions (comunistes) i al servei dels grans capitals que son els únics que poden competir mediàticament..

En l'entrevista al Galeano, que ja vaig citar en un altre escrit, vaig tenir la sensació que sintonitzava amb moltes de les coses que dèia, sobre els eterns optimistes, sobre els intel·lectuals i sobre la seva visió del món, des d'un òptica d'esquerres que compartim... Hi ha una cosa, però, en la que no vaig estar-hi d'acord, i és en la criminalització de les agències de rating, aquestes que serveixen per valorar els riscos de què, per exemple, un pais no pugui pagar el seu deute, etc.

Si entréssim a discutir la pecata minuta se li podrien trobar moltes voltes, però en definitiva seria parlar de pecata minuta, de tecnicismes econòmics o del tinglado que tenen muntat per fer funcionar el sistema especulatiu/econòmic per repartir-se el pastís...

Però fer el que va fer en Galeano: culpabilitzar a les agències de rating de part dels mals que patim és, al meu entendre, matar al missatger, que porta males notícies, però amb això el que fem es desviar l'atenció de les causes reals dels nostres mals...

Les agències de rating, per exemple, i simplificant, si observen que els ingressos de les administracions d'un estat son de 100, i que aquest estat gasta 160, o sigui que te un dèficit del 60%, donen l'alerta... I com a conseqüència d'aquesta situació d'insolvència, els "inversors"/prestamistes que l'estat en qüestió necessita per poder cobrir els 60 que no te, però gasta, li encareixen aquest préstec, li cobren més interessos a l'estat...

Acabo de sentir al Galeano dir que Goya ja deia que "la raó genera monstres", en el sentit que el raonament, el pensament, sense el complement dels sentiments, pots ser molt perniciosa... Per a mostra els Plans Quinquenals, el Gran pas endevant, el nazisme, els totalitarismes que sota el paraigües marxista han fet barbaritats, com els jemers rojos, etc.

Jo també hi desconfio, dels caps sense cos...

M'ha agradat l'article de l'Alzamora... Fa uns dies comentava amb uns amics que els portaveus de l'esquerra light d'ICV que, com diu l'article d'una altra manera, no tenen durícies a les mans ni mal d'esquena, com la gent que de forma natural forma part del seu electoral, sinó més aviat les mans molt fines i les ulleres de pasta "guai" han de gesticular per provar de fer-se sentir... Potser a IU encara trobaríem alguns, tampoc tants, amb durícies, com en Cayo Lara, i potser per això quan aquest parla no li cal esganyitar-se com a l'Herrera o el Romeva, perquè quan es parla amb l'experiència d'haver vinclat l'esquena, es parla amb menys complexes amb els que han de suar la cansalada cada dia...

Suposo que és un paperot pels pobres eco-pijos, el provar de fer-se entendre amb una gent que no entén el seu llenguatge i que, malgrat els llibres llegits de menos, tenen, com acostuma la gent d'a peu, per l'experiència dels desenganys, aquella saviesa popular que els fa recelar dels polítics de somriure postís, mitjons fins o ulleres de pasta...

Com pretenen els polítics professionals, que no han fet una altra cosa a la vida que viure d'aquest cuento, que no fan fàstics a les regalies de la vida, que troben perfumades les clavegueres morals i materials per les que es passegen i que els paguen l'hipoteca i els garanteixen la pensió, que la gent que hem de treballar en un ofici per viure, que fem dissabte i ens netegem el water amb les nostres mans, que fem cua a les llistes d'espera dels hospitals i no tenim cap company d'escola o de partit per ajudar-nos a trobar dreceres... Com pretenen que els entenguem...

No, no parlem el mateix llenguage, no patim les mateixes misèries... Tampoc ens cal amagar-les com a ells...

Però també ho diu la saviesa popular, en aquest cas de la meva àvia: les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats... Gesticuleu, doncs, que amb sort no us adonareu del menyspreu que provoqueu...

Si algú pensa en treure's el carnet de moto A2 al mínim cost possible, el primer que pensa és en treure-se'l per lliure... Malauradament des del 2008, quan van introduir la prova pràctica de circulació obligatòria, és impossible fer-ho al cent per cent. Així doncs, només podem aspirar a treure'ns la teòrica, per lliure, el que, fet i fotut, acaba per no representar cap estalvi si aconseguim una bona oferta de l'autoescola.

Els passos i els seus costos son els següents:

Us adjunto un article que potser us pot interessar... Parla del "desenvolupament sostenible", la conservació de la Natura, el capitalisme, etc. Te estructura científica i està fet per un investigador del Institut Botànic de Barcelona.

Una de les coses curioses dels "detractors" de la ciència (em refereixo a la gent que utilitza el que s'anomena pensament màgic (religió, energies, credulitats diverses en general) és que quan senten a parlar d'un estudi "científic" que dona força als seus arguments, el passen a usar acríticament en el seu argumentari.

I dic acríticament perquè en ciència:

- un estudi individual cal tenir-lo en compte, però amb cautela: cal que estigui reforçat amb estudis posteriors que vagin en la mateixa línia i donin força a la hipòtesi que pretén demostrar o falsar

- no hi ha veritats immutables, i per tant, no es parla de Veritat, sinó que hi han aproximacions al coneixement de la realitat, vàlides FINS QUE NO SE'N TROBA UNA DE MILLOR.

- no tots els articles tenen el mateix pes, i per això es parla de revistes d'impacte. Les de més impacte son Nature i Science, però en medicina n'hi ha d'altres com la britànica The Lancet. No és el mateix un article aparegut en una revista menor, i molt menys en una revista que està fora del circuit científic (que no te filtres rigorosos), com podrien ser les homeopàtiques.

Total, que un dels arguments que ja fa temps que havia sentit dels antivacunes, el fet del risc que la triple vírica provoqués autisme, sembla que era un bulo, i el mecanisme científic de revisió / crítica dels seus propis estudis, sembla que així ho indica:

(aquest escrit vindria a ser la resposta del NAS núm. 97, de setembre de 2010, de Cardedeu)

Com que hi ha "periodistes" que son capaços de fer una editorial combativa contra els "trolls" de la llista de correu (no passa res de més important, al municipi? ;-)  ) a on fins i tot escriuen un manual pràctic del que "cal fer" (com si la gent no sapiguès que fer o deixar de fer amb els missatges que interessen o no interessen), voldria fer una "contra".

Des d'aquesta llista, algun etiquetat com a Troll per la "periodista" ha debatut / polemitzat en temes com el de Genís Carbó, la xenofòbia, la "suposada" candidatura indepe-ecologista, etc. Temes que, independentment de les maneres, tenien rellevància més que sobrada per tractar-se des d'un periodisme que hauria de ser crític amb la realitat (per l'autobombo ja tenim els pamflets dels grups polítics i l'òrgan de difusió institucional de "La Vila", no?)

Doncs la realitat és que, per exemple, la polèmica al voltant d'en Genís Carbó va ser tractada de forma asèptica a l'editorial del NAS 88, com si el fet que en Genís fos un alt càrrec DE CONFIANÇA de l'equip de govern fos una "casualitat" (aquesta paraula s'usa textualment). I a la pàg. 11 del NAS 89, amb molta més informació publicada per Internet, etc., i a on se'l titlla, des de l'editorial, de "bona persona" segons una suposada "molta gent", a sobre s'acusa a l'oposició i als "demagogs" de desinformadors. Un altre cop, res fa intuir ni una engruna de responsabilitat en el consistori que va fer CONFIANÇA a un presumpte xoriço.

Ahir em va arribar el que haurà de ser el meu ordinador de treball, un Dell Inspiron 570, amb processador AMD Athlon II X4 però, el que va resultar un problema, una tarja de xarxa Broadcom (sembla que amb una intel no hagués tingut cap problema). M'hi he passat un dia sencer, resolent problemes, i ara, que a priori ja estan resolts, us en faig 5 cèntims per si us son d'utilitat.

1) Els CD de la versió recomanda per la testing (Squeeze) (una alfa de febrer) no passa de les primeres línies. No es carrega bé l'instal·lador.

Sol·lució? Cremar una versió actual (daily built)

2) La tarja de xarxa no es reconeguda, amb el que la Netinst queda en poca cosa (incomplerta, només amb un sistema bàsic).

Per començar, per saber quina tarja teniu, podeu fer:

lspci | more

i destriar la línia que descriu la vostra tarja. La meva era una "Ethernet Controller Broadcom Corporation Device 1691 (rev 01)"

Sol·lucions?

2.1) Se m'acut que li podria haver posat una segona tarja de xarxa, de les que corren per casa, i tira milles. No ho he provat

2.2) L'opció complicada.

He provat vàries coses i ja no sé exactament que és el que ha funcionat, aixío que us poso les referències.

Primer, posar el firmware "no lliure" que es recomana a la web de l'instal·lador.

Al meu portàtil Acer hi ha una partició de "recuperació", per tornar a deixar el portàtil com era quan es va comprar, o sigui amb un windows... Qualsevol usuari que trii aquesta opció em pot esconyar l'invento no sé si s'arribaria a carregar la partició de debian o només la de windows, però per si de cas vull treure aquesta opció del menú d'arencada de grub2.

Si volgués eliminar totes les particions "no linux" ho tindria fàcil, li trec el permís d'execució al fitxer /etc/grub.d/30_os-prober i llestos... Però només vull treure la partició de recuperació de l'Acer, i no el Vista que també hi ha instal·lat, així que el qe he fet ha sigut el que expliquen en aquest post.

Que bàsicament és afegir després de:

for OS in ${OSPROBED} ; do
DEVICE="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 1`"
LONGNAME="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 2 | tr '^' ' '`"
LABEL="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 3 | tr '^' ' '`"
BOOT="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 4`"

if [ -z "${LONGNAME}" ] ; then
LONGNAME="${LABEL}"
fi

aquestes línies:

# Added to remove Windows Recovery
if [ "$LONGNAME" = "Windows NT/2000/XP" ] && [ "${DEVICE}" = "/dev/sda1" ] ; then
continue
fi
# End Added