La Debian 6, Squeeze, ja incorpora un paquet per connectar-nos automàticame nt als mòdems USB: usb-modemswitch

Aquest paquet, em penso, el que fa és reconèixer el mòdem i associar-lo amb el controlador necessari. Si executem la comanda "lsusb" en un terminal, en el meu cas, tindrem aquest resultat:

$lsusb: 

Bus 001 Device 014: ID 12d1:140c Huawei Technologies Co., Ltd.

Llavors, al gestor de connexions que acostuma a sortir al panell de l'escriptori, a part de les xarxes wireless detectades, vorem una opció pel "Mobile broadband" o algo semblant... Si l'activem, ens preguntarà pel país, Spain, per la operadora, jazztel en el meu cas i, i aquest és el punt clau en el meu cas, pel nom del "pla o APN, access point name". Si aquí poseu "predeterminat", no us funcionarà. D'aquest post he deduit que la resposta correcta era "jazzinternet".

I aquesta era la clau ;-)

Acabo de llegir al bloc d'una amiga, una recepta d'escudella i carn d'olla... Cuina tradicional, de la que a mi m'agrada, preservant la diversitat que ens lleguen les iaies... I com que hi ha unes quantes diferències amb la de la meva família (ubicada a l'Arboç del Penedès), he decidit penjar les receptes que jo uso, de la meva àvia i/o de ma mare, que son algo diferents entre elles. Aquí les teniu.

Recepta de la mare amb les anotacions de la iaia

Ingredients: pollastre, cigrons, tall per l'olla de vedella (de les costelles dona més gust), braó de xai (d'espatlla o de cuixa), botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i de vedella, 1 all, julivert, api 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

Elaboració:

Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:

Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit:
> Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia
> ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per
> gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions.
>
> Europa, la desaparición de la democracia.
> *François Bonnet*.
> 
>
> ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea?
> *Susan George*
>
> I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es
> confessava de manera bastant explícita a TV3 

De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a  Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.

Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:

Calen comentaris?

Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...

Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...

Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).

Una de les coses per les que destaca el Firefox, i que ha sigut copiat a Chrome i també incorporat a l'Explorer, és la quantitat d'extensions disponibles.

Una extensió (add-on) és un programa/script/afegitó que permet variar el funcionament estàndar del navegador per, en general, donar-li una nova funcionalitat.

Algunes de les extensions que jo trobo útils son:

TooManyTabs

Serveix per emmagatzemar pestanyes en diferents categories, i obrir-les més endevant...

Sabeu quan teniu un munt de pestanyes obertes (que consumeixen recursos de l'ordinador) i no les podeu llegir en aquell moment però voldrieu conserva-les per llegir-les un altre dia? Doncs amb aquesta extensió les envieu a una barra superior (podeu fer diferents barres per contingut diferent: feina, personal, etc.) i en qualsevol altre moment, per activar-les, només les heu de seleccionar d'aquesta barra.

Firebug

Aquesta extensió és bàsica i molt popular per la gent que es dedica al desenvolupament web, com jo mateix.

Permet inspeccionar el codi, alterar-lo "virutualment", etc.

La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals.

I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada". És el mateix concepte de democràcia que acostuma a tenir la dreta, que trenca les regles quan la democràcia li surt rana (Espanya 1936, Xile 1973, Algèria 1991, Veneçuela 2002 i tants altres). El mateix concepte de democràcia que tenen tots aquests opinadors que cansinament critiquen el "règim" de Chàvez a Veneçuela (que és resultat de procesos democràtics impecables i exemplars, com així ratifiquen els observadors internacionals) i només critiquen amb la boca petita, molt petita, o directament lloen com una claca de lloques, a governs "amics" com els del EEUU, a on la democràcia està sotmesa a prohibicions (comunistes) i al servei dels grans capitals que son els únics que poden competir mediàticament..

En l'entrevista al Galeano, que ja vaig citar en un altre escrit, vaig tenir la sensació que sintonitzava amb moltes de les coses que dèia, sobre els eterns optimistes, sobre els intel·lectuals i sobre la seva visió del món, des d'un òptica d'esquerres que compartim... Hi ha una cosa, però, en la que no vaig estar-hi d'acord, i és en la criminalització de les agències de rating, aquestes que serveixen per valorar els riscos de què, per exemple, un pais no pugui pagar el seu deute, etc.

Si entréssim a discutir la pecata minuta se li podrien trobar moltes voltes, però en definitiva seria parlar de pecata minuta, de tecnicismes econòmics o del tinglado que tenen muntat per fer funcionar el sistema especulatiu/econòmic per repartir-se el pastís...

Però fer el que va fer en Galeano: culpabilitzar a les agències de rating de part dels mals que patim és, al meu entendre, matar al missatger, que porta males notícies, però amb això el que fem es desviar l'atenció de les causes reals dels nostres mals...

Les agències de rating, per exemple, i simplificant, si observen que els ingressos de les administracions d'un estat son de 100, i que aquest estat gasta 160, o sigui que te un dèficit del 60%, donen l'alerta... I com a conseqüència d'aquesta situació d'insolvència, els "inversors"/prestamistes que l'estat en qüestió necessita per poder cobrir els 60 que no te, però gasta, li encareixen aquest préstec, li cobren més interessos a l'estat...

Acabo de sentir al Galeano dir que Goya ja deia que "la raó genera monstres", en el sentit que el raonament, el pensament, sense el complement dels sentiments, pots ser molt perniciosa... Per a mostra els Plans Quinquenals, el Gran pas endevant, el nazisme, els totalitarismes que sota el paraigües marxista han fet barbaritats, com els jemers rojos, etc.

Jo també hi desconfio, dels caps sense cos...

M'ha agradat l'article de l'Alzamora... Fa uns dies comentava amb uns amics que els portaveus de l'esquerra light d'ICV que, com diu l'article d'una altra manera, no tenen durícies a les mans ni mal d'esquena, com la gent que de forma natural forma part del seu electoral, sinó més aviat les mans molt fines i les ulleres de pasta "guai" han de gesticular per provar de fer-se sentir... Potser a IU encara trobaríem alguns, tampoc tants, amb durícies, com en Cayo Lara, i potser per això quan aquest parla no li cal esganyitar-se com a l'Herrera o el Romeva, perquè quan es parla amb l'experiència d'haver vinclat l'esquena, es parla amb menys complexes amb els que han de suar la cansalada cada dia...

Suposo que és un paperot pels pobres eco-pijos, el provar de fer-se entendre amb una gent que no entén el seu llenguatge i que, malgrat els llibres llegits de menos, tenen, com acostuma la gent d'a peu, per l'experiència dels desenganys, aquella saviesa popular que els fa recelar dels polítics de somriure postís, mitjons fins o ulleres de pasta...

Com pretenen els polítics professionals, que no han fet una altra cosa a la vida que viure d'aquest cuento, que no fan fàstics a les regalies de la vida, que troben perfumades les clavegueres morals i materials per les que es passegen i que els paguen l'hipoteca i els garanteixen la pensió, que la gent que hem de treballar en un ofici per viure, que fem dissabte i ens netegem el water amb les nostres mans, que fem cua a les llistes d'espera dels hospitals i no tenim cap company d'escola o de partit per ajudar-nos a trobar dreceres... Com pretenen que els entenguem...

No, no parlem el mateix llenguage, no patim les mateixes misèries... Tampoc ens cal amagar-les com a ells...

Però també ho diu la saviesa popular, en aquest cas de la meva àvia: les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats... Gesticuleu, doncs, que amb sort no us adonareu del menyspreu que provoqueu...