Governs de tecnòcrates: manca de democràcia? O d'immaduresa del "poble"?

Submitted by joan on Thu, 11/17/2011 - 12:54

Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:



Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit:
> Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia
> ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per
> gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions.
>
> Europa, la desaparición de la democracia.
> *François Bonnet*.
> 
>
> ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea?
> *Susan George*
>
> I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es
> confessava de manera bastant explícita a TV3 

De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a  Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.

Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:

  • perquè vam permetre un endeutament excessiu (els polítics, als que tots votem).
  • perquè, encara avui, els nostres estats tenen dèficit, o sigui que necessiten que algú els deixi quartos per pagar les factures que genera el funcionament normal. I això és conseqüència de decisions polítiques, els polítics als que tots votem i fins fa 4 dies, quan tots lligàvem els gossos amb llangonisses, en part degut a aquest endeutament que ens generava una percepció de riquesa "virtual", pocs qüestionaven (no és el cas del que signa aquest escrit).

Resumint, com ja he dit altres cops, la ciutadania no pot reclamar la majoria d'edat alhora de votar, exercir drets com a subjecte sobirà, etc. i després, quan les conseqüències d'aquesta sobirania no son les que voldria, desentendre's del que, a la fi, deriva de la seva decisió (i l'abstenció és una forma de passotisme inútil que tampoc ha aportat cap sol·lució al tema).

Però bueno, ara toca que tots, que en som responsables, apuntem amb el dit als polítics, uns polítics que son exactament els que ens mereixem, en un exercici d'irresponsabilitat, ignorància i puerilitat.

Ala, disfrutem del que vam votar, o lamentem-nos del que haurien d'haver lluitat mentre ens miràvem el melic.

Joan

L'atur, el principal problema per a moltes famílies, amb una sol·lució evident de la que ningú en parla

Submitted by joan on Thu, 09/15/2011 - 11:08

Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...

Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...

Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).

Quina és, però, la mesura que, al meu parer, és més evident i lògica? Repartir la feina. Hi ha menys activitat econòmica? Això vol dir que la feina, que hi està vinculada, en hores, és inferior? Repartim-les... Ara tenim una jornada laboral de 40h, no? Doncs la rebaixem a 35, o a 30, i automàticament es generarien un munt de llocs de treball... Problema resolt... Ara bé, estic parlant de reducció de la jornada laboral, i la proporcional reducció dels salaris. I dic això des de l'òptica d'esquerres. La idea és molt simple, en una societat solidaria, a on els valors del progrés de la societat en el seu conjunt i no de cadascú de naltros individualment (que seria l'enfoc capitalista), és lògic que tots ens empobrim una mica perquè evitar que uns quants, 5 milions en el cas espanyol, estiguin a la misèria...

Per què ningú en parla, d'això, ni als partits polítics, ni als seus opinadors acòlits? Perquè probablement, un per un, ningú vol renunciar a un 12% o a un 25% del sou. Així tenim muntada la nostra societat, a on majoritàriament la gent només es mira el melic... Però el punt de vista de l'esquerra hauria de ser diferent, oi? Hauriem de tenir plantejaments propis i coherents, i no anar a remolc de les propostes capitalistes. I també hauriem de provar de ser menys populistes i demagògics i, a part de repetir eslògans fàcils, hauriem de poder fer propostes difícils però coherents amb els nostres valors...

Nota: amb aquest article només he volgut incidir en el repartiment solidari d'un bé social, el treball. No estic dient que sigui la única mesura, ni la més important... De fet aquesta mesura és relativament inòqua a nivell macroeconòmic, però resolt el principal problema de molta gent, "socialitzant, per dir-ho d'alguna manera l'empobriment". A Cuba, quan va desapareixer el motor de la seva economia, la URSS, en una crisi molt més severa que la nostra, la gent va mantenir els pilars bàsics que tots necessitem: alimentació (amb les cartilles de racionament), habitatge, sanitat i educació... Aquí, quan la gent perd la feina i deixa de cobrar l'atur, per l'habitatge, perquè no pot pagar el lloguer o al hipoteca, i amb prou feines si pot alimentar-se.

Don dia...
Doncs al meu veure, en el mon de l'enginyeria al menys aquest raonament és fal.laç...suposo que és aplicable a molts altres camps de l'anomenada "economia productiva moderna"
Actualment, impulsats sempre pels avenços tècnics ens trobem en una economia "dilbertiana" (www.dilbert.com); on el concepte de hora de feina o treball ha variat molt respecte a la revolucio industrial i fins i tot el s.XX...
Abans el treball era força per distància, i evidentent, si s'havia d'arrossegar un carro tres km per un cami de pedres, era igual que ho fes un sol home o es repartissin la feina, arrossegant el carro 1 km cadascu (una dona potser lligaria el carro a un ruc). Ara pero, no és aixi, els empleats no son intercanviables: a mi m'agrada comparar el mon del treball amb un ecosistema en delicat equilibri on cada treballador ocupa el seu ninxol, i el defensa d'intrusos, és clar !
La proposta de divisio del treball seria l'equivalent biologic de dir que "de les tres de la tarda a les nou de la nit, aquest cau l'ocuparà el sr. Ratoli, i per la nit el sr. Talp). Factible potser teoricament, pero mai a la pràctica.

St dav Ap

Doncs jo juraria que no és com tu dius... No veig que donis cap argument per recolzar el que afirmes...

Et posaré un exemple, aquí tenim una jornada laboral de 40h. Tu creus que el sistema no funcionaria amb 30h o amb 50? No creuràs en la càbala i els números màgics, oi? 40h a la setmana és un paràmetre igual d'arbitrari que, posem per cas, 30h...

El que com a enginyer si que hauries de saber és que la NECESSITAT DE TREBALL TOTAL, les hores de treball totals que genera l'economia d'un país en un moment determinat, és la que és. I si hi ha, posem per cas, la necessitat de 40.000.000 d'hores de treball a la setmana, això només dona perquè hi treballin 1 milió de persones amb una jornada de 40 hores. Tota la resta, les declaracions per reduir l'atur, el foment a la contractació de joves (en detriment de qui? dels vells?) és perdre el temps... Òbviament és el camí més desitjable, lo d'augmentar l'activitat econòmica, però aquests canvis no es veuen mai al curt termini, sinó a partir del mig (i amb sort).

Per tant, per evitar la MISÈRIA de tota la gent que està a l'atur. Una misèria que pateixen ARA (que els expliques, als que no poden pagar ni el lloguer de casa seva, de que han d'esperar 4 anys a la "potencial" recuperació econòmica). Doncs per solventar aquesta misèria de manera immediata només es pot, SOLIDÀRIAMENT, repartir la feina dels que la tenen amb els que no la tenen. O sigui, reduir la jornada laboral ;-)

És realment bonic, però una mica massa utòpic. Els tres milions d'aturats del sector de la construcció no poden ocupar part de la jornada laboral de metges, infermeres, mestres, enginyers o pagesos. L'especialització del treball fa que ningú pugui treballar de qualsevols cosa. I potser per cada 40 hores de feina setmanal actuals en el sector de la construcció, hi ha 40 candidats. Els fem contractes d'una hora setmanal?

Utòpic?? A França van passar de 40 hores a 35 i van crear un milió i mig de lloc de treball (en temps de Jospin).

D'altra banda, els aturats de la construcció mai més podran col·locar-se a la construcció, perquè en aquest país tenim habitatges sobrers per dècades... Mantenir 4 milions d'aturats de llarga durada si que em sembla insostenible i utòpic... I no només em sembla insostenible econòmicament si no, sobretot, socialment.

Però els peons de construcció també poden treballar a l'hosteleria, al sector primari, a la industria en els llocs menys qualificats (que son la majoria), etc.

Pd.: per cert, la mesura que jo proposo la defensa també altra gent, entre ells el doctor en economia Arcadi Oliveres ;-)

Anonymous (not verified)

Tue, 09/20/2011 - 19:01

doncs jo hi estic molt d'acord. No voldrieu treballar 10h menys, tenir 10 més la setmana per estar amb les vostres families? i si així ajudem a que altra gent tingui feina, doncs sortim tots guanyant.

si, hi ha el problema de la reducció de sou, però guayariem en nivell de vida tots...

gràcies per l'article!
x

Clar, tu parteixes de la base de que treballen les persones, jo parteixo de la base que qui treballa son les màquines...certament, abans hi havia homes i comptables que es passaven hores i hores fent càlculs que ara les calculadores es fan en un milisegon...
per altra banda, cert que hi ha moltes feines que son de tirar-hi hores, com cambrera, dependent de botiga, etc...pero son feines que no sé si seria factible repartir-les...
I a les feines d'oficina, permet que t'ho il.lustri amb un acudit: estan dos homes a la oficina a les nou de la nit, llegint el Marca per internet i l'altre mirant...tant se val el que mira...Un diu a l'altre: "no te'n vas a casa?" i l'altre respon: "si, d'aqui una hora o aixi que si no encara em tocarà banyar els nens..."
Aixi, amb quina cara arribarà aquest home a les deu de la nit a casa, si la dona s'entera que els han reduit la jornada?
i moltes idees en enginyeria venen en aquestes "llargues hores passades "teclejant""
Suposo que hi ha molta literatura sobre la organitzacio moderna del treball modern, pero jo et recomano el guru Scott Adams.
I recordem de nou el principal perill que corre el mon del treball en el futur, al qual en part ens estem acostant: que sigui necessari pagar per a ocupar un lloc de treball (i per tant només les classes mitges o privilegiades puguin aspirar a tenir un lloc calent, amb connexio a internet, una cadira, etc... per a passar el dia)

St dav Ap

I realment, aixo de que cal pagar per a tenir una feina s'està convertint en realitat als despatxos dels arquitectes estrella...
Fins ara els becaris treballaven gratis per l'honor de poder respirar el mateix aire que el mestre, pero ara cal pagar una mica, ja...
i no estem parlant com a l'Edat Mitjana, que l'aprenent treballava gratis per a aprendre i després cobrar al pujar de categoria..aqui no es puja enlloc.
També hi havia un simpàtic empresari (va sortir a la tele, TV3) que llogava "cubicles", espais de treball, per a aturats, de manera que allà podien cercar feina, fer una mica de vida social...brillant !

Algunes extensions (útils) pel Firefox

Submitted by joan on Tue, 08/02/2011 - 12:48

Una de les coses per les que destaca el Firefox, i que ha sigut copiat a Chrome i també incorporat a l'Explorer, és la quantitat d'extensions disponibles.

Una extensió (add-on) és un programa/script/afegitó que permet variar el funcionament estàndar del navegador per, en general, donar-li una nova funcionalitat.

Algunes de les extensions que jo trobo útils son:

TooManyTabs

Serveix per emmagatzemar pestanyes en diferents categories, i obrir-les més endevant...

Sabeu quan teniu un munt de pestanyes obertes (que consumeixen recursos de l'ordinador) i no les podeu llegir en aquell moment però voldrieu conserva-les per llegir-les un altre dia? Doncs amb aquesta extensió les envieu a una barra superior (podeu fer diferents barres per contingut diferent: feina, personal, etc.) i en qualsevol altre moment, per activar-les, només les heu de seleccionar d'aquesta barra.

Firebug

Aquesta extensió és bàsica i molt popular per la gent que es dedica al desenvolupament web, com jo mateix.

Permet inspeccionar el codi, alterar-lo "virutualment", etc.

Fireftp

Amb aquesta extensió ens podrem connectar a un servidor FTP. Funciona tant o més bé que algun programes d'escriptori dissenyats per això.

Rahola i el dret a vot dels immigrants...

Submitted by joan on Fri, 07/15/2011 - 12:12

La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals.

I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada". És el mateix concepte de democràcia que acostuma a tenir la dreta, que trenca les regles quan la democràcia li surt rana (Espanya 1936, Xile 1973, Algèria 1991, Veneçuela 2002 i tants altres). El mateix concepte de democràcia que tenen tots aquests opinadors que cansinament critiquen el "règim" de Chàvez a Veneçuela (que és resultat de procesos democràtics impecables i exemplars, com així ratifiquen els observadors internacionals) i només critiquen amb la boca petita, molt petita, o directament lloen com una claca de lloques, a governs "amics" com els del EEUU, a on la democràcia està sotmesa a prohibicions (comunistes) i al servei dels grans capitals que son els únics que poden competir mediàticament..

Doncs aquesta opinadora "demòcrata", ara resulta que no accepta que una part important dels nostres veïns tinguin un mínima capacitat de decisió en els afers municipals perquè resulta que no li agraden els seus costums, la seva manera d'entendre el món (és molt millor la dels nostres opinadors habituals, que viuen confortablement cobrant les mesades del mateix Capital que condema a la misèria als països que ens envien els seus fills en pateres). I nega el dret a vot de les dones marroquines, en una mostra d'incongruència més, sota la pretesa bandera del feminisme... Veure per creure :-)

Doncs es tracta d'això, Rahola, la democràcia, de posar unes regles a on totes les persones tinguem, d'entrada, el dret a decidir. Sense dependre de les nostres creences, origen, sexe, etc. I sense dependre de convenis bilaterals: cal esperar a què Marroc reconegui el dret als espanyols perquè naltros reconeguem els dels marroquins? No som naltros, pretesament, demòcrates? No ens dediquem a alliçonar la resta de països "perifèrics"?

Els marroquins amb els que compartim places, carrers, feina, llistes d'espera, preocupacions i alegries son tant bons per decidir com volen que creixi el seu municipi, com volen la festa major, etc., com naltros. Igual que son bons quan es tracta d'explotar-los laboralment, de discriminar-los habitualment en les discoteques, en les escoles privades, als guetos en els que viuen i en dels que molts catalanets no volem que surtin...

La Rahola mostra, amb aquell article, el que hi ha darrera del progressisme guai, que és un conservadurisme ideològic (petit burgués n'haguessin dit fa unes dècades) que defensa el seu model, el seu status quo i que alça molt més la veu quan ho veu amaneçat, que no pas davant de les injustícies sagnants que han de patir, per exemple, tots aquests immigrants, des del seu naixement, perquè les Raholes, i tots naltros, poguem portar el nostre tren de vida en la societat de l'abundància.

Anonymous (not verified)

Mon, 07/18/2011 - 10:45

Segons tu, tothom té dret a votar qualsevol persona? La legalitat estableix el límit mínim de respecte cap al mateix sistema democràtic en casos d'eleccions de govern, perque no oblidem que no és el mateix un referèndum electoral (triar un ésser humà) que un referèndum consultiu (triar una opicó). En el cas de l'ésser humà ha de garantir un respecte a uns mínims democràtics. Quins són? Bona pregunta... En el cas d'un referèndum consultiu NO, d'aquí que la prohibició d'un referèndum sobiranista no s'agafi per enlloc. Una altra cosa és el mínim exigit per la comunitat internacional per acceptar un territori com a independent.

Sobre els mínims democràtics, crec que de moment el respecte als drets humans seria un bon començament, i sento dir-te que alguns (ni de bon tros tots) moviments provinents de la immigració (de totes les variants, des de els sectors pro nació "llatina" fins als integristes islàmics) hi són clarament contraris, de la mateixa manera que l'ultradreta i l'ultraesquerra (com quan neguen al dret a la propietat, el dret a la igualtat o el dret a tenir un govern comú).

Finalment el tema de perque la Pilar Rahola ha posat el crit al cel és que hi ha un acosa certa: hi ha una manca de planificació demogràfica brutal a Catalunya, i l'exemple és el creixement d'urbanitzacions i l'anomenada "ciutat difusa" de Barcelona, i això provoca que la immigració es concentri a "ghettos" i no pel territori de manera heterogènia, provocant canvis dramàtics als municipis (tot i que de fet si la gent hi és hi té dret de vot, ja que suposo que paga impostos municipals). Ara bé, el fet de que CiU tingui tan poca vinculació amb els col·lectius immigrants dels anys 2000 també és un factor.

Matem el missatger?? O com el dit no ens deixa veure la Lluna...

Submitted by joan on Fri, 07/01/2011 - 13:16

En l'entrevista al Galeano, que ja vaig citar en un altre escrit, vaig tenir la sensació que sintonitzava amb moltes de les coses que dèia, sobre els eterns optimistes, sobre els intel·lectuals i sobre la seva visió del món, des d'un òptica d'esquerres que compartim... Hi ha una cosa, però, en la que no vaig estar-hi d'acord, i és en la criminalització de les agències de rating, aquestes que serveixen per valorar els riscos de què, per exemple, un pais no pugui pagar el seu deute, etc.

Si entréssim a discutir la pecata minuta se li podrien trobar moltes voltes, però en definitiva seria parlar de pecata minuta, de tecnicismes econòmics o del tinglado que tenen muntat per fer funcionar el sistema especulatiu/econòmic per repartir-se el pastís...

Però fer el que va fer en Galeano: culpabilitzar a les agències de rating de part dels mals que patim és, al meu entendre, matar al missatger, que porta males notícies, però amb això el que fem es desviar l'atenció de les causes reals dels nostres mals...

Les agències de rating, per exemple, i simplificant, si observen que els ingressos de les administracions d'un estat son de 100, i que aquest estat gasta 160, o sigui que te un dèficit del 60%, donen l'alerta... I com a conseqüència d'aquesta situació d'insolvència, els "inversors"/prestamistes que l'estat en qüestió necessita per poder cobrir els 60 que no te, però gasta, li encareixen aquest préstec, li cobren més interessos a l'estat...

El problema, per tant, no és que les agències de rating "alertin" als inversors (aquesta és la seva funció, i per això els inversrs les paguen, per tenir informació de la solvència dels seus deutors, el risc de les seves inversions...). El problema real és que els estats estirin més el braç que la màniga. De la mateixa manera que el problema d'algunes (moltes) famílies és el viure a crèdit (o, fins i tot, voiure sense estalviar). Aquesta manera de fer, que no te lògica, que no es regeix en el sentit comú que molts havíem aprés dels nostres avis, especialment dels pagesos, que sabien per experiència que cal guardar en els anys de vaques grosses per quan arriben els de vaques primes, és la que porta a una situació de feblesa als estats. és el que fa que, realment, estiguin "venuts" davant del que s'anomena eufemísticament "mercats".

Per tant, no perdem el temps donant la culpa a les agències de rating, mirant el dit per no veure la Lluna, i busquem els responsables en la mala gestió de les finances públiques, en un modus vivendi del que també trobem traslació a nivell particular, que seguia una lògica absurda, de gastar el que no es te. Igual d'absurda que pretendre explotar del planeta més recursos del que aquest pot regenerar...

Un ciutadà grec, ahir a la tele, dèia que ells, els ciutadans, no eren responsables d'aquesta mala gestió que els polítics havien fet durant els darrers lustres... I que per tant la ciutadania no havia de pagar els plats trencats. Això és algo que es repeteix en el discurs "happy" de l'esquerra "guay". Però no és veritat. Com que els ciutadans no en som responsables? No els hem votat naltros, a aquests polítics? És molt fàcil no corresponsabilitzar-se; viure al dia, a lo nostre, quan les coses van bé i, ara que pinten bastos, senyalar als altres com als culpables... No som culpables naltros, com a societat, d'haver amagat el cap sota l'ala quan alguns pesats denunciaven la mala gestió, la lògica d'un sistema econòmic que explota al més per beneficiar als menys, d'un sistema polític i social a on el teatre dels partits sistèmics no permet que les propostes alternatives, rupturistes, arribin al debat públic?

Jo crec en uns valors diferents, milito en l'esquerra, però crec també en l'honestedat de plantejar les coses tal i com son, i no presentant uns dolents molt dolents, i la resta de la gent pobretes víctimes que "passaven per allí". Hem de ser exigents i crítics també amb nosaltres mateixos.

Post data i disclaimer: aquest article parla del que parla... si anéssim encara més endarrera, busquéssim més en dins de la pell de ceba de les "causes" de la situació que en Galeano denunciava via agències de rating, podriem parlar del sistema capitalista, de la globalització, del control dels mitjans de comunicació, de la caiguda d'ingresos de les administracions públiques mentre es permet l'evasió fiscal del Capital, carregant tot el pes recaptatori a les rendes del treball, etc. Fins i tot podriem parlar de biologia si es volgues analitzar el perquè del "vaya yo caliente, riase la gente", de perquè sortim al carrer quan està en risc el nostre plat de sopa però no quan els veïns (sobretot si son negres i estan lluny) només mengen sopa un cop al mes. Però no es pot parlar de tot al mateix temps ;-) 

La raó genera monstres

Submitted by joan on Thu, 06/30/2011 - 12:49

Acabo de sentir al Galeano dir que Goya ja deia que "la raó genera monstres", en el sentit que el raonament, el pensament, sense el complement dels sentiments, pots ser molt perniciosa... Per a mostra els Plans Quinquenals, el Gran pas endevant, el nazisme, els totalitarismes que sota el paraigües marxista han fet barbaritats, com els jemers rojos, etc.

Jo també hi desconfio, dels caps sense cos...

Les gesticulacions d'en Joan Herrera i l'esquerra light.

Submitted by joan on Tue, 05/31/2011 - 13:32

M'ha agradat l'article de l'Alzamora... Fa uns dies comentava amb uns amics que els portaveus de l'esquerra light d'ICV que, com diu l'article d'una altra manera, no tenen durícies a les mans ni mal d'esquena, com la gent que de forma natural forma part del seu electoral, sinó més aviat les mans molt fines i les ulleres de pasta "guai" han de gesticular per provar de fer-se sentir... Potser a IU encara trobaríem alguns, tampoc tants, amb durícies, com en Cayo Lara, i potser per això quan aquest parla no li cal esganyitar-se com a l'Herrera o el Romeva, perquè quan es parla amb l'experiència d'haver vinclat l'esquena, es parla amb menys complexes amb els que han de suar la cansalada cada dia...

Suposo que és un paperot pels pobres eco-pijos, el provar de fer-se entendre amb una gent que no entén el seu llenguatge i que, malgrat els llibres llegits de menos, tenen, com acostuma la gent d'a peu, per l'experiència dels desenganys, aquella saviesa popular que els fa recelar dels polítics de somriure postís, mitjons fins o ulleres de pasta...

Com pretenen els polítics professionals, que no han fet una altra cosa a la vida que viure d'aquest cuento, que no fan fàstics a les regalies de la vida, que troben perfumades les clavegueres morals i materials per les que es passegen i que els paguen l'hipoteca i els garanteixen la pensió, que la gent que hem de treballar en un ofici per viure, que fem dissabte i ens netegem el water amb les nostres mans, que fem cua a les llistes d'espera dels hospitals i no tenim cap company d'escola o de partit per ajudar-nos a trobar dreceres... Com pretenen que els entenguem...

No, no parlem el mateix llenguage, no patim les mateixes misèries... Tampoc ens cal amagar-les com a ells...

Però també ho diu la saviesa popular, en aquest cas de la meva àvia: les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats... Gesticuleu, doncs, que amb sort no us adonareu del menyspreu que provoqueu...

Joan Cervan i Andreu

L'article de l'Alzamora al que faig referència: Joan Herrera també s'indigna -  SEBASTIÀ ALZAMORA

Com que les penes no vénen mai soles, després de la trepidant carregada dels Mossos contra els senyors i les senyores que s'indignen a la plaça de Catalunya, han arribat les declaracions i contradeclaracions dels polítics sobre la cosa. Per una banda tenim el mateix conseller d'Interior, que bàsicament es manifesta d'acord amb les seves pròpies decisions, tot i que lamenta que se n'hagin derivat imatges televisives que afecten la sensibilitat de les tietes, i per això ha anunciat que posarà càmeres als cascos dels agents antiavalots, perquè així puguin oferir-nos peces de videoart sobre intercanvis de plantofades amb manifestants diversos. I per l'altra banda tenim la lleial oposició, que critica amb més o menys ímpetu la política de, diguem-ne, mà ferma del senyor Felip Puig. En aquest capítol ha sobresortit, com no podia ser altrament, el camarada Joan Herrera, que ha aprofitat per venir a dir que, fins ara, el govern de CiU en general, i Puig en particular, no saben fer altra cosa més que desfer la magna obra de govern que va deixar Iniciativa, i a sobre, repartir llenya entre la ciutadania pacíficament revoltada.

El problema és que potser Joan Herrera no se n'adona, però, en relació al moviment 15-M, ell, i el partit que representa, es troben tan fora de joc com qualsevol altra força política. Per molt progressista que es proclami, Herrera és tan membre de l' *establishment* com el mateix Felip Puig, o com a mínim així el veuen els acampats de la plaça de Catalunya. Es diferencien en el fet que un els envia els Mossos per "netejar" la plaça de Catalunya a mastegots, mentre que l'altre estaria encantat de fer-se una foto amb ells compartint un falafel, per demostrar que és un líder d'esquerres degudament enrotllat. Però tret d'això, tant l'un com l'altre formen part de l'estat de coses que el moviment pretén denunciar. Un moviment, que, tornem-ho a dir, ha tingut un dels seus principals encerts justament en el desconcert que ha suscitat dins els partits polítics, plens d'individus acostumats a anar pel món repetint aplicadament un repertori de consignes i argumentaris precuinats pels mateixos partits.

De fet, si ho hem entès bé, la protesta dels *indignats* interpel·la de manera molt especial els partits que es diuen d'esquerres, per la seva sistemàtica capacitat de decebre les expectatives que ells mateixos creen, i a continuació no fer res més que demanar que els votin perquè no vingui la dreta. Doncs bé, la dreta ja ha vingut, i en gran manera. Els mapes gairebé monocolors (blau PP a Espanya i taronja CiU a Catalunya) no coincideixen amb l'esclat del moviment 15-M per casualitat, sinó que totes dues coses són expressions de l'esgotament d'una esquerra cada dia més desnortada i aclaparada per la realitat. Alguna cosa hauran de fer, doncs, les esquerres amb si mateixes: però, de moment, intentar fer-se el simpàtic amb els * indignats,* a veure si apleguem algun votant, només és una nova demostració de total incomprensió de la pel·lícula. Una més.

Carnet de moto A2 per lliure

Submitted by joan on Thu, 05/19/2011 - 14:15

Si algú pensa en treure's el carnet de moto A2 al mínim cost possible, el primer que pensa és en treure-se'l per lliure... Malauradament des del 2008, quan van introduir la prova pràctica de circulació obligatòria, és impossible fer-ho al cent per cent. Així doncs, només podem aspirar a treure'ns la teòrica, per lliure, el que, fet i fotut, acaba per no representar cap estalvi si aconseguim una bona oferta de l'autoescola.

Els passos i els seus costos son els següents:

  Cost aprox.
Aconseguir el certificat mèdic 32€

Estudiar la teòrica

  • A todotest.com hi ha tot el que necessitem per fer-ho
  • Si algú vol consultar un manual sencer, aquí se'n pot descarregar un actualitzat al 2004
de franc

Anar a la prefectura de trànsit a fer els tràmits

Cal aportar la següent documentació:

  • 2 fotos
  • certificat mèdic
  • 2 còpies del DNI

D'aquí sortirem amb una data d'exàmen (20 preguntes, 2 errors com a màxim)

83€

Preparar els pràctics a l'autoescola

  • Matrícula+tramitacions+canvi d'expedient: 190€
  • Exàmens (com a mínim 2, un de circuit i un de circulació): 42€/exàmen
  • Pràctiques: 36€/u (circuit), 44€/u (circulació)
400€ (estimant 3 pràctiques)
TOTAL 515€
Estalvi respecte l'oferta més econòmica que he trobat en una autoescola (484€+32€certificat mèdic=516€) 0€