L'altre dia em van convidar a un debat sobre política municipal... Em convertiré en mediàtic?

A partir de la segona meitat, el debat s'escalfa ;-)

Com a resposta a una entrada en el blog d'una amiga, a on lamentava que els pares puguin veure limitats les seves opcions d'escolarització si esperen als 6 anys per fer-ho, en comptes dels 3 del cicle pre-escolar (i no obligatori) he escrit aquesta reflexió:

La Debian 6, Squeeze, ja incorpora un paquet per connectar-nos automàticame nt als mòdems USB: usb-modemswitch

Aquest paquet, em penso, el que fa és reconèixer el mòdem i associar-lo amb el controlador necessari. Si executem la comanda "lsusb" en un terminal, en el meu cas, tindrem aquest resultat:

$lsusb: 

Bus 001 Device 014: ID 12d1:140c Huawei Technologies Co., Ltd.

Llavors, al gestor de connexions que acostuma a sortir al panell de l'escriptori, a part de les xarxes wireless detectades, vorem una opció pel "Mobile broadband" o algo semblant... Si l'activem, ens preguntarà pel país, Spain, per la operadora, jazztel en el meu cas i, i aquest és el punt clau en el meu cas, pel nom del "pla o APN, access point name". Si aquí poseu "predeterminat", no us funcionarà. D'aquest post he deduit que la resposta correcta era "jazzinternet".

I aquesta era la clau ;-)

Acabo de llegir al bloc d'una amiga, una recepta d'escudella i carn d'olla... Cuina tradicional, de la que a mi m'agrada, preservant la diversitat que ens lleguen les iaies... I com que hi ha unes quantes diferències amb la de la meva família (ubicada a l'Arboç del Penedès), he decidit penjar les receptes que jo uso, de la meva àvia i/o de ma mare, que son algo diferents entre elles. Aquí les teniu.

Recepta de la mare amb les anotacions de la iaia

Ingredients: pollastre, cigrons, tall per l'olla de vedella (de les costelles dona més gust), braó de xai (d'espatlla o de cuixa), botifarra blanca, botifarra negra, tros de vedella, patata, pastanaga, 2 o 3 fulles de col, carn picada de porc i de vedella, 1 all, julivert, api 1 ou i pa ratllat. (i ceba si es vol)

Elaboració:

Arrel de dos articles que m'ha passat un amic, sobre la teòrica manca de democràcia en la substitució dels governs per altres de tecnòcrates a Itàlia i Grècia, i sense haver-los llegit encara però imaginant-me per on van els tiros, us adjunto la meva resposta:

Al 16/11/11 21:48, En/na Oriol ha escrit:
> Dos articles interessants sobre el desmantellament (encara més si podia
> ser) de la democràcia a Europa i la substitució de polítics electes per
> gent procedent de la gran banca als llocs de presa de decisions.
>
> Europa, la desaparición de la democracia.
> *François Bonnet*.
> 
>
> ¿Un golpe de Estado en la Unión Europea?
> *Susan George*
>
> I aquí l'expresident de Caixa Catalunya Antoni Serra Ramoneda es
> confessava de manera bastant explícita a TV3 

De fet (no he llegit els articles), tècnicament no hi ha mesures antidemocràtiques perquè, per exemple,a  Itàlia o Grècia, els que votaran o no a favor de la investidura dels nous primers ministres tecnòcrates son els parlamentaris "triats pel poble". O sigui que la sobirania fins aquí continua intacta.

Ara bé, que ho fan per pressió del mercat, dels deutes, dels acreedors? Clar. però la pregunta és com és que aquests països (i el nostre, i uns quants més), estem en mans dels nostres acreedors. I la resposta és:

Calen comentaris?

Hi ha crisi, el món s'enfonsa, etc. etc. però de moment, al nostre pais, els que la pateixen de manera severa i desesperada son els aturats... Ells son els que no poden pagar el lloguer / hipoteca, els que no poden donar de menjar als fills, etc. Els altres, els que conservem la feina, podem patir-la de manera més difosa, menys urgent: amb la minva dels serveis públics de sanitat, per exemple...

Centre'm-nos, doncs, en l'atur, la principal urgència per a 5 milions d'espanyols, a dia d'avui...

Els partits hegemònics, i també els minoritaris, per fer-hi front, proposen la reactivació econòmica, i varien l'accent segons si tenen receptes més neolliberals o més keynesianes, però, en definitiva, aborden un problema del present amb sol·lucions que, com a molt, son del mig termini. Deixant de banda quines son les mesures estructurals (mig - llarg termini) que caldria prendre, el que és obvi és que cal actuar a CURT termini... La renda de 400€ era una mesura en aquesta línia, tot i que només servia de pal·liatiu molt relatiu (qui pot viure, amb 400€?). De totes formes, era una mesura positiva, que ara està parcialment abolida, perquè no hi ha calers a la caixa (bueno, en continua havent per pagar km d'AVEs , la compra d'armament, l'ajuda pública als bancs).