Rahola i el dret a vot dels immigrants...

Submitted by joan on Fri, 07/15/2011 - 12:12

La Rahola s'ha despenjat, as usual, amb un article a on critica la decisió de la ministra d'afers exteriors de donar, per reciprocitat, el dret a vot dels immigrants marroquís a les eleccions municipals.

I en la justificació del seu article peca del mateix que molts "opinadors" del Sistema, que s'omplen la boca amb la paraula democràcia, però només consideren democràcia el sistema a on poden guanyar opcions que consideren legítimes. Podriem batejar-ho, si no ho està ja, com a "democràcia tutelada". És el mateix concepte de democràcia que acostuma a tenir la dreta, que trenca les regles quan la democràcia li surt rana (Espanya 1936, Xile 1973, Algèria 1991, Veneçuela 2002 i tants altres). El mateix concepte de democràcia que tenen tots aquests opinadors que cansinament critiquen el "règim" de Chàvez a Veneçuela (que és resultat de procesos democràtics impecables i exemplars, com així ratifiquen els observadors internacionals) i només critiquen amb la boca petita, molt petita, o directament lloen com una claca de lloques, a governs "amics" com els del EEUU, a on la democràcia està sotmesa a prohibicions (comunistes) i al servei dels grans capitals que son els únics que poden competir mediàticament..

Doncs aquesta opinadora "demòcrata", ara resulta que no accepta que una part important dels nostres veïns tinguin un mínima capacitat de decisió en els afers municipals perquè resulta que no li agraden els seus costums, la seva manera d'entendre el món (és molt millor la dels nostres opinadors habituals, que viuen confortablement cobrant les mesades del mateix Capital que condema a la misèria als països que ens envien els seus fills en pateres). I nega el dret a vot de les dones marroquines, en una mostra d'incongruència més, sota la pretesa bandera del feminisme... Veure per creure :-)

Doncs es tracta d'això, Rahola, la democràcia, de posar unes regles a on totes les persones tinguem, d'entrada, el dret a decidir. Sense dependre de les nostres creences, origen, sexe, etc. I sense dependre de convenis bilaterals: cal esperar a què Marroc reconegui el dret als espanyols perquè naltros reconeguem els dels marroquins? No som naltros, pretesament, demòcrates? No ens dediquem a alliçonar la resta de països "perifèrics"?

Els marroquins amb els que compartim places, carrers, feina, llistes d'espera, preocupacions i alegries son tant bons per decidir com volen que creixi el seu municipi, com volen la festa major, etc., com naltros. Igual que son bons quan es tracta d'explotar-los laboralment, de discriminar-los habitualment en les discoteques, en les escoles privades, als guetos en els que viuen i en dels que molts catalanets no volem que surtin...

La Rahola mostra, amb aquell article, el que hi ha darrera del progressisme guai, que és un conservadurisme ideològic (petit burgués n'haguessin dit fa unes dècades) que defensa el seu model, el seu status quo i que alça molt més la veu quan ho veu amaneçat, que no pas davant de les injustícies sagnants que han de patir, per exemple, tots aquests immigrants, des del seu naixement, perquè les Raholes, i tots naltros, poguem portar el nostre tren de vida en la societat de l'abundància.

Anonymous (not verified)

Mon, 07/18/2011 - 10:45

Segons tu, tothom té dret a votar qualsevol persona? La legalitat estableix el límit mínim de respecte cap al mateix sistema democràtic en casos d'eleccions de govern, perque no oblidem que no és el mateix un referèndum electoral (triar un ésser humà) que un referèndum consultiu (triar una opicó). En el cas de l'ésser humà ha de garantir un respecte a uns mínims democràtics. Quins són? Bona pregunta... En el cas d'un referèndum consultiu NO, d'aquí que la prohibició d'un referèndum sobiranista no s'agafi per enlloc. Una altra cosa és el mínim exigit per la comunitat internacional per acceptar un territori com a independent.

Sobre els mínims democràtics, crec que de moment el respecte als drets humans seria un bon començament, i sento dir-te que alguns (ni de bon tros tots) moviments provinents de la immigració (de totes les variants, des de els sectors pro nació "llatina" fins als integristes islàmics) hi són clarament contraris, de la mateixa manera que l'ultradreta i l'ultraesquerra (com quan neguen al dret a la propietat, el dret a la igualtat o el dret a tenir un govern comú).

Finalment el tema de perque la Pilar Rahola ha posat el crit al cel és que hi ha un acosa certa: hi ha una manca de planificació demogràfica brutal a Catalunya, i l'exemple és el creixement d'urbanitzacions i l'anomenada "ciutat difusa" de Barcelona, i això provoca que la immigració es concentri a "ghettos" i no pel territori de manera heterogènia, provocant canvis dramàtics als municipis (tot i que de fet si la gent hi és hi té dret de vot, ja que suposo que paga impostos municipals). Ara bé, el fet de que CiU tingui tan poca vinculació amb els col·lectius immigrants dels anys 2000 també és un factor.

Matem el missatger?? O com el dit no ens deixa veure la Lluna...

Submitted by joan on Fri, 07/01/2011 - 13:16

En l'entrevista al Galeano, que ja vaig citar en un altre escrit, vaig tenir la sensació que sintonitzava amb moltes de les coses que dèia, sobre els eterns optimistes, sobre els intel·lectuals i sobre la seva visió del món, des d'un òptica d'esquerres que compartim... Hi ha una cosa, però, en la que no vaig estar-hi d'acord, i és en la criminalització de les agències de rating, aquestes que serveixen per valorar els riscos de què, per exemple, un pais no pugui pagar el seu deute, etc.

Si entréssim a discutir la pecata minuta se li podrien trobar moltes voltes, però en definitiva seria parlar de pecata minuta, de tecnicismes econòmics o del tinglado que tenen muntat per fer funcionar el sistema especulatiu/econòmic per repartir-se el pastís...

Però fer el que va fer en Galeano: culpabilitzar a les agències de rating de part dels mals que patim és, al meu entendre, matar al missatger, que porta males notícies, però amb això el que fem es desviar l'atenció de les causes reals dels nostres mals...

Les agències de rating, per exemple, i simplificant, si observen que els ingressos de les administracions d'un estat son de 100, i que aquest estat gasta 160, o sigui que te un dèficit del 60%, donen l'alerta... I com a conseqüència d'aquesta situació d'insolvència, els "inversors"/prestamistes que l'estat en qüestió necessita per poder cobrir els 60 que no te, però gasta, li encareixen aquest préstec, li cobren més interessos a l'estat...

El problema, per tant, no és que les agències de rating "alertin" als inversors (aquesta és la seva funció, i per això els inversrs les paguen, per tenir informació de la solvència dels seus deutors, el risc de les seves inversions...). El problema real és que els estats estirin més el braç que la màniga. De la mateixa manera que el problema d'algunes (moltes) famílies és el viure a crèdit (o, fins i tot, voiure sense estalviar). Aquesta manera de fer, que no te lògica, que no es regeix en el sentit comú que molts havíem aprés dels nostres avis, especialment dels pagesos, que sabien per experiència que cal guardar en els anys de vaques grosses per quan arriben els de vaques primes, és la que porta a una situació de feblesa als estats. és el que fa que, realment, estiguin "venuts" davant del que s'anomena eufemísticament "mercats".

Per tant, no perdem el temps donant la culpa a les agències de rating, mirant el dit per no veure la Lluna, i busquem els responsables en la mala gestió de les finances públiques, en un modus vivendi del que també trobem traslació a nivell particular, que seguia una lògica absurda, de gastar el que no es te. Igual d'absurda que pretendre explotar del planeta més recursos del que aquest pot regenerar...

Un ciutadà grec, ahir a la tele, dèia que ells, els ciutadans, no eren responsables d'aquesta mala gestió que els polítics havien fet durant els darrers lustres... I que per tant la ciutadania no havia de pagar els plats trencats. Això és algo que es repeteix en el discurs "happy" de l'esquerra "guay". Però no és veritat. Com que els ciutadans no en som responsables? No els hem votat naltros, a aquests polítics? És molt fàcil no corresponsabilitzar-se; viure al dia, a lo nostre, quan les coses van bé i, ara que pinten bastos, senyalar als altres com als culpables... No som culpables naltros, com a societat, d'haver amagat el cap sota l'ala quan alguns pesats denunciaven la mala gestió, la lògica d'un sistema econòmic que explota al més per beneficiar als menys, d'un sistema polític i social a on el teatre dels partits sistèmics no permet que les propostes alternatives, rupturistes, arribin al debat públic?

Jo crec en uns valors diferents, milito en l'esquerra, però crec també en l'honestedat de plantejar les coses tal i com son, i no presentant uns dolents molt dolents, i la resta de la gent pobretes víctimes que "passaven per allí". Hem de ser exigents i crítics també amb nosaltres mateixos.

Post data i disclaimer: aquest article parla del que parla... si anéssim encara més endarrera, busquéssim més en dins de la pell de ceba de les "causes" de la situació que en Galeano denunciava via agències de rating, podriem parlar del sistema capitalista, de la globalització, del control dels mitjans de comunicació, de la caiguda d'ingresos de les administracions públiques mentre es permet l'evasió fiscal del Capital, carregant tot el pes recaptatori a les rendes del treball, etc. Fins i tot podriem parlar de biologia si es volgues analitzar el perquè del "vaya yo caliente, riase la gente", de perquè sortim al carrer quan està en risc el nostre plat de sopa però no quan els veïns (sobretot si son negres i estan lluny) només mengen sopa un cop al mes. Però no es pot parlar de tot al mateix temps ;-) 

La raó genera monstres

Submitted by joan on Thu, 06/30/2011 - 12:49

Acabo de sentir al Galeano dir que Goya ja deia que "la raó genera monstres", en el sentit que el raonament, el pensament, sense el complement dels sentiments, pots ser molt perniciosa... Per a mostra els Plans Quinquenals, el Gran pas endevant, el nazisme, els totalitarismes que sota el paraigües marxista han fet barbaritats, com els jemers rojos, etc.

Jo també hi desconfio, dels caps sense cos...

Les gesticulacions d'en Joan Herrera i l'esquerra light.

Submitted by joan on Tue, 05/31/2011 - 13:32

M'ha agradat l'article de l'Alzamora... Fa uns dies comentava amb uns amics que els portaveus de l'esquerra light d'ICV que, com diu l'article d'una altra manera, no tenen durícies a les mans ni mal d'esquena, com la gent que de forma natural forma part del seu electoral, sinó més aviat les mans molt fines i les ulleres de pasta "guai" han de gesticular per provar de fer-se sentir... Potser a IU encara trobaríem alguns, tampoc tants, amb durícies, com en Cayo Lara, i potser per això quan aquest parla no li cal esganyitar-se com a l'Herrera o el Romeva, perquè quan es parla amb l'experiència d'haver vinclat l'esquena, es parla amb menys complexes amb els que han de suar la cansalada cada dia...

Suposo que és un paperot pels pobres eco-pijos, el provar de fer-se entendre amb una gent que no entén el seu llenguatge i que, malgrat els llibres llegits de menos, tenen, com acostuma la gent d'a peu, per l'experiència dels desenganys, aquella saviesa popular que els fa recelar dels polítics de somriure postís, mitjons fins o ulleres de pasta...

Com pretenen els polítics professionals, que no han fet una altra cosa a la vida que viure d'aquest cuento, que no fan fàstics a les regalies de la vida, que troben perfumades les clavegueres morals i materials per les que es passegen i que els paguen l'hipoteca i els garanteixen la pensió, que la gent que hem de treballar en un ofici per viure, que fem dissabte i ens netegem el water amb les nostres mans, que fem cua a les llistes d'espera dels hospitals i no tenim cap company d'escola o de partit per ajudar-nos a trobar dreceres... Com pretenen que els entenguem...

No, no parlem el mateix llenguage, no patim les mateixes misèries... Tampoc ens cal amagar-les com a ells...

Però també ho diu la saviesa popular, en aquest cas de la meva àvia: les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats... Gesticuleu, doncs, que amb sort no us adonareu del menyspreu que provoqueu...

Joan Cervan i Andreu

L'article de l'Alzamora al que faig referència: Joan Herrera també s'indigna -  SEBASTIÀ ALZAMORA

Com que les penes no vénen mai soles, després de la trepidant carregada dels Mossos contra els senyors i les senyores que s'indignen a la plaça de Catalunya, han arribat les declaracions i contradeclaracions dels polítics sobre la cosa. Per una banda tenim el mateix conseller d'Interior, que bàsicament es manifesta d'acord amb les seves pròpies decisions, tot i que lamenta que se n'hagin derivat imatges televisives que afecten la sensibilitat de les tietes, i per això ha anunciat que posarà càmeres als cascos dels agents antiavalots, perquè així puguin oferir-nos peces de videoart sobre intercanvis de plantofades amb manifestants diversos. I per l'altra banda tenim la lleial oposició, que critica amb més o menys ímpetu la política de, diguem-ne, mà ferma del senyor Felip Puig. En aquest capítol ha sobresortit, com no podia ser altrament, el camarada Joan Herrera, que ha aprofitat per venir a dir que, fins ara, el govern de CiU en general, i Puig en particular, no saben fer altra cosa més que desfer la magna obra de govern que va deixar Iniciativa, i a sobre, repartir llenya entre la ciutadania pacíficament revoltada.

El problema és que potser Joan Herrera no se n'adona, però, en relació al moviment 15-M, ell, i el partit que representa, es troben tan fora de joc com qualsevol altra força política. Per molt progressista que es proclami, Herrera és tan membre de l' *establishment* com el mateix Felip Puig, o com a mínim així el veuen els acampats de la plaça de Catalunya. Es diferencien en el fet que un els envia els Mossos per "netejar" la plaça de Catalunya a mastegots, mentre que l'altre estaria encantat de fer-se una foto amb ells compartint un falafel, per demostrar que és un líder d'esquerres degudament enrotllat. Però tret d'això, tant l'un com l'altre formen part de l'estat de coses que el moviment pretén denunciar. Un moviment, que, tornem-ho a dir, ha tingut un dels seus principals encerts justament en el desconcert que ha suscitat dins els partits polítics, plens d'individus acostumats a anar pel món repetint aplicadament un repertori de consignes i argumentaris precuinats pels mateixos partits.

De fet, si ho hem entès bé, la protesta dels *indignats* interpel·la de manera molt especial els partits que es diuen d'esquerres, per la seva sistemàtica capacitat de decebre les expectatives que ells mateixos creen, i a continuació no fer res més que demanar que els votin perquè no vingui la dreta. Doncs bé, la dreta ja ha vingut, i en gran manera. Els mapes gairebé monocolors (blau PP a Espanya i taronja CiU a Catalunya) no coincideixen amb l'esclat del moviment 15-M per casualitat, sinó que totes dues coses són expressions de l'esgotament d'una esquerra cada dia més desnortada i aclaparada per la realitat. Alguna cosa hauran de fer, doncs, les esquerres amb si mateixes: però, de moment, intentar fer-se el simpàtic amb els * indignats,* a veure si apleguem algun votant, només és una nova demostració de total incomprensió de la pel·lícula. Una més.

Carnet de moto A2 per lliure

Submitted by joan on Thu, 05/19/2011 - 14:15

Si algú pensa en treure's el carnet de moto A2 al mínim cost possible, el primer que pensa és en treure-se'l per lliure... Malauradament des del 2008, quan van introduir la prova pràctica de circulació obligatòria, és impossible fer-ho al cent per cent. Així doncs, només podem aspirar a treure'ns la teòrica, per lliure, el que, fet i fotut, acaba per no representar cap estalvi si aconseguim una bona oferta de l'autoescola.

Els passos i els seus costos son els següents:

  Cost aprox.
Aconseguir el certificat mèdic 32€

Estudiar la teòrica

  • A todotest.com hi ha tot el que necessitem per fer-ho
  • Si algú vol consultar un manual sencer, aquí se'n pot descarregar un actualitzat al 2004
de franc

Anar a la prefectura de trànsit a fer els tràmits

Cal aportar la següent documentació:

  • 2 fotos
  • certificat mèdic
  • 2 còpies del DNI

D'aquí sortirem amb una data d'exàmen (20 preguntes, 2 errors com a màxim)

83€

Preparar els pràctics a l'autoescola

  • Matrícula+tramitacions+canvi d'expedient: 190€
  • Exàmens (com a mínim 2, un de circuit i un de circulació): 42€/exàmen
  • Pràctiques: 36€/u (circuit), 44€/u (circulació)
400€ (estimant 3 pràctiques)
TOTAL 515€
Estalvi respecte l'oferta més econòmica que he trobat en una autoescola (484€+32€certificat mèdic=516€) 0€

 

Les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats...

Submitted by joan on Mon, 01/17/2011 - 11:23

Una de les coses curioses dels "detractors" de la ciència (em refereixo a la gent que utilitza el que s'anomena pensament màgic (religió, energies, credulitats diverses en general) és que quan senten a parlar d'un estudi "científic" que dona força als seus arguments, el passen a usar acríticament en el seu argumentari.

I dic acríticament perquè en ciència:

- un estudi individual cal tenir-lo en compte, però amb cautela: cal que estigui reforçat amb estudis posteriors que vagin en la mateixa línia i donin força a la hipòtesi que pretén demostrar o falsar

- no hi ha veritats immutables, i per tant, no es parla de Veritat, sinó que hi han aproximacions al coneixement de la realitat, vàlides FINS QUE NO SE'N TROBA UNA DE MILLOR.

- no tots els articles tenen el mateix pes, i per això es parla de revistes d'impacte. Les de més impacte son Nature i Science, però en medicina n'hi ha d'altres com la britànica The Lancet. No és el mateix un article aparegut en una revista menor, i molt menys en una revista que està fora del circuit científic (que no te filtres rigorosos), com podrien ser les homeopàtiques.

Total, que un dels arguments que ja fa temps que havia sentit dels antivacunes, el fet del risc que la triple vírica provoqués autisme, sembla que era un bulo, i el mecanisme científic de revisió / crítica dels seus propis estudis, sembla que així ho indica:

El estudio que relacionaba el autismo con las vacunas era "un fraude elaborado"

Això, però, passarà desapercebut per la legió de persones amb tendència al pensament màgic, a les que probablement només els arriba la informació d'una de les parts, o potser només volen veure la informació que coincideix amb el seu prisma.

Per acabar, una conseqüència del descens de vacunació al Regne Unit, sembla que és el que malalties que semblaven "controlades", com el sarampió, tornin a ser endèmiques. I una cosa és no vacunar als fills en un entorn amb baixa presència dels bacils pels que es vacuna (gràcies en bona part a l'esforç de tothom que si que es vacuna), i una altra fer-ho en un entorn amb major presència d'aquestes malalties.

Però, com diu la meva àvia, les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats...

Els estómacs agraïts dels "periodistes"...

Submitted by joan on Fri, 09/10/2010 - 14:08

(aquest escrit vindria a ser la resposta del NAS núm. 97, de setembre de 2010, de Cardedeu)

Com que hi ha "periodistes" que son capaços de fer una editorial combativa contra els "trolls" de la llista de correu (no passa res de més important, al municipi? ;-)  ) a on fins i tot escriuen un manual pràctic del que "cal fer" (com si la gent no sapiguès que fer o deixar de fer amb els missatges que interessen o no interessen), voldria fer una "contra".

Des d'aquesta llista, algun etiquetat com a Troll per la "periodista" ha debatut / polemitzat en temes com el de Genís Carbó, la xenofòbia, la "suposada" candidatura indepe-ecologista, etc. Temes que, independentment de les maneres, tenien rellevància més que sobrada per tractar-se des d'un periodisme que hauria de ser crític amb la realitat (per l'autobombo ja tenim els pamflets dels grups polítics i l'òrgan de difusió institucional de "La Vila", no?)

Doncs la realitat és que, per exemple, la polèmica al voltant d'en Genís Carbó va ser tractada de forma asèptica a l'editorial del NAS 88, com si el fet que en Genís fos un alt càrrec DE CONFIANÇA de l'equip de govern fos una "casualitat" (aquesta paraula s'usa textualment). I a la pàg. 11 del NAS 89, amb molta més informació publicada per Internet, etc., i a on se'l titlla, des de l'editorial, de "bona persona" segons una suposada "molta gent", a sobre s'acusa a l'oposició i als "demagogs" de desinformadors. Un altre cop, res fa intuir ni una engruna de responsabilitat en el consistori que va fer CONFIANÇA a un presumpte xoriço.

I jo em pregunto. Un periodista, com cal, pressuposo que ha de ser crític. Recordeu lo del 4rt poder? En teoria es deia perquè des de la premsa em podria fer de contrapès de l'abús de poder del poder executiu-legislatiu; però això, sense esperit crític, com es fa??? Doncs no es fa... Per això lo d'estòmacs agraïts... A algú li extranya si parlo de mitjans de comunicació que han perdut la independència? de periodisme acrític? No, oi?

Seguim amb el cas Genís Carbó. Per internet, algun troll i altres llistaires, vam començar a lligar caps amb la informació que teníem (malgrat els intents de silenciar-nos argüint la presumpció d'innocència, etc. de la gent "ben pensada", els que mai alcen la veu). I amb aquesta info teniem que la suma de les hores de dedicació teòriques d'en Genís, als 3 ajuntaments (més la seva activitat privada que li reportava uns quants milions de pessetes més de sou) no quadrava. I com que no quadrava, demanàvem explicacions a l'Ajuntament, que és qui li pagava 30.000€ anuals i qui havia fet confiança en ell, que aclarís si realment hi havia constància (o control) de la dedicació real del personatge. El més probable és que no, que en Genís no dediqués més que una part de les hores per les que realment cobrava... I la conseqüència d'això és que hi hauria una malversació de fons públics, que ja és algo rellevant i sobre el que s'haurien d'exigir responsabilitats políques. Però, pregunto jo, aquesta informació no l'haguessin hagut de fer pública els suposats periodistes? No haurien de ser ells els que fessin la tasca d'investigació, la inquisidora amb els afectats, la informativa amb la societat? No s'estudia, això, a les facultats de periodisme?

D'altra banda, el periodista també podria haver informat sobre el comportament desigual de dos consistoris, el de Valls CESANT al tècnic, i el de Cardedeu donant-li públic suport i esperant a què fos el tècnic, quan la cosa ja no s'aguantava, el que dimitís... Tampoc hi cap aquest anàlisi, al Nas? Només hi cap el d'acusar de desinformadors als que si que vam fer un mínim esforç per fer sortir a la llum pública les conclusions de sumar 2+2?? I mira que naltros serem moltes coses: trolls, gent d'a peu, cardedeuencs... però NO SOM PERIODISTES.

Un altre ramificació del cas Carbó sobre el que un periodisme "crític" podria haver-hi treballat... El procés de selecció que se'n va fer (i les seves responsabilitats, que aquí mai hi ha "responsables" de res). En Genís probablement no era la persona idònia... Tot i que l'equip de govern d'ERC, i després la Calamanda de CiU encara no han dit res en contra, i fins i tot d'aquesta darrera, de l'últim que se'n te constància és de la satisfacció per la seva feina (carregar-se l'entorn agrari de Can Viader mereix la nostra satisfacció???). Quin currículum tenia aquest bon home (a part del carnet de CiU), quins valors es transmetien de la seva tasca anterior en el mateix negociat: respecte al medi, a l'entorn, desenvolupament "sostenible", o el típic desarrollisme, apilatotxos, etc.? No ho sabem... No ens ho han volgut dir... Es va fer un procés obert amb candidats diversos i un procés basat en mèrits? O només es va valorar el carnet de CiU? Tampoc ho sabem... L'ajuntament no ha volgut donar cap informació a les preguntes que vam fer des de la llista (total, escoltar al "poble"? donar explicacions! quin acudit...), i als "periodistes" no se'ls va acudir qüestionar aquestes coses.

Per acabar, seria molt instructiu saber quina part del finançament del Nas depèn de l'Ajuntament de Cardedeu. Més que res perquè no crec en les casualitats (tot i que de vegades la poca professionalitat o competència és algo congènit ;-) )

Instal·lar Debian (Squeeze) a un Dell Inspiron (570)

Submitted by joan on Thu, 09/09/2010 - 13:29

Ahir em va arribar el que haurà de ser el meu ordinador de treball, un Dell Inspiron 570, amb processador AMD Athlon II X4 però, el que va resultar un problema, una tarja de xarxa Broadcom (sembla que amb una intel no hagués tingut cap problema). M'hi he passat un dia sencer, resolent problemes, i ara, que a priori ja estan resolts, us en faig 5 cèntims per si us son d'utilitat.

1) Els CD de la versió recomanda per la testing (Squeeze) (una alfa de febrer) no passa de les primeres línies. No es carrega bé l'instal·lador.

Sol·lució? Cremar una versió actual (daily built)

2) La tarja de xarxa no es reconeguda, amb el que la Netinst queda en poca cosa (incomplerta, només amb un sistema bàsic).

Per començar, per saber quina tarja teniu, podeu fer:

lspci | more

i destriar la línia que descriu la vostra tarja. La meva era una "Ethernet Controller Broadcom Corporation Device 1691 (rev 01)"

Sol·lucions?

2.1) Se m'acut que li podria haver posat una segona tarja de xarxa, de les que corren per casa, i tira milles. No ho he provat

2.2) L'opció complicada.

He provat vàries coses i ja no sé exactament que és el que ha funcionat, aixío que us poso les referències.

Primer, posar el firmware "no lliure" que es recomana a la web de l'instal·lador.

Com posar un paquet si no tenim connexió a xarxa? Jo ho he resolt baixant-me els paquets, i les seves dependències, amb un altre ordinador, i passant-los a l'ordinador nou amb un pendrive i instal·lant-los amb la comanda:

dpkg -i *.deb

(al directori a on els baixava).

Però, com muntar el pendrive si el sistema bàsic resultant de la Netinst no elsmunta automàticament?

Doncs he vist que a /dev/ hi havia un sdf1 i llavors li he donat la instrucció:

mkdir /media/pendrive
mount /dev/sdf1 /media/pendrive

També he seguit le sindicacions d'aquesta web: http://forums.debian.net/viewtopic.php?f=17&...

I també he provat d'instal·lar-me els controladors de la pròpia Broadcom.

Pd.: si teniu cap dubte, deixeu-me un comentari i provaré de desenvolupar més aquest resum ;-)

3) Configuració de la xarxa

Com que la xarxa no ens l'ha configurat Debian durant la instal·lació, ho haurem de fer naltros manualment. Quin horror! Tant acostumats a què ens ho facin :-(

Però resulta que no és tant difícil:

http://www.debian-administration.org/articles/254

I si a sobre teniu un ordinador vell ja funcionant amb debian, doncs podeu comparar el que us diu aquest post, amb la vostra configuració, per si teniu alguna cosa "de més".

4) El grub no es pot instal·lar

I si el grub no s'instal·la, el sistema no és arrencable! L'error que em sortia era algo de què el grup no es podia posar al "/target/"

Primer he provat de donar-li al debian tot l'espai (i m'he carregat al windows i tot el que l'acompanyava: partició oem i de recuperació). Això no m'ha funcionat (bien!, el windopws que m'han obligat a pagar els amics de dell fora, i a ssobre sense sol·lucionar el problema!).

Llavors he sospitat de la BIOS i les artimanyes de Dell i els seus windows pre-instal·lats, o històries de RAID 0 des de la Bios... i quan he anat a la Bios, he vist que el disc dur no estàva configurat per que els SATA es controlessin via ATA sinó una altra cosa que ara no recordo (i que tenia a veure amb Raids, i demés). He canviat aquesta opció i voilà!

Eliminant una partició de windows del grub2

Submitted by joan on Sat, 08/07/2010 - 18:40

Al meu portàtil Acer hi ha una partició de "recuperació", per tornar a deixar el portàtil com era quan es va comprar, o sigui amb un windows... Qualsevol usuari que trii aquesta opció em pot esconyar l'invento no sé si s'arribaria a carregar la partició de debian o només la de windows, però per si de cas vull treure aquesta opció del menú d'arencada de grub2.

Si volgués eliminar totes les particions "no linux" ho tindria fàcil, li trec el permís d'execució al fitxer /etc/grub.d/30_os-prober i llestos... Però només vull treure la partició de recuperació de l'Acer, i no el Vista que també hi ha instal·lat, així que el qe he fet ha sigut el que expliquen en aquest post.

Que bàsicament és afegir després de:

for OS in ${OSPROBED} ; do
DEVICE="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 1`"
LONGNAME="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 2 | tr '^' ' '`"
LABEL="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 3 | tr '^' ' '`"
BOOT="`echo ${OS} | cut -d ':' -f 4`"

if [ -z "${LONGNAME}" ] ; then
LONGNAME="${LABEL}"
fi

aquestes línies:

# Added to remove Windows Recovery
if [ "$LONGNAME" = "Windows NT/2000/XP" ] && [ "${DEVICE}" = "/dev/sda1" ] ; then
continue
fi
# End Added

Cadascú ha de substituir "Windows NT/2000/XP" i "/dev/sda1" pel que sigui el seu cas (ho podeu consultar al fitxer /boot/grub/grub.cfg

Perquè els canvis tinguin efecte cal actualitzar el menú del grup amb la comanda, com a root:

update-grub

Post data:

Mentre escric aquestes línies se m'acut una pega i la manera de solventar-la: quan s'actualitzi el paquet del grub del meu debian, em demanarà si vull sobreescriure el fitxer que he modificat pel de la nova versió (i jo li diré qe si, perqè vull estar al dia). Així que probablmement hauré de repetir aquesta feina.

En canvi si el que faig és senzillament treure els permisos d'execució de /etc/grub.d/30_os-prober (elimino totes les entrades de windows) i després poso el windows que vull tenir al fitxer /etc/grub.d/40_custom (que serveix per posar els SO que volguem, manualment).

Amb aquesta segona sol·lució potser no evito que les actualitacions sobreescriguin el fitxer 30_os-prober, però només tindré la feina de canviar els permisos (o directamnt eliminar-lo). El 40_custom el puc mantenir sense sobreescriure sense problema ;-)